Diàlegs literaris: Una veu necessària en el món actual, amb Mohamad Bitari i Alba Sabaté

dimecres, 28 octubre, 2020 - 11:15

A la Sala d’Actes del Cèntric Espai Cultural, va tenir lloc el dia 19 d’octubre el segon dels diàlegs literaris que des del Cèntric s’han programat per aquest any 2020 amb la finalitat de parlar i reflexionar sobre diferents aspectes literaris i artístics, sempre amb un marcat accent local.

En aquesta ocasió, vaig tenir la sort de poder conduir un diàleg amb el poeta, dramaturg i traductor palestí sirià Mohamad Bitari, una veu que cada vegada pren més força en l’àmbit poètic del nostre país, tant per la seva producció pròpia com per la feina que fa per teixir contactes entre la literatura àrab i la catalana. Una mostra d’aquesta intenció és el llibre que vam comentar, Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria, que presenta una tria poètica a cura del mateix Bitari i que va ser editat l’any 2019 conjuntament per Sodepau, Pol·len Edicions i Godall Edicions. La traducció dels poemes àrabs al català de Margarida Castell Criballés va ser reconeguda amb el Premi Cavall Verd de Traducció.

La conversa va girar primer al voltant de la vida del poeta. Nascut l’any 1990 en el si d’una família que va haver de marxar de Palestina al final dels anys quaranta del segle XX, i criat en un camp de refugiats a Damasc, de ben petit va entrar en contacte amb el món de les lletres. Com ell mateix va explicar amb un punt d’emoció, mai no agrairà prou al seu avi analfabet, però molt preocupat per tot el que tingués a veure amb la llengua i la gramàtica, que l’obligués cada dia a llegir-li el diari. D’aquí li ve l’afició pel periodisme i la literatura. Sent un nen, als nou anys, va començar a escriure poesia, i de ben jove ja va publicar articles en contra del règim dictatorial sirià. I van ser aquests articles els que van provocar que l’empresonessin dues vegades, la segona juntament amb la seva mare. Davant de l’amenaça de mort que finalment va rebre si continuava escrivint, va optar per fugir del país amb l’ajuda dels contactes del seu pare i d’un oficial de la duana, que seria executat a causa precisament de l’ajuda que oferia a la frontera tant als periodistes estrangers que volien entrar al país com als que havien de fugir de la repressió.

La segona part de la conversa es va centrar més en l’àmbit literari. Bitari, que ha estudiat Filologia Hispànica, escriu poemes, té al cap una novel·la, i sobretot vol tirar endavant projectes que relacionin la realitat literària àrab i la catalana, dos mons que de vegades estan massa allunyats. El llibre Jo soc vosaltres seria un inici d’aquest projecte més ambiciós que aviat agafarà cos. Parlant de poesia, Mohamad Bitari va defensar els poetes en majúscula, els poetes que ho són i que valoren la paraula poètica no només lligada a les situacions de conflicte; amb aquest criteri, va justificar la tria que havia fet per al recull poètic que ha dirigit: uns poetes, homes i dones, que abans de tot, s’estimen la poesia. En aquest sentit és molt interessant la definició que en fa el mateix Bitari: “La poesia és la filla de la llengua, la que rau al bell mig d’aquella zona inefable, entre la pintura i la música.”

L’acte es va arrodonir amb la lectura, al començament i al final, de dos poemes inèdits de l’autor, Assassí/Crim i Adolorits de desvetlla, primer en àrab i després en la traducció catalana. Aquí en teniu una mostra:

Seus, tot sol en els teus mons folls, cerques l’única persona,

la mirada es fixa en el cadàver gitat al teu davant,

el cadàver d’algú,

algú qualsevol; t’agrada,

la mirada s’hi rabeja;

¿potser abans no l’has mort?

Alba Sabaté