Crònica: Pau Vallvé

dimarts, 28 novembre, 2017 - 17:30

Neus Casas

ABISME CAVALL HIVERN PRIMAVERA I TORNAR és el disc que va venir a presentar en Pau Vallvé amb la banda el passat divendres a La Capsa. El títol d’aquest disc sembla pensat a l’atzar però no és així. Té a veure amb l’itinerari que comença a Banyoles (quan va anar-hi a viure durant dos anys i va gravar l’anterior disc, “Pels dies bons”) i continua quan torna a Barcelona i ha de començar de zero de manera que aquest disc ens fa un recorregut per tots els estats d’ànim que transcorren durant aquest itinerari, com un llistat.

Tal com ens té acostumats, aquest nou disc està ple de lletres sempre properes acompanyades de ritmes i melodies que ens van fer vibrar, com els temes “Avui l’únic que vull” o “Per qué collons has trigat tant”, però que també ens va fer encongir el cor amb “Que vingui l’hivern”. És un ritme d’emocions que transmet totalment l’estat d’ànim d’alts i baixos que va canviant durant aquest últim disc. A més del nou disc, va intercalar cançons d’altres discs, podríem dir que grans “hits”, que no fallen mai en els seus directes com “Amic del cirerer”, “Que es fonguin els ploms”, “17820” i una versió d'”All is full of love” de la cantant islandesa Björk, gran referent en la música d’en Pau Vallvé i que va tocar tot rememorant el vintè aniversari del disc de la cantant. I és que en Pau Vallvé és un pou d’inspiració que no acaba mai i que en directe sap crear un univers d’intimitat amb les seves cançons.

Aquesta intimitat que ens mostra en els seus directes potser és deguda a la seva “incontinència verbal”, ja que és molt proper i comunicatiu i ens explica sense embuts les seves debilitats i les raons de les seves cançons. En el concert ens va explicar com, per exemple, ell escriu quan ho necessita, quan està feble o baix de moral però que per aquest últim disc va intentar agafar la guitarra quan no ho necessitava i fer cançons felices quan estava content però realment no sap si ho ha aconseguit.

A més, també ens va explicar com ha decidit treure aquest disc al marge de la indústria finançant-se ell mateix la gravació, la fabricació, la promoció, la distribució… tota una declaració dels seus principis dins el panorama musical actual.

I finalment, avisats que hi hauria bis, el concert es va acomiadar amb tres últimes cançons i vam acabar tot el públic entonant “tot va molt millor si estem contents, tots estem contents si ens va millor” i amb tota la sala amb les llumetes creades per la bola de mirallets donant voltes com el trajecte vital que ens va presentar.