divendres, 22 desembre, 2017 - 10:15
La Núria Abelló és una veterana del Teatre Modern. Gran amant de les arts escèniques i de la literatura, és membre també de l'associació tintablava, ens deixa aquesta crònica tan xula per tancar l'any 2017. Gràcies Núria!
" Aquesta tarda amb Drames rurals hem clausurat la programació teatral d'aquest trimestre al Modern. Una programació que també ha incorporat obres tan interessants com La Treva, Masacre, Atlas i Els tres aniversaris, totes elles amb un fort component dramàtic, gairebé tràgic. En aquest sentit potser hem trobat a faltar un xic més d'humor creuat, però és evident que tot plegat forma part intrínseca no sols del teatre, sinó també dels temps que corren. En tot cas l'important és que, com sempre, el teatre ens convidi a reflexionar sobre el nostre món i la nostra vida.
Drames rurals és el primer llibre de narracions de la Caterina Albert, una noia benestant de l'Escala, més coneguda amb el pseudònim masculí de Víctor Català; pseudònim que l'autora va escollir per poder publicar més, ja que com a dona, dins del context de primers del segle XX, ho tenia molt difícil. L'obra gira entorn de deu històries tràgiques ubicades en espais rurals d'aquella època, més dues històries que no acaben d'encaixar en aquest conjunt.
En qualsevol cas cal dir que Drames rurals, l'obra que ha dramatitzat i dirigit la Joana Romero, s'ha centrat en l'adaptació teatral de tres d'aquests melodrames, concretament Parricidi, Idil·li xorc i La Vella.
Potser en certs moments el text pot resultar una mica feixuc pel seu pes narratiu i descriptiu, però la interpretació i l'escenificació han estat magistrals, incloent-t'hi els jocs de llums i ombres. Els actes es desenvolupen dins d'un escenari fosc, original i senzill, que emmarca molt bé el to rural i tràgic de l'obra, i que, en tot moment, ha estat presidit per la palla; un element que subtilment enllaça les diferents escenes i que ens ha deixat moments memorables com: la lluita violenta del crim passional i les seves injustes conseqüències, el dissortat casament dels captaires descalços mentre canten "el poll i la puça es volen casar..." i el poble els apedrega, o la simulada pluja de cendres i flames sobre les sabates de la vella immòbil a la cadira, molt simbòlica i enigmàtica.
A més el col·loqui que ha tingut lloc després de la representació ha valgut molt la pena, perquè hem pogut aclarir dubtes i alhora conèixer millor el procés d'escenificació col·lectiva d'uns drames rurals que giren entorn la fatalitat del destí. Són drames aparentment llunyans en el temps i l'espai, però que malauradament són eterns i universals.
Sigui com sigui sempre és un plaer poder gaudir, també al Modern, del gran nivell que el Teatre Kaddish ha sembrat en molts actors i actrius del Prat de Llobregat, com la Dúnia Pellisa, l'Aroa Esteban i en Martí Castellarnau, sota l'entusiasta direcció de la Joana Romero. Tan de bo també puguin moure l'obra fora del Prat i puguin fer realitat els seus somnis! Prometen."
Núria Abelló
Aquí podeu veure un reportatge fotogràfic de la vetllada
dimecres, 20 novembre, 2024 - 12:15
dilluns, 18 novembre, 2024 - 10:00
divendres, 15 novembre, 2024 - 17:15