El Prat també demana compensacions al món local per la pèrdua d’ingressos que implica no poder liquidar “l’impost de la plusvàlua”

Ple municipal celebrat avui, el primer presencial en les mateixes condicions que abans de la pandèmia

dimecres, 3 novembre, 2021 - 19:15

El ple municipal del Prat ha aprovat aquest dimecres, 3 de novembre, una moció que fa diverses reclamacions a l’Estat en relació a l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a “impost de la plusvàlua”. La moció s’ha aprovat després que el passat 26 d’octubre una sentència del Tribunal Constitucional (TC) declarés la nul·litat del seu mètode de càlcul, cosa que impedeix que els ajuntaments puguin fer la liquidació d’aquest impost. La moció s’ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups, excepte de C’s, que s’ha abstingut.

Actualment, aquest impost s’aplica quan es realitza la transferència (per compravenda, herència…) de terrenys o immobles de naturalesa urbana o especial (com els situats en la zona de l’aeroport o el port) de qualsevol tipus: solars, habitatges, locals comercials, naus, aparcaments, etc. La liquidació de l’impost s’aplicava fins ara independentment de si aquests terrenys o béns s’havien revaloritzat o no, però jurisprudència anterior ja havia assenyalat que calia aplicar-lo exclusivament quan se n’hagués incrementat el valor i no en cas contrari. Davant de la inseguretat jurídica, el TC ja havia establert en sentències anteriors des de l’any 2017 que calia modificar la Llei Reguladora de les Hisendes Locals a tal efecte, un canvi que l’Estat no ha concretat a hores d’ara.

En la moció es reclama la incorporació als Pressupostos Generals de l’Estat de 2022 d'un fons específic de compensació per les pèrdues ocasionades als ajuntaments, davant de les pèrdues d’ingressos que els suposarà no poder liquidar aquest impost.  La moció va més enllà  i aposta per promoure, juntament amb les entitats municipalistes, una nova llei de finançament dels ens locals, perquè puguin desenvolupar amb qualitat les seves competències i serveis.  Així mateix, s’insta al govern estatal a concretar les modificacions de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que afecten aquest impost, per acabar amb la inseguretat jurídica actual. Es proposa o bé un canvi legislatiu en la definició de la base imposable o dels tipus, o bé una compensació.

En el cas del Prat de Llobregat, l’Ajuntament calcula, en una primera estimació provisional a l’espera de conèixer i estudiar la totalitat de la sentència del TC després de ser publicada oficialment, que la impossibilitat de liquidar l’impost suposaria unes pèrdues acumulades de 9.141.020 €. Així ho indiquen les dades disponibles a finals d’octubre d’enguany. D’ara en endavant, també es deixarien d’ingressar 3 milions d’euros anuals.

De fet, el passat mes de març, l’Ajuntament del Prat i altres ens locals ja van traslladar al govern estatal, a petició del Ministeri d’Hisenda, quin impacte tindria als seus comptes el fet que l’impost només s’apliqués en el cas de revalorització dels terrenys. En aquell moment, ja es va calcular un impacte de 4.721.020 €. Donat que la darrera sentència del Tribunal constitucional declara nul el mètode de càlcul de l’impost en tots els casos, tant si hi ha revalorització dels terrenys com si no, caldria afegir 4.420.000 euros més de pèrdua d’ingressos.

Així doncs, les pèrdues estimades acumulades serien de 9,1 milions. A més, a partir d’ara no es podria cobrar un impost que suposa el 3 per cent dels ingressos municipals, tot i que la situació futura podria variar atenent a diversos factors: la modificació de la regulació de l’impost, en funció de la reforma legal prevista de la llei d’hisendes locals; compensacions reclamades pel món local i la possibilitat que es facin efectives; i el possible increment de la litigiositat que pugui comportar la sentència.

El Prat diu NO a la violència contra les dones

D’altra banda, al ple d’avui, s’ha aprovat per unanimitat la Declaració institucional en commemoració del Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones 2021 (25 de novembre), aprovada pel Consell Municipal de les Dones del Prat. La declaració remarca que cal “visualitzar formes de violència més emergents, com la violència digital, les ciberviolències, el control o l’assetjament a través d’aplicacions i de xarxes socials”, però  “sense oblidar les violències en l’àmbit de la parella, exparella o en l’àmbit familiar, que durant molts anys s’ha considerat un problema privat” o les que es produeixen en l’àmbit social o laboral. Enguany, també es fa especial incidència en combatre la violència vicària, aquella que utilitza fills i filles per causar dolor i patiment a la mare.

A més d’aprovar la declaració, al ple d’avui s’ha fet lectura del nom de les dones i dels nens i nenes assassinats per casos de violència masclista o vicària, respectivament, arreu de Catalunya i de l’Estat durant el darrer mes. Aquesta mesura de sensibilització social es repetirà a partir d’ara en cada ple municipal, tal com ja s’ha començat a fer en d’altres consistoris. En cada ple, aquesta lectura anirà a càrrec d’un regidor o regidora diferent del ple, seguint un ordre alfabètic. En aquesta primera ocasió, l’encarregada de fer-ho ha estat la regidora de Feminisme i LGTBI, Anna Martín Cuello, també tinenta d’alcalde d’Acció Ambiental i Energia.

Més passes per impulsar Comunitats Ciutadanes d’Energia al Prat

Així mateix, a la sessió plenària d’avui s’han seguit donant passes per impulsar Comunitats Ciutadanes d’Energia al Prat, un model que permet a les persones produir, consumir o emmagatzemar la seva pròpia energia, reduint-ne la dependència de les grans companyies de subministraments.  Avui el ple ha aprovat per unanimitat l’expedient que permet que l’Ajuntament tingui l’opció d’impulsar les activitats econòmiques per proporcionar els serveis i recursos necessaris per posar-les en marxa. Es tracta d’activitats vinculades a l'explotació de serveis energètics lligats a la generació, els subministraments, l’autoconsum compartit, l’agregació, l’emmagatzematge, la prestació de serveis d’eficiència energètica o la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics d'energia.

La posada en marxa de les Comunitats Ciutadanes d’Energia s’emmarca en l’estratègia de transició energètica del Prat, recollida per la Declaració d’Emergència Climàtica del Prat de 2020. La Declaració estableix, entre d’altres objectius, que cal assolir una ciutat on l’autogeneració i l’autoconsum estiguin generalitzats, amb un model energètic just, democràtic i renovable, que permeti el Prat proveir-se totalment d’energies renovables i neutres en carboni el 2050. Entre les accions més rellevants per assolir aquest objectiu, està la creació de Comunitats Ciutadanes d’Energia, una figura prevista per les directives europees vigents en aquesta matèria.

L’impuls de les Comunitats Ciutadanes d’Energia s’esta fent paral·lelament a la instal·lació de plaques fotovoltaiques per l’autoconsum en les teulades de 22 edificis municipals per promoure l’ús d’aquesta font d’energia renovable.

Un projecte per convertir l’Avinguda del Canal, entre Santiago Rusiñol i Plaça de Catalunya, en un eix cívic i verd

En l’àmbit de l’urbanisme, el ple d’avui ha aprovat inicialment el projecte executiu de pacificació i reordenació de l'Avinguda del Canal, entre el carrer de Santiago Rusiñol i la Plaça de Catalunya, i  la partida de 2.809.409 euros que es destinarà amb aquesta finalitat. El projecte vol transformar el carrer per convertir-lo en un eix cívic i verd que comuniqui i lligui els jardins de Fondo d’en Peixo amb la plaça de Catalunya, donant prioritat als vianants. L’àmbit de l’actuació és de 5.624 m². Aquest punt s’ha aprovat amb el vot favorable de l’equip de govern i de Podemos, l’abstenció d’ERC i el vot contrari de C’s.

Altres mocions aprovades al ple

D’altra banda, també s’ha aprovat una moció que demana al govern de l’Estat completar íntegrament el traspàs de Rodalies a la Generalitat, amb el compromís de l’Estat de la transferència del dèficit tarifari per tal de poder-lo gestionar directament, amb el vot favorable d’ERC, El Prat en Comú i Podemos, l’abstenció del PSC i el vot contrari de C’s. També li exigeix l’execució urgent de la inversió pendent en la infraestructura per complir els compromisos adquirits i garantir la qualitat i la seguretat de la xarxa ferroviària.

Així mateix, s’ha aprovat per unanimitat una moció per reforçar els serveis socials adreçats a les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). La moció insta a la Generalitat de Catalunya a complir els acords de la moció aprovada al Parlament de Catalunya l’abril de 2017, que demanava, entre d’altres, dotar els centres educatius de personal amb formació específica sobre el tema per atendre l’alumnat amb TEA. També es reconeix el treball de les entitats del Tercer Sector Social amb aquest col·lectiu.

El ple ratifica el nomenament de Lluís Tejedor com a fill adoptiu del Prat

Tots aquests punts s’han aprovat en el mateix ple municipal que ha ratificat per unanimitat l’atorgament del títol de fill adoptiu del Prat a Lluís Tejedor Ballesteros (com s’ha informat en aquesta notícia prèvia). D’aquesta manera, es vol reconèixer la seva tasca com a alcalde del Prat entre 1982 i 2019. Durant aquest període al capdavant de l’alcaldia, va impulsar el projecte de millora i transformació global experimentat per la ciutat des dels anys 80 fins a l’època contemporània.

El ple d’aquest mes de novembre és el primer des de l’esclat de la pandèmia de la covid al qual el públic hi ha pogut assistir presencialment. Els i les regidores també hi han tornat a participar en la disposició habitual que tenia la sala de plens abans de la crisi sanitària.