"El gran problema dels infants és que no saben què esperem d'ells"

dimarts, 1 octubre, 2002 - 02:00

A l'escola, l'educació ha de ser integral o una mera transmissió de coneixements?  Un dels grans errors que han portat l'escola a la crisi que viu ara és voler semblar que ho pot fer gairebé tot. Fins i tot s'ha cregut que els continguts eren el de menys, i que l'important era "formar persones", i això és un error, perquè si vols educar un nen en valors com la tolerància i la pau, ensenya-li història. Si vols que desenvolupi un pensament coherent i raonador, ensenya-li química i matemàtiques. Els continguts són el millor camí cap a la formació global. 

Creu que els pares deixen l'educació dels fills en mans de l'escola? 
No. Només que abans hi havia models socials comuns per a tothom, i era més fàcil. Quan jo era petit, tots els nens anàvem a dormir a la mateixa hora, i els meus pares ho tenien clar. Ara, en canvi, hi ha nous problemes, més difícils de resoldre, amb més influències exteriors, com la televisió. Els pares ho tenen més difícil per prendre decisions, estan desorientats, i algunes idees que s'han posat de moda no hi ajuden gens. 

Quines idees? 
Per exemple, que l'educació no ha de ser repressiva. Educar sempre és reprimir: Per aprendre a llegir, o a tocar el piano, cal disciplina, correcció dels errors, exigència... La concepció no repressiva de l'educació ha estat un gran error. I no crec que els pares deixin de ser repressius per comoditat, perquè no hi ha res més incòmode que un fill mal educat. 

I els mestres, també estan confusos? 
No se'ls ha escoltat, s'ha confiat poc en la seva experiència, i se'ls ha imposat des de dalt molta teoria poc basada en la realitat. Com el menyspreu per la memorització. Com que hi ha Internet, enciclopèdies i calculadores, ja no cal... Això és un greu error, perquè la memòria serveix per formar el pensament i la concentració. Aprendre poemes o la taula de multiplicar entrena la ment. S'han bandejat rutines d'aprenentatge bàsiques. 

I tot aquest batibull, els infants com el viuen? 
El gran problema de ser infant ara és que no saps què volen de tu els grans. No saben què esperem d'ells, i per tant no saben què fer. No saben fins on serem estrictes en la imposició d'alguns límits. Si li assegurem a un nen que no li comprem un caramel, però li acabem comprant perquè ens munta un escàndol, ja hem begut oli. Els infants es descobreixen a ells mateixos a través dels límits externs, i si creuen que no n'hi ha, prenen una sensació gairebé d'omnipotència, es converteixen en "petits tirans" que no han après quin és el seu espai de vulnerabilitat (haver de menjar espinacs que no t'agraden, et fa sentir vulnerable...). Llavors arriben a l'adolescència i es fan mal, perquè no tenen ni idea dels seus límits. 

I si a l'escola se'ls educa amb més màniga ampla que a casa? 
No passa res. Ells saben distingir prou bé. Saben que a l'escola hi ha unes regles, i a casa unes altres. Apuren totes les possibilitats fins on poden. I l'infant valorarà més viure en un marc de normes que en un marc on no sap a què atenir-se. Calen rutines i una educació no capriciosa i amb perfil. No fer-ho així pot semblar més còmode, però després té uns costos molt elevats.

Salvador Cardús, sociòleg