Calendari complert del Cicle Diàlegs 2024-2025
El cicle Diàlegs reflexiona sobre els grans reptes del present, des d’una mirada contemporània.
Aquest mes de novembre torna al Cèntric Espai Cultural el cicle de pensament contemporani Diàlegs. Es tracta de la cinquena edició d’aquesta proposta, que té per objectiu facilitar un espai de trobada per reflexionar sobre alguns dels principals dilemes que concerneixen la societat dels nostres dies i els desafiaments que ens ofereix el futur, sempre amb una visió crítica i plural.
Com en les edicions anteriors, el cicle es vertebra en tres eixos temàtics: la branca literària, coordinada per Rosa Ribas; el vessant activista, de la mà de Rubén Martínez (IDRA), i la mirada filosòfica, amb Albert Lladó. Fins al mes de febrer, i al llarg de dotze sessions, tots tres conversaran amb pensadors, investigadors, escriptors i altres figures rellevants de diverses disciplines.
La por, la mentida o el conflicte són algunes de les temàtiques que s’han tractat en edicions anteriors del cicle. Enguany, els Diàlegs giraran sobre el concepte dels rituals, i sobre quin és el lloc o funció que ocupen en la societat dels nostres dies.
Davant un món que vol controlar-ho tot -des dels nostres cossos a la nostra manera de viure o els béns bàsics que necessitem-, els rituals ajuden a resistir, permeten transmetre el llegat espiritual, social i cultural dels pobles. En les diferents sessions, el cicle analitzarà de quina manera els rituals doten de sentit el món erigint-se en zones de resistència.
Coordinat i dinamitzat per

Albert Lladó (Barcelona, 1980) és editor de Revista de Letras i escriu a La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de les novel·les Malpaís i La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg, 2022 i 2020), de l'assaig La mirada lúcida (Anagrama, 2019), i de les obres de teatre Ícaro (Tantarantana, 2018) i La mancha (Teatre Nacional de Catalunya, 2015). Coordina, juntament amb Marina Garcés, l'Escola de Pensament del Teatre Lliure.
Instagram @albertllado Twitter @a_llado Fb allado web albertllado.com
Cicle d'activitats. Eix pensament. Escenaris en conflicte

Rubén Martínez (IDRA)
Rubén Martínez Moreno (Barcelona, 1977). Director de l'Àrea d'Urbanisme i Transició Ecològica de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Doctor en Polítiques Públiques (UAB, 2018). És coautor de llibres com Barcelona metròpoli-empresa (Virus, 2024), La Solució Verda. Crisi, Green New Deal i relacions de propietat capitalista (IDRA, 2021) Barris i crisis: Crisi econòmica, segregació urbana i innovació social (Tirant Humanitats, 2018) i Rebeldías en común (Libros en Acción, 2017).
Instagram @idrabcn Twitter @RubenMartinez Web www.idrabcn.com
Cicle d'activitats Eix activisme. La política és conflicte

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963). Escriptora i columnista. Doctora en filologia hispànica, va viure durant trenta anys a Alemanya. He publicat nombroses novel·les, entre elles, Pensión Leonardo (Siruela, 2015), Trilogía de los años oscuros (Siruela, 2017), Un asunto demasiado familiar (Tusquets, 2019), Los buenos hijos (Tusquets, 2021) o Lejos (Tusquets, 2022).
Instagram RosaRibas63 Twitter RosaRibas63 Web www.rosa-ribas.com
Cicle d'activitats. Eix literatura. Escriure el conflicte – Escriure des del conflicte
Diàlegs 2025-2026. Els rituals
Els “rituals de resistència” són aquelles pràctiques, gestos i maneres de viure que, encara que puguin semblar petites, ens ajuden a resistir davant d’un món que vol controlar-ho tot: el nostre temps, els nostres cossos, la nostra manera de viure i els béns bàsics que necessitem, com l’alimentació, l’habitatge, l’energia o la cultura.
El concepte va començar a utilitzar-se en els estudis culturals britànics dels anys 70 i 80, quan es va analitzar com els estils de vida, les subcultures i les pràctiques quotidianes eren una manera de plantar cara a les desigualtats i als poders establerts, especialment en societats marcades per diferències de classe, raça i gènere.
Els rituals de resistència són espais en què es disputen significats, valors i formes de vida enfront de les estructures de poder, tot actuant com a llocs d’imaginació i confrontació quotidiana. Però no sempre són positius: de vegades, el que es presenta com antisistema pot acabar reforçant la mateixa lògica que es vol qüestionar, des del culte individualista del cos en la cultura gymbro fins al ritual de l’emprenedor que sacralitza l’autoexplotació com a via de salvació personal en un entorn precari.
Explorarem com la cultura pot esdevenir un camp de batalla per disputar hegemonies, com la crisi de les masculinitats pot ser abordada des de la fragilitat i la crítica als discursos antifeministes, com l’humor pot operar com a eina de desestabilització i resistència des de dins del sistema cultural, i com les pràctiques queer poden obrir espais d’insubmissió davant la normativitat sexual i de gènere.
Tot plegat ens permet pensar els rituals de resistència com a formes de conflicte, reapropiació i imaginació política en un temps de crisi ecosocial, precarietat estructural i ressorgiment de l’extrema dreta.

Actualitzar resistències en la cultura, amb Jaron Rowan
Què poden aportar avui els estudis culturals a les lluites actuals? Com podem desmuntar els mites elitistes de la cultura? Pot la cultura esdevenir un espai de resistència col·lectiva?
Dimarts, 4 de novembre a les 19 h. Més informació aquí

Masculinitat en crisi: Resistir des de la fragilitat, amb Nuria Alabao
Com es vincula la cultura del gymbro i el criptobro amb l’antifeminisme? Quines noves formes de dependència i control s’amaguen sota la il·lusió de l’autonomia? Com podem transformar el malestar en acció col·lectiva i resistència emancipadora?
Dimarts, 2 de desembre a les 19 h. Més informació aquí

El bufó com a estratègia: riure, incomodar i resistir, amb Venga Monjas
L’humor pot ser una forma de resistència política real? Quines contradiccions implica entretenir mentre es fa crítica radical? Pot la cultura popular trencar hegemonies des de dins?
Dimarts, 13 de gener a les 19 h. Més informació aquí

Sexualitat dissident com a ritual de combat, amb Frau Diamanda
Quines formes de ritual apareixen en les pràctiques escèniques i corporals dissidents? Com poden l'excés, la provocació o el desig no normatiu obrir espais de resistència política? En un context de replegament conservador, cal reivindicar els cossos queer com a espais de lluita, goig i insubmissió.
Dimarts, 3 de febrer a les 19 h. Més informació aquí
La literatura i els rituals comparteixen el desig profund de dotar de sentit a l'existència i de transmetre el llegat espiritual, social i cultural dels pobles. El vincle entre tots dos no és casual ni superficial; es tracta d'una relació orgànica, on la paraula escrita o pronunciada esdevé acció, cerimònia i memòria col·lectiva.
La literatura sorgeix unida els rituals. Els primers relats orals —mites, llegendes, epopeies— neixen per a ser recitats en cerimònies i celebracions comunitàries.
La lectura comparteixi rituals propis: on es llegeix, com es llegeix; la lectura pressuposa una disposició especial: recolliment, atenció, obertura a l'inesperat. L'escriptura té també els seus propis rituals.
Amb els nostres convidats dialogarem sobre els seus rituals d'escriptura, de lectura, del valor de la literatura per a donar sentit al món, als mons.

La ciutat i els seus rituals, amb Javier Pérez Andújar
Conversarem sobre els rituals de l'escriptura, la dimensió social de narrar la ciutat, sobre el quotidià i el particular convertit en literatura.
Dimarts, 11 de novembre a les 19 h. Més informació aquí

Escriure els rituals i els rituals d’escriure, amb Najat El Hachimi
Els rituals reforcen la identitat col·lectiva i donen sentit als costums heretats. Però, d'altra banda, poden ser marcs estàtics, que no accepten els canvis socials o generacionals. Com narra Najat el Hachimi està tensió? Com novel·la els xocs culturals, generacionals, la possibilitat o impossibilitat de l'entesa entre cultures?
Dimarts, 9 de desembre a les 19 h. Més informació aquí

Els rituals de la lectura, amb Xavier Vidal
Amb el llibreter Xavier Vidal parlarem dels rituals de la lectura i del llibre. De la dimensió social de la lectura, ja que la lectura, com el ritual, no es consumeix del tot en la solitud, sinó que també busca la comunitat. Pràctiques col·lectives, com a lectura en veu alta, els clubs de lectura, els festivals literaris són alguns exemples de la dimensió ritual en la vida social, que reafirmen la pertinença a un grup i la transmissió de valors, emocions i coneixements.
Dimarts, 20 de gener a les 19 h. Més informació aquí

Com trencar amb els rituals narratius, amb David Uclés
Hi ha fets que sembla que només es poden narrar d'una forma, més que ritualitzada, ja fossilitzada. Aquest és el cas de la Guerra Civil. No obstant això, David Uclés s'ha atrevit amb una nova manera de relatar-la, que ha esquerdat els rígids motlles del realisme. Amb ell parlarem dels gèneres literaris com a rituals narratius i de la necessitat de trencar-los.
Dimarts, 10 de gener a les 19 h. Més informació aquí
En un món tecnològic on tot ha de ser desxifrat a l’instant, sense ambigüitats i sense demores, quin espai ocupen els rituals? Esdevenen formes d’alienació, o zones de resistència?
Quan el mite i el símbol es posen en acció, sigui des d’un vessant espiritual o lúdic, el vincle entre les persones es constitueix des d’un lloc on ja no som consumidors que responem a la llei de l’oferta i la demanda. Els rituals permeten dotar a cada celebració d’una seqüència d’accions que, tot i no perseguir una finalitat concreta, generen un espai i un temps de reconeixement. Un reconeixement, alhora, que, si respon a una “racionalitat lliure”, va molt més enllà de les trampes de l’adhesió cega o la militància acrítica.
Els rituals transmeten relats, veus i imatges, adopten la memòria com a forma creativa, i ens conviden a intervenir activament en litúrgies —religioses però també paganes— que juguen amb les tensions de la repetició, la variació i la diferència. I ho fan dotant de sentit allò que no pot ser capturat per l’algoritme: l’anhel de transcendència, tenir cura del que és efímer, fer present l’absència, i commemorar una identitat oberta que, necessàriament, ha de poder ser interpretada des de noves perspectives en cada una de les representacions en què hi participem.

Rituals del silenci, amb Pablo d’Ors
L’absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual? Com la intuïció i l’atenció ens ajuden a participar activament en rituals individuals i col·lectius? Podem viure amb entusiasme i devoció sense caure als paranys de la idolatria?
Dimarts, 18 de novembre a les 19 h. Més informació aquí

Rituals de la veu, amb Anna Pagès
Què és la veu a l’hora de llegir, viure i pensar? Com localitzar-la al text, encarnar-la al cos, o patir-la a la bogeria? Si la veu és “una manera de respirar allò que es diu”, com afecta les formes de la “transmissió cultural”?
Dimarts, 16 de desembre a les 19 h. Més informació aquí

Rituals de la memòria, amb Paula Kuffer
És possible recordar en món d’impactes constants? Com “fer ús” de la memòria en una època que es defineix per la seva impotència reflexiva? Davant la violència, la repetició és un advertiment, un senyal davant del qual hem d’actuar, o, contràriament, es tracta d’un tipus de narcotitzant?
Dimarts, 27 de gener a les 19 h. Més informació aquí

Rituals de la imatge, amb Andrea Soto Calderón
És veritat, encara avui, que “una imatge val més que mil paraules”? Com les imatges resisteixen a la seva pròpia saturació? Podem pensar críticament una “genealogia” visual que vagi més enllà del consum compulsiu d’imatges noves o heretades?
Dimarts, 24 de febrer a les 19 h. Més informació aquí
Diàlegs 2024-2025. "El conflicte"
Diàlegs 2023-2024. "La mentida"
Diàlegs 2022-2023. "La por"
Sense dissens no és la meva revolució
La història ens mostra que la dissidència i les fraccions en disputa no són elements...
I què fem amb la realitat?
Vivim una època d’incerteses, que ens fa sentir molt vulnerables, el món ens sembla...
Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?
Com utilitzem la nostra indignació —fins i tot, la nostra ràbia— sense caure en l’odi...
Diàlegs 2021
Debats / Pensament
Què pot oferir-nos la capacitat de pensar, junts, a l’hora de compartir una imaginació...
Mentre s'acaba un món i neix un altre
Estem presenciant amb perplexitat la mort d'un vell món sense imaginaris ni models...
Quatre mirades a la perifèria
La idea de la perifèria està sovint carregada d’imatges negatives i prejudicis. Les...
Amb el suport de:
