El dret a ser diferents

dilluns, 1 desembre, 2003 - 13:45

Quins són els drets de les persones amb discapacitat? Doncs, és ben fàcil: els mateixos de la resta de la gent. El problema és que, sovint, no poden exercir-los o no els ho deixem fer. L'Any Europeu pretén fomentar els principis de no-discriminació i d'integració d'aquestes persones. Per això, les jornades es titulen "L'exercici dels drets i les persones amb discapacitat", perquè pretenen sensibilitzar i mobilitzar els ciutadans, i ajudar a crear les condicions polítiques i socials perquè aquestes persones puguin, efectivament, exercir els seus drets. Els drets de tothom, com els deures, estan escrits en papers i en solemnes declaracions, com la dels Drets Humans, però si no es poden exercir, aquests drets deixen d'existir.

Es calcula que el nombre de persones afectades directament per alguna forma de discapacitat a la Unió Europea se situa entorn del 10% de la població, percentatge que a Europa representa uns 37 milions de persones i en el cas concret del Prat, més de 6.000. Les discapacitats d'aquestes persones poden ser diverses: físiques (orgàniques, motores...), sensorials (sords, invidents...), malalties mentals, discapacitats intel·lectuals...

Les mateixes oportunitats

Les Nacions Unides també s'han preocupat perquè les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets i, per això, han dictat les anomenades Normes Uniformes d'Equiparació d'Oportunitats per a les persones amb discapacitats. Segons aquestes normes, cal garantir especialment alguns drets com la protecció de la salut i l'accés als serveis de prevenció, assistència i rehabilitació; l'educació; el treball remunerat i la promoció professional; l'accés a les prestacions de la Seguretat Social; l'habitatge digne i adaptat; la lliure circulació sense barreres de cap tipus; la participació en activitats culturals, esportives i de lleure; el dret a l'honor i la intimitat, sense tractes discriminatoris ni degradants; i la tutela dels tribunals en la defensa d'aquests drets.

Tres paraules, tres conceptes

• Deficiència: pèrdua orgànica o psíquica, ja sigui arran d'un accident o d'una malaltia. Es pot perdre la vista, l'oïda, un membre, la memòria...
• Discapacitat: disfunció causada per la deficiència. No totes les deficiències causen necessàriament discapacitat. Per exemple, l'amputació d'un dit sovint no impedeix que una persona pugui continuar fent la seva feina.
• Disminució: conseqüència social d'una discapacitat. És a dir, els desavantatges socials que pateix una persona amb discapacitat a l'hora de viure i relacionar-se en societat. Quan desapareix el desavantatge (per exemple, una barrera arquitectònica) desapareix la disminució.

Els quatre punts cardinals

En parlar dels drets de les persones amb discapacitat s'acostumen a definir quatre àmbits o potes sobre les quals descansa la taula de la igualtat d'oportunitats. Són aquests:

• LA SALUT. Primer de tot cal, com és lògic, prevenir l'aparició d'una discapacitat. Si ja existeix, cal reduir el grau de la deficiència i el desavantatge social que se'n deriva. També és necessari prevenir els efectes secundaris de les deficiències (emocionals, cognitius, mentals, motors o socials). En aquest aspecte és important la conscienciació de la família i de l'àmbit social de la persona amb discapacitat. Pel que fa a la prevenció de les deficiències, l'escola hi juga un paper molt important: els infants són les persones que reben millor missatges senzills però efectius sobre educació sanitària.
• L'EDUCACIÓ. Una bona educació permetrà que les persones amb discapacitat tinguin el màxim grau possible de desenvolupament personal, que tinguin estímuls per aprendre, que assumeixin la seva discapacitat i adquireixin les habilitats necessàries per superar els obstacles que es vagin trobant. Els infants amb discapacitat han de poder rebre una educació gratuïta i adaptada a les seves necessitats i a les de les seves famílies.
• LA FEINA. L'orientació professional ha de determinar els llocs de treball més adequats a les persones amb discapacitat, que hauran de poder triar una ocupació d'acord amb els seus coneixements i habilitats. Aquestes persones, com tothom, han de poder conservar una feina i ascendir en la seva carrera professional. Algunes poden necessitar programes adaptats i polítiques d'ocupació protegida, mentre que d'altres han de poder estar actives sense necessitat d'haver de ser productives.
• LA VIDA SOCIAL. Cal aconseguir que les persones amb discapacitat siguin el més autònomes possible, cal garantir la seva independència econòmica i la seva plena integració social. Per a això cal adaptar aspectes com l'urbanisme; l'accés als immobles, comerços i habitatges; les instal·lacions esportives; les activitats culturals i recreatives; les vacances... Per a aquestes persones, participar en l'oferta cultural i de lleure potencia la seva interrelació social i la possibilitat de fer activitats agradables i desitjades.

Malalts mentals: la lluita contra l'estigma

Hi ha mites útils i mites i creences inútils i, a més, perjudicials per a les persones i la societat. Un d'aquests mites afecta els malalts mentals, el grup de persones amb discapacitat més estigmatitzat i categoritzat, sovint anomenats malalts psiquiàtrics, dements, bojos... Això fa distreure l'atenció sobre els problemes reals que pateixen aquestes persones, que pel fet de portar l'etiqueta de "malalt mental", sovint són excloses de molts àmbits de la societat. Una societat oberta ha de reconèixer la diversitat i la diferència sense prejudicis, de manera que tothom se senti part d'una mateixa col·lectivitat, sense exclusions, i de manera que tots i totes puguem satisfer els nostres drets i necessitats.

Serveis i entitats al Prat

A la nostra ciutat existeixen una sèrie de serveis adreçats a les persones amb discapacitat, tant associatius com municipals o d'altres administracions. Són els següents:

• Associació Cívica d'Ajuda Mútua (Acam). C. Riu Ebre, 17. Tel. 933015184. Al Prat presta el servei de residència a la Llar Hebre, adreçada a persones amb disminució psíquica.
• Associació de Persones amb Disminució del Prat (Adisprat). Centre Cívic Sant Jordi- Ribera Baixa. Tel. 679258667. Treballa perquè les persones amb discapacitat aconsegueixin la seva plena integració social i defensa els seus drets de forma positiva i eficaç.
• Associació Empleats Iberia Pares de Minusvàlids. C. Begues, 29-31. Tel. 933707801. Treballa per la integració sociolaboral de persones adultes amb discapacitat i per la tutela d'aquelles persones que ho necessiten.
• Fundació Privada Rubricatus. C. Girona, 10-12. Tel.934784629. Treballa per la integració social i laboral de persones amb discapacitat psíquica, a partir de diversos serveis (STO, SOI, CET).
• Syndrom. Pl. Catalunya, 6-7. Tel. 933705445. ¡Error!Marcador no definido.Associació d'àmbit estatal, dedicada a les alteracions genètiques minoritàries. Té conveni amb l' Hospital de Sant Joan de Déu i també té contactes internacionals. Informa professionals i metges, organitza simposis i jornades, i dóna orientació a les famílies.
• Residència de disminuïts psíquics. Les obres començaran l'any 2004. Estarà ubicada al costat del CAP Ramona Via (Verge de Montserrat - Pare Andreu de Palma). Tindrà 48 places per a persones amb dependències funcionals i un centre de dia de 60 a 70 places.
• Centre d'Ensenyament Especial Can Rigol. C. Ribes de Freser, 18-20. Tel. 933708509. El centre acull l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic.
• Servei de Rehabilitació. Centre de Dia El Prat. C. Pau Casals, 14-16. És un servei sanitari vinculat a l'Hospital Sant Joan de Déu (salut mental).
• Organización Nacional de Ciegos de España (ONCE). Agència administrativa del Prat. Av. Doctor Gallart i Monés, 22.

La jornada

La jornada del dia 29 tindrà lloc al centre cívic Sant Jordi-Ribera Baixa. Hi haurà ponències, debats, taules rodones i la lectura d'una declaració final titulada "Per una ciutat per a totes les persones". Entre els convidats que hi participaran, destaquen noms de reconeguts especialistes i experts en diversos àmbits de les discapacitats, així com representants de les diferents administracions i entitats. Trobareu el programa complet de les jornades a la pàgina web de l'Ajuntament (www.aj-elprat.es).

Al Prat, enderroquem barreres.

Ja hem vist que de barreres n'hi ha de molts tipus: les creences i prejudicis culturals, socials i personals; la manca de mitjans econòmics; la limitació d'oportunitats per estudiar, formar-se i treballar; la manca de suport institucional. De totes les barreres, les més visibles són les físiques. Vivim en una societat on moure's lliurement és imprescindible per estar plenament integrat. La mobilitat és un factor d'integració tan important que sobrepassa la necessitat i esdevé un dret del qual tots som titulars, una obligació social limitada, gairebé exclusivament, a condicions tècniques i econòmiques.

Pel que fa a la nostra ciutat, des de fa anys qualsevol projecte urbanístic nou incorpora criteris d'accessibilitat. A més, cada any la Brigada d'Obres fa una campanya d'eliminació de barreres, com per exemple el rebaix de les voreres. També els edificis i equipaments municipals s'estan fent accessibles, com es va fer amb la remodelació integral de la Casa de la Vila, que va incorporar elements abans inexistents, com un ascensor.

En el camp del transport públic, l'Ajuntament ha signat un conveni amb el Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat de la Diputació de Barcelona a fi de fer un estudi sobre els problemes i les solucions en aquest camp, tant pel que fa als vehicles com a les estacions d'autobusos, les parades de taxi, les reserves d'aparcament i els serveis de transport públic especial adaptat.

A la via pública, la Policia Local també fa campanyes periòdiques, com la que s'ha executat durant la primera quinzena de novembre, contra els estacionaments incorrectes. Els controls han estat especialment intensos en passos de vianants i voreres, a fi de garantir el trànsit dels vianants, especialment el de les persones amb mobilitat reduïda.

De tota manera, a l'hora d'enderrocar barreres, la feina mai no és completa i cal anar treballant-hi cada dia. Una de les eines més efectives per a aquest enderroc és, simplement, el civisme.

La taula "Prat"

Dissenyada per l'arquitecta municipal Mercè Llopis i produïda per l'empresa Escofet, la taula "Prat" ha estat reconeguda com una molt bona iniciativa a l'hora d'adaptar el mobiliari urbà a les persones amb determinades discapacitats físiques. La taula, acompanyada de dues banquetes, pot ser utilitzada per tothom, però està especialment adaptada per a persones amb dificultats motrius. S'hi pot llegir, jugar a jocs de taula, menjar o simplement parlar o descansar.

Està feta de formigó, amb formes molt senzilles, i pot tenir diferents colors. Les

superfícies superiors estan polides per fer-les agradables al tacte.

La taula i la banqueta són elements modulars que poden ser col·locats de manera independent, però també es poden agrupar per aconseguir altres mides i proporcions. Les possibilitats d'agrupació són il·limitades ja que, a més, la taula pot tenir una versió simètrica.

Consell Municipal de Persones amb Discapacitat

Aquest Consell, creat el mes de març passat, és un òrgan de participació formal que aplega persones i col·lectius que comparteixen interessos i problemàtiques relacionades amb les discapacitats. El Consell proposa a l'Ajuntament accions encaminades a solucionar o reduir els problemes que tenen aquestes persones a l'hora d'accedir als béns públics i de participar activament en la vida social.

El Consell treballa, com els de gent gran o de medi ambient, a través de comissions, que no s'han creat en funció de les diferents discapacitats, sinó per àmbits de treball o d'interès. Així, una comissió tracta de l'eliminació de les barreres arquitectòniques i de comunicació, del transport públic i de l'habitatge adaptats. Una segona comissió treballa en la promoció de la salut, la intervenció social (serveis adreçats a persones amb discapacitat, com residències o pisos tutelats), educació, estimulació precoç, fisioteràpia, esport... I una tercera se centra en l'orientació, formació i inserció laborals.

Amb motiu de l'Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, el Consell ha format un grup de treball per sensibilitzar la ciutadania del Prat sobre les possibilitats d'aquestes persones d' exercir els drets que són de tothom. Aquest grup ha organitzat unes jornades de quatre dies (del 27 al 30 de novembre) en què s'exposaran a la ciutat els diferents serveis que s'estan prestant entorn de les persones amb discapacitat dependents, els seus objectius i activitats. La jornada del dia 29 forma part d'aquestes jornades de quatre dies.

Per saber-ne més...

www.aj-elprat.es/ciutat/entitats/

www.aj-elprat.es/ciutat/atencio_a_la_persona/

www.eypd2003.org

Entrevista a Àngel Puyol, professor de filosofia política i ètica aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

"Les persones amb discapacitat no necessiten subvencions, sinó igualtat d'oportunitats"

- Es parla de crisi de l'Estat del Benestar. Creu que realment existeix? Com afectaria les persones amb discapacitat?

Hem passat d'una cultura de dependència del servies públics, que era negativa per a tothom, a una cultura que vol convertir els individus en els únics responsables del seu destí personal. El repte del nou Estat del Benestar és trobar un punt intermedi. Pel que fa als discapacitats, de manera injusta es posa en el mateix paquet les seves reclamacions socials i la generositat de l'Estat cap a ells. Ells no necessiten subvencions, sinó justícia, igualtat d'oportunitats real. Això no hauria de dependre de les vicissituds de l'Estat del Benestar, sinó del compliment de la Constitució i el seu principi d'igualtat. De la mateixa manera com la igualtat de gènere no té res a veure amb l'Estat del Benestar, la no-discriminació de la persona discapacitada hauria d'estar protegida en tots els nivells socials per la Constitució, i no estar en funció de la ideologia del govern de torn.

- Creu que les administracions fan prou per garantir els drets fonamentals del col·lectiu de discapacitats?

Es fan coses positives, però s'hauria de fer molt més. L'important no és si s'han eliminat unes barreres arquitectòniques aquí o allà (que ja és valuós), sinó si el conjunt de les persones discapacitades té més oportunitats o no globalment que abans, si la seva renda per càpita baixa o augmenta en relació amb la mitjana, si se'n llicencien més o menys que abans, si ocupen més o menys llocs de responsabilitat.

- Allà on no arriba l'Administració, cal que hi arribi la societat civil?

La justícia hauria de ser la principal virtut de les institucions d'un país, però la justícia necessita la solidaritat de la gent. De poc serveix una llei de no-discriminació si els empresaris no se senten compromesos amb la defensa dels drets dels discapacitats a l'hora de contractar treballadors. Cal més educació a les escoles i crear una cultura cívica que faci que tothom s'avergonyeixi quan no tracta els discapacitats amb igualtat d'oportunitats. Això és veritat cada dia més en el tracte a les dones, i crec que el de les persones discapacitades serà el proper col·lectiu a arribar-hi.

- Com cal aplicar conceptes com justícia social, moral o ètica en el cas de les persones amb discapacitat?

La justícia cap a les persones amb discapacitat no és diferent dels altres àmbits de la justícia social. Sempre hauríem d'aplicar la regla d'or de l'ètica: no tractis els altres com no voldries ser tractat tu si estiguessis en el seu lloc. És una fórmula simple, però difícil de portar a la pràctica, perquè les persones, que som per naturalesa socials, també som egoistes. L'avantatge de la regla d'or de l'ètica és que és molt difícil justificar públicament que no la seguim. Per això, el gran aliat de la injustícia i la immoralitat és la invisibilitat. I per això, també, com més debat social i més opinió pública es generi sobre les condicions de vida de les persones discapacitades, més fàcil serà que la seva situació sigui més justa en el futur.