Control de l'altura de la pineda.

dilluns, 1 desembre, 2003 - 15:42

Per motius de seguretat aeronàutica, a prop de les pistes d'aterratge i d'enlairament no hi pot haver elements gaire alts: ni arbres, ni edificacions, ni antenes, etc. En el cas de la tercera pista, la proximitat de la pineda litoral del Prat obliga a intervenir per evitar que els pins puguin envair els anomenats "cons d'aproximació" dels avions.

El risc no és que les aeronaus puguin xocar contra els pins, ja que sempre passaran a força distància de les capçades, sinó que els arbres puguin interferir en els senyals de ràdio que ajuden els avions a enlairar-se i a aterrar quan les condicions de visibilitat són adverses (pluja forta, boira, foscor, etc.).

Un sistema de radioajuda electrònica a la navegació aèria, anomenat ILS, és l'encarregat de guiar els avions quan els pilots no tenen prou visibilitat. Des de les capçaleres de les pistes s'emeten uns senyals de ràdio que arriben a uns receptors situats als avions. Aquests senyals no poden trobar obstacles en el seu camí, ja que, si no, podrien no arribar a la seva destinació. Per això cal deixar lliure la zona per on es transmeten aquests senyals, una zona amb forma de con o piràmide invertida: des del terra s'eleva en un pla inclinat per damunt del qual no hi ha d'haver cap element estrany que pugui interferir la comunicació.

Lamentablement, una part de la pineda litoral del Prat està situada per damunt d'aquest pla, per la qual cosa caldrà talar els pins que superin el límit establert. L'organisme estatal Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) ja ha fixat les zones de la pineda que queden afectades per les tales. Les tales seran progressives, és a dir, seran més intenses com més propers siguin els arbres a la pista.

Així, a les zones més properes a les capçaleres cap obstacle no podrà superar els 5 metres d'altura. Tenint en compte que els pins adults fan entre 8 i 12 metres en aquestes zones, d'unes 11 hectàrees a cada capçalera, caldrà talar-los tots. En el cas de la capçalera de la Ricarda la zona està ocupada per pins, però a la capçalera del Remolar, a Viladecans, gairebé no hi ha arbres, però sí edificis de l'antic càmping Toro Bravo, que també hauran de desaparèixer. A totes dues zones els pins i els edificis seran substituïts per arbustos mediterranis que mai no superaran els 5 metres d'altura. En total es plantaran unes 2.000 noves plantes per hectàrea. Com és lògic, aquesta actuació tindrà efectes sobre l'ecosistema de la zona, no tant sobre la fauna com sobre les espècies vegetals del sotabosc ombrívol, com ara les orquídies, els fongs i els líquens, que probablement disminuiran en nombre i seran substituïdes per altres orquídies, fongs i líquens habituats a una insolació més gran. Malgrat la tala esmentada, aquestes àrees es continuaran considerant ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus).

Darrere aquestes zones més afectades, AENA n'ha delimitat unes altres, també afectades pels cons d'aproximació, però en les quals els obstacles tenen un límit màxim que augmenta progressivament des de 5 fins a 10 metres. En aquestes àrees també caldrà talar els pins, però només els que superin aquest límit. L'efecte serà com una esclarissada de la pineda, encara que els pins talats se substituiran per uns altres de joves, aproximadament d'un metre i mig d'altura, fins a obtenir una densitat d'uns 600 pins per hectàrea. Cada cinc anys caldrà repassar la zona per talar els arbres que hagin crescut per damunt del límit. En total, el nombre de pins que es talaran a la zona de la Ricarda, on s'actuarà sobre unes 22 hectàrees, és d'unes 10.000 unitats, més unes altres 600 a la zona del Remolar i 200 més al lateral sud de la pista. D'altra banda, periòdicament es faran tractaments fitosanitaris i de millora de les pinedes.

Les primeres tales han començat fa pocs dies i acabaran cap al febrer de l'any que ve, abans de l'època de cria de les aus. No obstant això, serà necessari esperar de tres a quatre anys perquè les zones afectades adquireixin l'aspecte definitiu de zona natural.