“El sistema educatiu està organitzat com si l’escola fos l’únic lloc on s’aprèn. Això cal repensar-ho”

Cèsar Coll (Foto: Miquel González)

dimarts, 19 setembre, 2023 - 10:30

L’Auditori del Cèntric acollirà, el dimecres 27 de setembre a les 17:30 h, l’acte de la lliçó inaugural del curs escolar 2023 – 2024. Aquest any, la ponència anirà a càrrec de Cèsar Coll Salvador, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació a la Universitat de Barcelona i coordinador del grup de recerca sobre Interacció i Influència Educativa - GRINTIE. L’acte es podrà seguir en directe a través d’elprat.tv.

Com han canviat els contextos d’activitat on ens desenvolupem i aprenem les persones, en la societat de la informació?
Hi ha bàsicament dos canvis que afecten de manera significativa què, on, quan, i com i amb qui ens desenvolupem i aprenem. Un és l’aparició de contextos d’activitat inèdits que ofereixen potencialment oportunitats i recursos per aprendre, sovint igualment inèdits. Pensem, per esmentar només dos exemples, en les comunitats virtuals d’interès i d’aprenentatge o les aplicacions de realitat augmentada. L’altre és la influència creixent de contextos d’activitat no escolars, i fins i tot podríem dir no educatius en el sentit d’educació formal, en els processos de desenvolupament i d’aprenentatge de les persones. Les xarxes socials i les plataformes de difusió audiovisual en són dos exemples obvis. En tots dos casos les tecnologies digitals de la informació i la comunicació tenen un paper destacat. Aquests canvis obren unes possibilitats enormes des del punt de vista educatiu, però comporten també riscos molt importants.

Com està situada l’escola en relació a aquests canvis?
El sistema educatiu està organitzat i segueix funcionant en bona mesura com si l’escola fos l’únic lloc on s’aprèn, o almenys el lloc on s’aprèn allò que es considera socialment valuós i important. Cal repensar el sistema educatiu per adaptar-lo a la nova realitat, en la qual l’escola forma part d’una xarxa de contextos d’activitat pels quals transita l’alumnat, té experiències d’aprenentatge i adquireix coneixements diversos. L’escola és un node d’aquesta xarxa. Certament és un node central, ja que és l’únic context d’activitat amb la capacitat d’orientar i potenciar trajectòries d’aprenentatge enriquidores per a tot l’alumnat sense excepcions, però un node que forma part d’una xarxa

Actualment s’està estenent a les escoles l’aplicació del currículum competencial. Què suposa aquest canvi?
Per dir-ho en poques paraules, desenvolupar un aprenentatge competencial suposa posar l’accent en la capacitat per apropiar-se i utilitzar els coneixements, habilitats, valors i normes adquirits i actuar en conseqüència quan la situació ho requereix. En aquest sentit, desenvolupar un currículum competencial és fer un pas més en la direcció de subratllar la importància de la funcionalitat del coneixement, una idea que ja està present en les nostres escoles des de fa temps.

"Desenvolupar un currículum competencial
és fer un pas més en la direcció de subratllar
la importància de la funcionalitat del coneixement"

Com pot contribuir aquest canvi curricular a donar resposta als reptes de la societat actual?
La funcionalitat del coneixement està lligada a les situacions en les quals és pertinent i rellevant el seu ús, i aquestes situacions estan en bona mesura relacionades amb els reptes de la societat actual. Aquesta és la raó per la qual els currículums recentment promulgats, que són currículums elaborats amb un plantejament competencial, atorguen una importància cabdal a les competències necessàries per fer front a situacions en les quals es manifesten aquests reptes, així com als coneixements, habilitats, valors i normes que exigeix la seva adquisició i desenvolupament.

Quin impacte tenen en el paper de les famílies i altres agents de la comunitat, com a contextos d’aprenentatge, aquests canvis culturals, socials, econòmics i tecnològics?
Els entorns familiars i altres institucions d’àmbit comunitari són exemples claríssims de contextos d’activitat amb un gran potencial com entorns d’aprenentatge i amb una influència creixent sobre els processos de desenvolupament i aprenentatge dels seus membres, en especial dels infants i joves. Els entorns familiars en particular, juntament amb la seva major o menor riquesa com a entorns d’aprenentatge, són la porta d’accés a altres contextos d’activitat, comunitaris i extracomunitaris, que ofereixen igualment oportunitats i recursos d’aprenentatge als infants que hi accedeixen. Des del punt de vista de l’aprenentatge, els entorns familiars, igual que les escoles, són contextos al voltant dels quals es construeixen les trajectòries personals d’aprenentatge.

La implementació d’un currículum competencial obre noves possibilitats per vincular les famílies i altres contextos educatius i culturals en el seu desenvolupament?
Sense dubte. D’una banda, pensar l’escola com un node de la xarxa de contextos d’activitat pel qual transita i aprèn l’alumnat implica no només tenir en compte els aprenentatges que tenen lloc en els contextos no escolars, sinó també buscar el seu compromís en la conformació de trajectòries personals d’aprenentatge potents i enriquidores i afavorir la seva participació en el disseny i el desplegament de projectes formatius conjunts. D’altra banda, l’èmfasi en l’ús dels aprenentatges en situacions reals més enllà del context en el qual s’han adquirit és una crida a favor de reforçar aquests vincles.

En aquest context sociocultural i escolar, quines són les palanques per impulsar polítiques d’equitat en l’àmbit educatiu?
A les palanques tradicionals s’afegeix la derivada del fet que l’escola és, juntament amb la família, una possible via d’accés a altres contextos d’activitat no escolars que ofereixen recursos i oportunitats per aprendre a l’alumnat. En aquest sentit, cal prendre consciència que en l’actual escenari de la societat de la informació les desigualtats davant de l’aprenentatge estan, i probablement estaran cada cop més, associades a la possibilitat d’accedir o no a aquests contextos d’una part de l’alumnat, així com a les característiques de les oportunitats i a la riquesa dels recursos per aprendre dels contextos als quals pot accedir. En l’actual escenari de la societat de la informació, garantir l’accés a contextos d’activitat que contribueixin a enriquir les trajectòries d’aprenentatge de tot l’alumnat sense excepcions és una palanca essencial per impulsar polítiques d’equitat en l’àmbit educatiu. I l’escola és l’indret ideal per fer realitat aquestes polítiques.