El ple dona llum verda a la modernització de l’atenció a la ciutadania amb una nova seu de serveis a les persones

dijous, 25 gener, 2024 - 20:30

• Amb el vots de la majoria de grups, s’aprova una moció per revisar els noms d’alguns carrers a proposta de la Plataforma Esborrem el feixisme.
• L’Ajuntament instarà de nou l’Estat a cedir a la ciutat l’espai que ocupa l’exèrcit al litoral pratenc.

El Prat ha fet avui un pas endavant important per disposar d’una nova seu municipal de serveis a les persones amb l’aprovació inicial per part del Ple del projecte de rehabilitació de l’edifici que l’Ajuntament va adquirir al carrer Lo Gaiter del Llobregat, per al qual ha aconseguit captar tres milions d’euros de fons europeus. La sessió plenària que s’ha celebrat aquesta tarda a la Casa de la Vila també ha servit per donar llum verda a una moció per reclamar la cessió de la zona que actualment ocupa l’exèrcit al litoral per a ús de la ciutat i una altra, proposada a petició de la Plataforma Esborrem el feixisme, perquè s’estudiï la retirada del nomenclàtor pratenc de noms de figures relacionades amb el franquisme.

L’aprovació inicial del projecte executiu de reforma integral de l’edifici del número 124 de Lo Gaiter del Llobregat, al costat del Centre Cívic Palmira Domènech, en un espai reservat a equipaments, posa fil a l’agulla al propòsit del consistori de dotar la ciutat d’una seu municipal moderna que integri serveis adreçats a les persones que ara estan distribuïts en set edificis diferents i que corresponen a àrees com Acció Social, Salut i Consum, Esports, Cultura i Educació. D’aquesta manera, i en el marc de la voluntat de l’Ajuntament de fer l’administració local més accessible i transparent, es pretén simplificar les gestions, dignificar encara més l’atenció ciutadana i apropar els serveis a les persones.   

La futura seu disposarà d’una planta a peu de carrer on s’oferirà l’atenció ciutadana i de quatre plantes més destinades a les oficines. A més, a l’àtic, hi haurà una sala d’actes. El projecte té un pressupost total de més de 6 milions d’euros, però gràcies a la inclusió en el Programa d’Impuls de Rehabilitació d’Edificis Públics, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència Urbana, gaudeix d’una subvenció de 3 milions d’euros dels fons Next Generation.

El projecte contempla una rehabilitació energètica total amb l’objectiu d’assolir una consum quasi nul i la Certificació energètica A. Està previst que les obres durin dos anys. La compra de l’edifici d’oficines es va aprovar, amb el vot de tots els grups polítics excepte Ciutadans, el novembre de 2020.

El litoral, protegit i per a ús de la ciutat

Pel que fa a les mocions, avui el plenari ha aprovat a proposta del grup municipal de Junts exigir a l’Estat que la zona militar de la platja del Prat, actualment propietat del Ministeri de Defensa, sigui cedida a la ciutat perquè en pugui gaudir qualsevol persona. Així mateix, l’acord incorpora, a proposta dels grups que conformen l’equip de govern, la petició perquè la Generalitat aprovi l’ampliació de la ZEPA del Delta, que protegiria també aquest entorn natural i reforçaria el connector biològic que transcorre pel litoral pratenc entre la Ricarda i el Remolar-Filipines.

Actualment, la zona no està destinada a usos relacionats pròpiament a la defensa sinó al lleure i descans del funcionariat militar, exposa el text. Amb la moció d’avui, es vol instar el govern espanyol a obrir una procés de diàleg amb l’Ajuntament amb l’objectiu d’acordar els termes i els terminis de la cessió. Aquesta no és, però, una reclamació nova, sinó que incideix en una demanda història que s’ha materialitzat en textos similars aprovats pel Ple municipal en mandats anteriors. El d’avui fa esment, també, a la necessitat de protegir els valors naturals de l’indret. 

Un nomenclàtor sense traces de franquisme

Una altra qüestió destacada de la sessió ordinària d’avui ha estat el de la moció presentada pel grup municipal d’ERC a instàncies de la Plataforma Esborrem el feixisme en relació a la presència de noms vinculats al franquisme a l’espai públic de la ciutat. El text, que ha rebut els vots favorables de les forces progressistes amb representació al consistori, insta la Comissió de Nomenclàtor municipal a estudiar la substitució dels noms de quatre carrers que corresponen al de personatges relacionats amb el franquisme.

La comissió, que es constituirà en breu, comptarà com a vocals amb representants de cada grup polític, amb la responsable política de l’àmbit de Memòria Democràtica, amb tècnics i tècniques dels àmbits organitzatius del municipi implicats en les modificacions de nomenclàtor i amb tres persones més amb especial implicació local en aquest tema que seran nomenades per l’alcalde a proposta de la Comissió. Aquest organisme valora les peticions de canvi de nom, que qualsevol persona o entitat pot sol·licitar mitjançant el registre, i n’informa al Ple municipal, on es vota la proposta.    

Al Prat, les primeres accions per a la recuperació de la memòria històrica les van portar a terme ja els primers ajuntaments democràtics. Des de llavors, s’ha mantingut la voluntat de reconèixer i reparar les víctimes del feixisme així com la de treballar en garantir la no repetició. En aquest context, s’ha retirat la simbologia franquista del municipi i, de fet, ja es van retirar alguns noms de carrers de persones netament vinculades amb el règim franquista.   

En els darrers mandats, s’ha portat a terme una política ambiciosa de recuperació de la memòria democràtica, materialitzada en la posada en marxa, en la legislatura anterior, d’una regidoria específica i en l’impuls de diversos projectes. Entre aquests, destaquen la col·locació d’una placa en memòria de l’alcalde Lluís Serra i Giribert i altres regidors afusellats per la dictadura franquista a la sala de Plens o la construcció de l’Espai de Memòria als Jardins d’Àngel Guimerà, on es recullen els noms de les persones del Prat víctimes de la repressió franquista i del nazisme, la seva data de naixement, professió, any i la causa de la defunció.

Així mateix, s’han organitzat també programes d’activitats amb historiadors locals i/o amb l’Arxiu Municipal, com les vinculades a l’exposició ‘El Prat 1939. La repressió franquista’, l’any 2021, o a l’exposició ‘La defensa de la República. El Prat de Llobregat 1936-1939’, que fins al 31 de maig es pot veure al Cèntric.

Una ordenança per apuntalar l’estalvi d’aigua

Amb motiu de la greu situació de sequera, i a proposta del Grup Municipal del Partit Popular,  el ple d'avui ha aprovat també una moció perquè s'iniciïn els estudis necessaris per a l'elaboració d'una Ordenança Municipal reguladora de l'estalvi d'aigua. Tot i reconèixer la bona tasca que s'ha fet en aquest àmbit al municipi, que té unes dades de consum domèstic inferiors als 100 litres diaris per persona, i haver fet un esment especial al paper que ha tingut l'empresa municipal Aigües del Prat en l'assoliment d'aquests resultats, tots els grups polítics llevat de Juntos y Pensionista Decidimos, que s'ha abstingut, han votat a favor d'aquest text per tal de treballar en seguir millorant.