Delicatessen de pedres, primer plat de Camins Vius

Imatge de l'obra Pedra a pedra

dimarts, 22 octubre, 2019 - 14:45

Nervis. Il·lusió. Ganes de sorpresa. Ganes de passar-ho bé. Tot els i les alumnes de P5 de les escoles públiques del Prat han trepitjat per primera vegada l’escenari de L’Artesà. No era l’inici del curs, amb les motxilles noves i els pantalons curts, era l’inici de Camins Vius, la proposta educativa des d’una mirada holística i integral adequada a cada etapa evolutiva que des del Teatre L’Artesà s’ha gestat amb la voluntat d’alimentar l’ànima de tots els pratencs i pratenques.

Pedra a pedra, l’espectacle de Teatre de l’Home Dibuixat, ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida. Molt més que una obra de teatre. Més que un instant de misteri poc abans que s’encenguin els focus. És una manera d’entendre el teatre. De trencar les normes establertes. De fer sentir l’espectador com a participant en la respiració del muntatge, de convertir-se en un privilegiat. I entre tots hem descobert que les pedres tenen ànima, i que només cal seure-hi a prop, callar i escoltar perquè confessin i expliquin mil històries. Mil sorpreses i poemes visuals. Sorra de la platja de Vinaròs, pedra tosca de Guatemala, oxidades llaunes buides i troncs prenen vida de la mà de Tian Gombau, actor i manipulador amb una sensibilitat molt especial. Un treball plàstic de poesia, que amaga una història tendra i ens parla del rebuig i dels prejudicis que es tenen davant d’allò que no coneixem.

Ens han convidat a desenvolupar l’observació i la imaginació, tenint en compte l’experiència viscuda com a espectadors. Descobrint que és possible, a partir d’un objecte en aparença tan senzill i humil com és una pedra, construir formes, inventar paraules, confegir contes, descobrir llibres i establir relacions amb obres d’artistes plàstics com Miró o Dalí.

I hem escoltat poesies a cau d’orella...

La Marina juga al sol amb la closca d'un cargol; s'ha volgut tombar d'esquena i troba un cranc a l'arena. El cranc és petit, li puja pel dit, li passa pel nas, li baixa pel braç, el cranc s'ha espantat i ja s’ha amagat.

Una autèntica delicatessen.