Col·lectors, les venes de la ciutat

dilluns, 1 març, 2004 - 15:43

Ara, al Prat, els més joves troben ben normal que, quan plou, la ciutat no quedi negada d'aigua. L'estrany seria que, quan caiguessin quatre gotes, haguéssim de sortir al carrer amb botes d'aigua i barrar les portes de casa amb plafons de fusta per impedir que hi entrés una aigua bruta i plena de deixalles de tot tipus. No fa gaires anys, fins ben entrats els anys 90, això era ben normal, i l'estrany era que passés el que passa ara, que el Prat no s'inunda quan plou. Ha de ploure molt, i en molt poc temps, perquè alguns carrers quedin negats, però la inundació no dura gaire, com va passar el migdia del 30 de setembre de 2003 en alguns indrets del nucli antic.

Una tasca immensa, sorda i imprescindible

Aquesta ingent feina de drenatge d'una ciutat plana com el palmell de la mà la fa la xarxa de clavegueres i col·lectors que discorren per sota dels nostres carrers. De manera silenciosa fan una tasca que, durant decennis, ha estat un somni perseguit per l'Ajuntament i els habitants del Prat: acabar amb les periòdiques inundacions provocades per la pluja. Hi havia zones de la ciutat especialment problemàtiques: les més fondes (tradicionalment anomenades "fondos" perquè s'inundaven, com el Fondo d'en Peixo) i aquelles on encara no s'havia construït un sistema de drenatge o el que hi havia ja estava obsolet. Era el cas de l'avinguda Verge de Montserrat, els voltants de Torre Muntadas i dels jardins de la Pau... L'avinguda Onze de Setembre, elevada sobre el nivell natural del terreny, feia d'autèntica presa o barrera on quedava embassada l'aigua de pluja. Un altre coll d'ampolla eren els canals de desguàs que portaven l'aigua fins al mar, com els de l'Aviació i la Bunyola, que eren massa petits per poder assumir tota l'aigua que els arribava.

En ciutats i pobles amb pendent ho tenen més fàcil, però al Prat, enmig d'un delta, el desguàs de les aigües de pluja i residuals és molt més complicat. Els col·lectors han de tenir una inclinació extremadament lleugera, l'u per mil, suficient, però que ha d'estar calculada al mil·límetre (a la plaça de la Vila amb prou feines som a cinc o sis metres sobre el nivell del mar).

Els col·lectors, que solen tenir entre 40 i 100 centímetres de diàmetre, es netegen periòdicament amb aigua a pressió per evitar embussaments i l'acumulació de matèria orgànica que pot produir pudors. Alguns col·lectors més grans, com el de Pare Andreu de Palma (270 cm d'amplada per 140 d'alçada) o el col·lector interceptor, permeten l'entrada d'una persona per millorar la neteja i el manteniment.

Des de 1986 s'han invertit al Prat uns 3.000 milions de pessetes constants en col·lectors finançats pel cànon de sanejament (rebut de l'aigua). Per la seva banda, l'Ajuntament ha invertit altres 1.700 milions des de 1990 en renovar la xarxa de clavegueram i construir col·lectors primaris (sense comptar les zones noves del municipi, on els inversors privats han fet la xarxa de clavegueres: Ribera Baixa, Mas Blau I i II, Pratenc i Manso Mateu)

Un món subterrani

Si la ciutat fos un ésser viu, les artèries serien les canonades que porten aigua neta a les cases, i les venes les que recullen les aigües brutes i les de pluja. La depuradora faria la funció dels ronyons. De venes, n'hi ha de molt petites o capil·lars (clavegueres), que neixen en totes les cases i van a parar a altres més grans, anomenades col·lectors primaris. Aquests col·lectors primaris, que van en direcció muntanya-mar, desemboquen en els col·lectors interceptors, encara més grans, que porten l'aigua a la depuradora. El principal col·lector interceptor del Prat circula al sud d'Onze de Setembre. N'hi ha un altre, paral·lel al riu i construït l'any passat, que porta les aigües de municipis de riu amunt, com Sant Boi, cap a la depuradora. Quan plou i el nivell de l'aigua supera un cert límit, el col·lector interceptor del Prat deixa anar els excedents d'aigua mitjançant sobreeixidors als canals de l'Aviació i de la Bunyola, que desemboquen en el mar. Una part de l'aigua del canal de l'Aviació acaba en el de la Bunyola a través d'un canal de transvasament.