Què és el seguici popular festiu? 

És el conjunt de danses, balls, figures, imatgeria festiva o d’altres elements que acompanyen la Festa Major i, anteriorment, també la processó de Corpus. Al Prat, en formen part les colles que estan representades en aquesta exposició.

Els origens de la Festa Major del Prat

Antigament, el nostre territori era una vasta extensió d’aiguamolls on els escassos pobladors vivien gairebé aïllats, en unes condicions molt humils i difícils degut a les riuades, el paludisme i el còlera. Era un territori de reialenc i depenia, per a l’administració religiosa, de Sant Boi i de l’Hospitalet.

L’any 1544 s’aconsegueix la independència parroquial i es construeix el temple dedicat a sant Pere i sant Pau, moment en què s’erigiran com els patrons de la comunitat d’un Prat que anava creixent lentament. Així, s’establia a finals de juny la data per a les celebracions festives d’aquest Prat incipient.

Però la situació sanitària era tan greu que es va decidir buscar, a més, la protecció de dos sants metges, sant Cosme i sant Damià, que es van instituir com a copatrons de la parròquia l’any 1560. L’església celebrava amb igual solemnitat tant la festivitat de Sant Pere i Sant Pau com la diada dels copatrons, el 26 de setembre.

El Prat era una societat bàsicament agrària en què el cicle de la terra condicionava les vides de la gent que la treballava. Les feines al camp durant l’estiu eren molt exigents; tant, que els jornalers no podien acudir als oficis religiosos i gaudir de la festa gran, que se celebrava al juny. Va ser per aquest motiu que, amb el temps, la festivitat del setembre va anar adquirint més relleu. Si bé durant un temps ambdues festes es van celebrar amb la mateixa intensitat, va ser la de Sant Cosme i Sant Damià la que va acabar per endur-se tot el protagonisme.

Als pobles, on les reunions col·lectives eren poc freqüents, el ball era un mitjà pel qual els joves podien trobar parella, això que en diem “festejar”, i prometre's per casar-se més endavant. Al llarg del segle XIX, eren els joves els que prenien la iniciativa de l'organització dels actes de la Festa Major. Inicialment, se celebraven a l'aire lliure, a la plaça, però amb el pas dels anys els actes i balls abandonen l'espai públic i passen a celebrar-se en cafès, penyes i associacions de tota mena, que competien entre elles per aconseguir fer l’acte més lluït. Més tard, apareixen els envelats, que recuperen la festa a l’espai públic.