Esteu aquí

Drogues: la lluita continua

Des de fa anys, l'Ajuntament impulsa programes continuats i actuacions puntuals per lluitar contra les drogodependències al nostre municipi, una lluita en la qual també intervenen altres administracions.

dissabte, 1 febrer, 2003 - 01:00

En la lluita contra les drogues cal actuar, en primer lloc, en la prevenció, i després en la reinserció social, sense oblidar l'atenció directa al drogodependent al CAS (Centre d'Atenció i Seguiment), creat l'any 1990 i des d'on s'ofereix tractament mèdic, psicològic i social a la persona afectada. El CAS depèn de la Generalitat i es troba al CAP Doctor Pujol i Capsada. Aquest centre atén ambulatòriament toxicòmans i alcohòlics que ho sol·liciten, els quals són atesos per un equip professional format per un metge, un psicòleg, un assistent social, un educador, un ATS i un farmacèutic.

El CAS treballa quatre programes. D'una banda, l'abstinència total del drogodependent (PLD, Programa Lliure de Drogues); de l'altra, el manteniment amb metadona (PMM), un opiaci sintètic substitutiu de l'heroïna que es pren per via oral i que millora la qualitat de vida de l'afectat i n'orienta l'actitud vital. L'objectiu final és, també, abandonar la metadona. Tots dos programes se sotmeten a un seguiment molt continuat i, si és possible, es complementen amb la col·laboració de la família de la persona afectada. També hi ha un programa específic per a alcohòlics i un altre d'atenció i intervenció en famílies, tant d'alcohòlics com de toxicòmans.

Des del CAS es poden derivar els drogodependents en tractament a altres centres, com ara hospitals, comunitats terapèutiques (que funcionen vint-i-quatre hores al dia, els set dies de la setmana) i centres de dia (com el municipal, en el qual treballen educadors, monitors, psicòlegs i talleristes).

Prevenció als col·legis i als instituts

Fa anys que es desenvolupen programes de prevenció del consum de drogues als col·legis i als instituts. En aquests últims, la tasca didàctica se centra en quatre elements: el tabac, l'alcohol, els porros i l'èxtasi. Els centres reben materials de treball que els docents, amb el suport de professionals del tema, desenvolupen amb els seus alumnes. Aquest any la novetat és un programa destinat als alumnes de primària en el qual no es parla explícitament de drogues, sinó d'hàbits saludables en general. Només a l'últim curs de primària s'introdueix el tema del tabac i de l'alcohol, les "drogues legals" (droga és qualsevol substància que crea addicció, física o psicològica).

Per a aquest curs també s'han previst dos seminaris amb pares i mares d'alumnes de sisè de primària i primer d'ESO en els quals se'ls informarà dels canvis propis de l'adolescència, dels problemes de comunicació i de la detecció i la prevenció del consum de drogues pels fills. També s'organitzaran exposicions sobre les drogues.

Un altre objectiu prioritari d'aquest pla és coordinar les diverses àrees de l'Ajuntament (Joventut, Esports, Policia Local, Promoció Econòmica) a fi d'elaborar i dur a terme actuacions conjuntes de prevenció i reinserció de les persones afectades.

Deshabituació i reinserció

Pel que fa a la fase de deshabituació i reinserció, el Prat disposa, des de l'any 1988, d'un centre de dia municipal (CURT, Centre Urbà de Reinserció de Toxicòmans) situat a la plaça d'Antoni Martín. En aquest centre de dia, a diferència del CAS, es fan activitats i programes en grup, i ofereix tres serveis:

- Taller ocupacional per a toxicòmans. Hi acudeixen els desintoxicats (sense dependència física però sí psicològica) o els que es troben en un procés molt avançat del tractament amb metadona. Fan treballs manuals, esports (futbol, natació, vòlei platja, ciclisme, etc.), teràpies de grup, lectures comentades de diaris, formació acadèmica bàsica, visites a museus i exposicions, sortides al cinema, etc.

- Taller ocupacional per a alcohòlics. Fan treballs manuals, com ara marqueteria. Solen ser persones amb problemes socials i laborals afegits. Té com a objectiu l'ocupació del temps lliure.

- Tardes en companyia. Dedicat a toxicòmans que no reben tractament o no porten prou bé els programes de desintoxicació. És un lloc acollidor en el qual es poden dutxar, poden prendre begudes calentes, poden rebre informació i participar en xerrades informatives sobre dieta, higiene, etc. L'objectiu és millorar la qualitat de vida d'aquestes persones.

Des del programa de reinserció també s'ofereix, per mitjà de plans personalitzats, un programa d'acompanyament en el procés de reinserció sociolaboral quan el toxicòman es troba a la fase final del tractament.

El més important, la informació

Un dels serveis que ofereix l'Ajuntament és el d'informació i assessorament sobre drogues, adreçat a adolescents, famílies i professors. El servei, que és confidencial, ofereix informació i consells de professionals. Tan sols cal trucar al 93 379 00 50, extensió 366, i concertar una cita, de dilluns a divendres, de 8 a 15 h. Els dilluns s'atén sense cita prèvia, de 18 a 19.30 h, a la secció de Sanitat de l'edifici del carrer del Centre, 28. L'any passat van acudir a aquest servei unes trenta-cinc persones, la majoria pares i mares d'adolescents.

El testimoni

Carmen Gómez va viure gairebé quinze anys d'infern, durant els quals la seva filla va estar enganxada a l'heroïna. Afortunadament ja s'ha rehabilitat i, ara, el testimoni de Carmen pot servir a altres famílies que passen aquest mateix infern particular. "Sobretot cal tenir molta paciència, comprendre l'incomprensible i que ells sempre sàpiguen que els fem costat. Però sobretot han de ser ells, i només ells, els qui triïn entre la mort, que són les drogues, o la vida". Carmen considera bàsic "que un professional faci de mediador entre els pares i ells, perquè, si no, és gairebé impossible suportar-ho. Ells no ens escolten, i a un professional li tenen fins i tot més respecte". La dona afegeix que, "encara que ens dolgui i ens puguin semblar cruels, cal seguir els consells dels experts. De vegades cal actuar amb duresa. L'afecte, tot sol, no és garantia de bons resultats". Carmen recorda que al començament va intentar amagar el problema de la seva filla, fins que es va adonar que no tenia cap motiu per fer-ho. "De seguida em van venir a veure persones conegudes que tenien el mateix problema, i em va sorprendre molt. En aquella època s'intentava amagar, era com una taca per a una família". I acaba llançant un missatge als joves perquè "no prenguin drogues, perquè no calen per divertir-se. Ni tan sols l'alcohol. Les drogues destrossen vides, i tant se val si ets ric o pobre, culte o inculte".

D. M.

Compartir

Noticies relacionades

dimarts, 10 desembre, 2024 - 13:30

El Consell Municipal de Serveis Socials reflexiona entorn als reptes de futur sobre l’envelliment

La sessió va abordar també altres qüestions rellevants sobre el futur de les...

dimecres, 4 desembre, 2024 - 19:30

Gairebé mig miler de persones s'apropen a "La vida secreta del Cervell"

La cuarta edició del Cicle Ada Lovelace 2024, centrada en la neurociència,...