“El club dona una oportunitat a aquelles dones que a casa o en el seu dia a dia no tenen la possibilitat d’obrir-se com ho fem aquí”

dijous, 7 març, 2024 - 08:30

Fa cinc anys que la Nemesia Córdoba va proposar a la Biblioteca Antonio Martín crear un club de lectura feminista, que tractés, des d’obres literàries, temes com la igualtat i els drets de les dones, així com l’anàlisi de l’evolució del seu paper al llarg de la Història. Aquest club, que es reuneix cada tercer dimecres de mes a les 18:30 h a la Biblioteca Antonio Martín, al Cèntric Espai Cultural, és un lloc de trobada i reflexió a par-tir de llibres escrits per do-nes, com expliquen quatre de les seves membres en aquesta entrevista. 

Com va néixer el club?
N. C.: Soc professora de llengua i literatura castellanes i sempre m’ha agradat molt la lectura. Feia temps que tenia ganes de participar en un club feminis-ta de lectura i vaig repassar la llista de clubs que hi havia al Prat, que n’eren molts: d’història, de filosofia, d’anglès... Vaig presentar el meu projecte a la Biblioteca Municipal Antonio Martín, i amb el suport del programa d’Igualtat el van acceptar.

En què consisteix el club?
N. C.: La idea és llegir autores i analitzar el testimonis de les seves paraules, veure quin és el missatge que ens volen transmetre. Ens apropem als textos des del punt de vista literari però també vital i social, com a dones feministes que volem canvis a la socie-tat. Les que vam començar fa cinc anys encara hi som, amb gent nova que ha vingut després, i hem creat un espai d’interrelació personal i cultural amb uns lligams molt forts. I estem obertes a qualsevol activitat social, som sensi-bles a tot el que ens envolta. Som un club humanístic, en podríem dir.

Hi ha algun llibre que us hagi marcat especialment?
M. M.: És difícil triar-ne un perquè n’hem llegit més de 40, nou cada curs escolar –funcionem de setembre a juny-. De vegades llegeixes un llibre a casa i no t’ha acabat d’agradar, però després vas al club i, amb l’intercanvi d’opinions, el trobes més interessant. Si n’haig de triar una diria Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, una autora catalana jove que no coneixia. El seu llibre em va fascinar, crea un univers únic.
Y. R.: Jo, més que llibres destacaria autores, que és una de les coses que més agraeixo al club, que em fa conèixer no-ves escriptores i llegir coses que d’altra manera no haurien arribat a les meves mans. A mi m’han agradat especialment l’Annie Ernaux o la Sara Mesa. Però el que més m’agrada és que, després de llegir, ho comparteixes amb les compa-nyes i descobreixes coses noves i punts de vista que enriqueixen la lectura.
Aquesta posada en comú sembla que és el que més us satisfà de for-mar part del club de lectura, oi?
M.M.: A mi, una de les coses quemés em fascina del club és el diàleg que s’estableix entre autores, vives o mortes, actuals o d’altres temps, de continents diferents –ara acabem de llegir una coreana-, un llibre et porta a un altre, una autora et recorda una al-tra... per a mi això és molt valuós i molt interessant a nivell intel·lectual.

Tu, Maria, t’acabes d’incorporar al club.
M. B.: Sí, jo hi porto molt poc temps, però ja el primer llibre que vaig llegir em va tocar molt, Los armarios vacíos, d’Annie Ernaux. Ja coneixia l’autora i sempre m’ha agradat, perquè fa servir un llenguatge molt dur i descarnat i fa entendre molt bé el que ha viscut com a dona, amb un compromís polític i social feminista molt clar.

El fet que al club sigueu dones de diferents generacions, també us deu aportar punts de vista variats, no?
M. M.: Sí, és un espai d’escolta i de res-pecte que no sempre es dona en altres àmbits. Jo tinc moltes ganes que arribi el dia de la trobada pel plaer intel·lec-tual i també pel goig d’estar amb les companyes.
Y. R.: De fet, a l’estiu, quan fem l’aturada, jo estic inquieta i pensant quan serà la primera sessió després de les vacances, per tornar-nos a veure i començar a llegir nous llibres. I quan per alguna raó no hi puc anar, em fa molta ràbia.
N. C.: És un espai per compartir opi-nions, sensibilitats, punts de vista i fer crítica social i fins i tot política. Es tracta de viure la literatura com a una eina viva. Ens ho passem molt bé.
M. B.: Per a mi, aquest grup ha estatuna oportunitat per poder conèixer altres veus, més enllà de les del meu cercle. I també noves autores més enllà de les típiques. Molts cops, quan llegim una obra que té un rerefons feminista, ens podem sentir reflectides amb algunes coses que diu l’autora, però amb d’altres no. I aleshores, quan arribes al club, escoltes altres opinions diverses i com ho han viscut altres persones. Perquè el patriarcat ens afec-ta de manera diferent a totes i tenir un lloc on posar tot això en comú és molt enriquidor i alhora ens permet fer una desconstrucció pròpia per poder conèixe’ns a nosaltres mateixes. El club dona una oportunitat a aquelles dones que, potser, a casa o en el seu dia a dia no tenen la possibilitat d’obrir-se com ho fem aquí. 

També feu algunes activitats paral·leles, oi?
Y. R.: Sí. Per exemple vam fer un home-natge a l’Almudena Grandes, a la sala d’actes del Cèntric, amb música i lec-tura de textos. També, amb l’escriptora pratenca Ester Borrull vam organitzar una conversa oberta, en la qual ens va parlar del seu llibre, Les dones que he estimat. També hem fet activitats de lectura en veu alta, en què cadascuna tria un text. 

Rocío Santaeufemia Gutiérrez