'Converses literàries' promou la participació activa de les famílies

dijous, 20 febrer, 2020 - 10:00

El projecte Converses literàries té l’objectiu principal de potenciar la conversa literària en horari lectiu i extraescolar amb voluntat de facilitar experiències de lectura crítica que alhora enforteixin els vincles i intercanvis entre centres educatius, famílies i la Biblioteca Antonio Martín.

Una de les novetat del projecte aquest curs és la creació d'un entorn d’aprenentatge de dinamització lectora que compren l’etapa 0-6 anys. Una necessitat que sorgia davant la demanda d'un espai per compartir i formar-se, per part de les escoles bressol, i que té tot el sentit de ser, perquè es tracta d’una mateixa etapa d’aprenentatge i desenvolupament, en què la literatura és un moment íntim, de vincle amb l’adult, però també de joc i experimentació. Aquest espai de treball està dirigit a docents d'escoles bressol i cicle infantil, tècnics de biblioteca i IntersECCions. En ell, es planteja aprofundir en la dinamització de la lectura a l'escola bressol i el cicle infantil, a dins les aules i amb les famílies.

A més, el repte principal aquest curs és propiciar el rol actiu de les famílies en relació amb el projecte, aspecte coincident amb el programa IntersECCions, dins del qual s'inscriu aquest projecte. És per aquest motiu, que la darrera sessió de dinamització lectora impartida per l'Anna Juan (experta en Literatura Infantil i formadora dels dos entorns d’aprenentatge del projecte) es va enfocar a treballar les pràctiques de dinamització lectora amb famílies.

Sessió dinamitzada

Durant la trobada, les escoles van fer una posada en comú de les accions que estan realitzant als centres amb les famílies. Alhora, l'Anna Juan els va donar algunes pistes per a explorar quina mena de pràctiques es poden dur a terme i com per tal d’introduir el plaer per la lectura amb les famílies. A més, es van abordar aspectes tan interessants com ara que “el gust per la lectura no pot vindre només de les institucions. El pilar bàsic és la família. Depenent del barri del qual provinguin, els interessos, tempos... Hi ha famílies que necessiten una guia” i heus aquí el sentit d'aquest entorn d’aprenentatge.

Abans de la darrera dinàmica, la formadora va apuntar certes reflexions al voltant de la lectura i la vinculació amb les famílies: cal sempre demanar a les famílies una participació activa? A vegades, potser abans de fer-ho les famílies necessiten rebre, assimilar. Obrir-los les portes és una forma de deixar-los veure què estan fent a l'aula a través de la lectura, amb quins llibres i de quines maneres. La socialització és la forma de gaudi per excel·lència de la lectura. D'aquesta manera els infants poden explicar-la a la resta de companys. Forma essencial d'apropiació del llenguatge. Existeix una recerca segons la qual si contéssim més contes als infants, molt danys socials estarien solventats gràcies a aquesta pràctica. Una tesi que evidenciaria com les desigualtats culturals en la petita infància mantenen una connexió directa amb les desigualtats socio-econòmiques.

La família necessita conèixer i entendre els llibres per a poder contar-los als infants i l’escola pot acompanyar-les en aquest camí de descoberta i educació literària. “Més enllà d'educar als nostres infants, eduquem, de forma indirecta, a les nostres famílies”. Durant aquesta sessió es van poder explorar quatre joies literàries que van conduir el grup a reflexionar sobre importants aspectes com són la importància que la lectura visual té per a la descodificació alfabètica, el gran valor dels contes populars, o el fet que els llibres serveixen per jugar: El libro que hace clap de Madalena Matoso (Ed. Fulgencio Pimentel e Hijos, 2016), La casa en el bosque de Laëtitia Bourget i Alice Gravier (Ed. Libros del Zorro Rojo, 2019), Tralarí, ¡vamos a dormir! de Benjamin Chaud (Ed. Kókinos, 2010) i El libro de monstruos espanyoles de Ana Cristina Herreros (Ed. Siruela, 2008).