“Tinc garantit el relleu generacional, però no em penso retirar encara”

L'Assumpció amb el seu fill, a la parada de Santa Llúcia.

dimarts, 19 desembre, 2023 - 08:15

L’Assumpció Juan regenta una de les parades més antigues de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Ella va néixer a la capital l’any 1950, però quan es va casar va venir amb el seu marit a viure al Prat, ja fa una cinquantena d’anys. Tota la seva família, de fills a néts, l’ajuden amb la parada. Si la voleu trobar, la seva parada és la 36-37, situada davant de l’Hotel Colón. La Fira de Santa Llúcia estarà oberta fins el 23 de desembre.

Des de quan té parada la seva família a Santa Llúcia?
Des del 1895. Ho va començar el meu avi. A la família vam arribar a tenir fins a 5 parades. Ara en queden dues, que estan juntes. Cadascuna fa dos metres, de manera que és com si tingués una parada de quatre metres. De fet, aquesta parada la va fer el meu avi, ja té més de 100 anys i encara aguanta.

Us hi trobeu bé, aquí?
Hi porto venint tota la vida, des que tinc memòria, i m’hi trobo molt bé. De fet, ma mare ja hi venia embarassada de mi. Sempre hem passat el Nadal aquí. Després de l’avi hi van venir el pare, la mare, la meva germana gran, cadascú en una parada. Recordo que sent una nena jo anava sempre de parada en parada portant coses i fent encàrrecs. I també vigilava que no robessin res, que abans les coses també volaven, eh? Però era diferent, per on som ara hi passaven cotxes i les parades es situaven en llocs diferents, com al carrer de Santa Llúcia, a les escalinates de la Catedral... També plantàvem paradeta per Santa Llúcia, per la Puríssima, i a llocs diferents: la pl. del Pi, la pl. del Rei...

I el fred, com el porteu?
Abans es passava més fred que ara. Jo de petita venia amb el pijama a sota de la roba. Clar, la roba d’abans no abrigava tant com la d’ara. I abans feia més fred. No és normal que aquest migdia estiguéssim a 22 graus. Però més que el fred ens molesta la pluja, perquè fa que la gent no surti tant. Penso que abans també plovia més que ara. Però, tot i amb pluja, sempre ve molta gent. Encara que no creguin en res, posar el pessebre té la força de la tradició.

I vostè, faci fred, plogui o nevi, sempre aquí, oi?
Sempre, fins i tot estant malalta, embarassada... fa dos anys vaig relliscar i caure a la piscina del Sagnier i em vaig trencar un braç. Doncs aquí vaig estar, amb el braç enguixat. Ho porto a la sang. El meu marit també ve molt a ajudar-me.

La gent jove també compra figuretes per al naixement?
En compren menys però crec que la culpa és que no poden agafar un pis on poder viure en parella i formar una família, la cosa està molt complicada i, clar, si no tens casa, no poses el pessebre. Però la tradició no s’està perdent, no.

“Molta gent del Prat que em coneix em ve a veure.
Amb els clients de fa més anys sé jo millor
que ells quina mida de figura necessiten”

Esteu especialitzats en un tipus molt concret de figura, oi?
Sí, som els únics que quedem que venem figures artesanes de terracota, dels germans Castells. Aquests artesans, que tenen la Creu de Sant Jordi i són molt reconeguts aquí i a fora, segueixen la tradició del seu avi, pare i tiet. Les altres parades venen figures que en diem de Múrcia, perquè venen d’allà, fetes industrialment, amb colors més foscos i amb roba i, clar, molt més barates. Pel preu d’un pastor tocant el flabiol dels germans Castells pots comprar tot un naixement sencer de figures de Múrcia.

Deveu tenir clients de tota la vida.
Sí, i molta gent del Prat que em coneix i ve. Amb els clients de fa més anys, de vegades sé més jo que no pas ells quina mida de figura necessiten. Perquè clar, en van comprant any rere any per anar completant el pessebre. I també n’envio a fora, a tot Europa. I tinc totes les escenes: l’anunciació de Maria, la degollació dels innocents, el casament, la fugida a Egipte, el somni de Sant Josep, el descans, el taller de Natzaret, l’adoració dels Reis, la presentació al temple, la visitació... Fins i tot la Passió. Són de fang cuit, o terracota, i pintades pels mateixos germans Castells, que van ser pioners en fer les mans de plom.

A banda de les figures dels germans Castells, en veneu d’altres?
Sí, en venc d’un escultor, Delgado, que les fa sense motllo, de manera que cada figura és diferent i única. Fins i tot hi ha gent que li encarrega figures amb la seva cara, a partir d’una foto, o amb vestits actuals, per a un casament, per exemple. I després també tinc motllos del meu avi i del meu pare. El meu marit encara fa figures amb aquests motllos, com els animals. I els pintem a casa.

Les figures han canviat molt amb el pas dels anys?
Les nostres no, perquè són clàssiques. Sí que he notat que abans, per fer els Reis, hi havia elefants, cavalls i camells, i ara gairebé només hi ha camells... Nosaltres seguim tenint elefants i cavalls, també.

Fins quan pensa seguir venint a la parada?
Fins que pugui, ara per ara no em penso retirar. Ara bé, no vull venir aquí fent pena, quan arribi el moment ho deixaré, no sé si de cop o gradualment, per exemple venint entre setmana, que no hi ha tanta feina, i deixant els caps de setmana per als meus fills i néts, perquè els agrada molt. Tinc el relleu generacional assegurat.

Marc Quinto Aires