Adam Martí: "El principal valor per comunicar és ser natural"

dijous, 31 octubre, 2002 - 01:00

Adam Martí: "El principal valor per comunicar és ser natural"

Adam Martín, malgrat que és molt jove, té 29 anys, ha fet moltes coses i ha aconseguit la popularitat a través de la televisió, primer l'autonòmica i desprès l'espanyola. Segurament el recordem en diversos programes amb en Jordi González -"Les 1000 i una" o "A contracor"- o amb l'Ana Obregón al programa "El patito feo" d'Antena 3, entre altres programes. És un home tenaç, treballador i enamorat de la seva feina, que se sent molt content d'haver participat en tots els projectes que ha trobat pel camí , perquè de tots ha après coses i ha tret conclusions que li serveixen per adreçar la seva carrera professional cap a on ell vol. Aquest estiu no ha fet vacances, perquè ha estat dirigint i presentant el programa de Com Ràdio "La Segona República", un facsímil estiuenc de "La República", l'espai matinal que capitaneja en Joan Barril als matins de la Com, i en el qual ell fa les tasques de sotsdirector.
Al seu currículum hi ha un seguit de feines diverses que farien dentetes a qualsevol periodista jove, com ell. La impressió que tinc després de conèixer-lo és que aquesta "bona sort" professional no es deu a la seva "cara bonica" -és un noi molt ben plantat- sinó a una feina personal basada en la inquietud per aprendre, a saber treure profit de totes les situacions i a escoltar les persones. Aquestes ganes de conèixer l'han portat des de llocs tan seriosos com pot ser la facultat de Sociologia i Ciències Polítiques fins a l'aparent frivolitat de programes d'entreteniment televisiu. Faci el que faci, intenta ser bon professional. El pronòstic és que té un ample i llarg camí per recórrer.

Com ha anat aquesta "Segona República"?
Molt bé. És una gran experiència. Cada dia he hagut de fer l'equilibri de mantenir l'esperit de "La República "del Joan Barril, però amb l'obligació professional de fer alguna cosa diferent.
I com et va amb "La República", de Joan Barril?
Per a mi treballar amb el Joan Barril és un plaer i un gust, és extraordinari. Ha aconseguit crear un model de ràdio que s'aparta de l'estructura habitual dels programes matinals de quasi totes les cadenes. Crec que a mi se m'ha contagiat això de "la ràdio tranquil·la", perquè jo abans era molt més esbojarrat.
Fer aquest programa suposa uns horaris una mica estranys. Has de matinar molt. Com ho portes?
Soc una persona disciplinada. La meva mare és anglesa i he estat sotmès a la disciplina britànica des de petit. He sopat a les set i he anat a dormir a les nou del vespre fins que tenia 18 anys, quan vaig marxar de casa.
A tu, el públic et coneix, sobretot, per les aparicions a la televisió. Com ha estat la feina en aquest mitjà?
He fet moltes coses diferents. Primer, vaig començar d'ajudant de realització, fins que el Jordi González em va contractar de redactor per a un dels seus programes. Amb ell vaig aprendre coses que m'han servit molt, com per exemple fer un directe, tenir una actitud molt desimbolta davant la càmera, ser molt normal. Hi ha presentadors que es transformen, creen un personatge. Jo no, sempre he intentat ser com jo sóc. Crec que el principal valor de la comunicació és ser natural.
La teva presència al programa El Patito feo va suposar un canvi radical. Què en vas treure?
Va ser molt diferent. Jo era copresentador, juntament amb l'Ana Obregón. Vaig haver de deixar d'improvisar, i llegir guions que feia una altra persona. Vaig deixar de ser periodista per convertir-me en una mica showman. Va ser una bona experiència perquè vaig conèixer com treballava una cadena generalista com Antena 3, i sobretot, em va servir per descobrir el que jo volia fer, que no era allò.
I ja saps què és?
Sí, fer de periodista. Si vaig estudiar aquesta carrera és perquè penso que hi ha moltes històries que es poden explicar. M'agrada molt més la informació que l'entreteniment, encara que sempre procuro barrejar les dues coses, perquè la informació no ha de ser avorrida.
Aquest pas per la petita pantalla et va fer un personatge conegut. Com és això de la popularitat?
Em va anar molt bé haver treballat primer a TV3, perquè vaig acostumar-me al fet que em reconeguessin pel carrer, però a Catalunya, la gent és molt discreta i no diu res. Aquesta experiència em va servir a l'hora d'anar a Madrid. Hi vaig anar amb "el cap bastant ben moblat" i ho vaig saber dur bé. De totes maneres, ser popular després de sortir a la televisió no és cap mèrit. És un fet automàtic.
La ràdio és molt més anònima.
Sí, però no ho trobo a faltar. Prefereixo mil vegades més que em diguin que m'escolten per la ràdio que no pas que em coneixen de la televisió. La ràdio demana una actitud més activa per part de l'oient. És la manera més directa de comunicar-te amb l'altra persona. Quan fas televisió parles per a molta gent, quan fas ràdio, encara que t'estiguin escoltant milers d'oients, parles per a una persona, individualment.
Què distingeix la ràdio d'altres mitjans de comunicació?
És l'únic mitjà on es pot fer de tot, on la imaginació té més camp per córrer, i on es pot innovar més. La pena és que ara el panorama està molt estancat.
I per què succeeix això?
Perquè la ràdio està entrant en la dinàmica perversa de les audiències, que fins ara era cosa de les televisions, i això fa que els programadors apostin per coses més segures, que, moltes vegades, vol dir poc creatives.
Tu vas començar en una ràdio local. Explica'ns què hi feies?
Quan vaig començar a estudiar periodisme, vaig anar de col·laborador a Nova Ràdio Lloret, on feia un programa de música rock, que vaig mantenir durant cinc anys, sense faltar ni un sol dia. No cal dir que no cobrava ni un duro, però en aquells moments era el que menys m'importava, perquè per a mi era una oportunitat per conèixer el mitjà i passar-m'ho bé fent el programa. Quan vaig acabar la carrera ja vaig anar amb una beca a treballar a TV3, i aviat em va faltar temps i vaig haver-ho de deixar. Això sol passar, que quan els professionals tenen una mica d'experiència s'en van. Però és normal i està bé que sigui així. És una forma d'obrir camins laborals a la gent jove de la ciutat.
Quines són les virtuts d'una ràdio local?
En té moltes. És un banc de rodatge de persones, però també d'idees. És un lloc on es pot anar experimentant, provant noves fórmules, amb bastant llibertat.
Creus en el valor de la informació local?
Crec que és fonamental. En aquest món global, omple un buit informatiu essencial. Molts cops és més fàcil saber què ha passat als Estat Units que no pas al nostre poble. Les ràdios han de corregir aquest fenomen. Són imprescindibles en l'àmbit de la comunicació.
Amb la teva experiència, quin missatge enviaries a l'equip d'El Prat Ràdio, una emissora que acaba de néixer?
Que tinguin molta paciència, que no tinguin por d'apostar per programes i continguts diferents, que es deixi créixer les persones que la fan amb llibertat. Que juguin molt fort la carta de la informació local, i que tinguin molta sort, perquè no és fàcil. Crec que quan es fa un producte honest, en el qual es creu, la gent s'hi enganxa, perquè a tots ens agraden les coses que són de veritat. 

Dolors Pérez Vives