Entrevista: Josep Sarrà, botiguer

dissabte, 1 gener, 2005 - 11:30

Quantes associacions de botiguers hi ha al Prat?
N'hi ha quatre: l'Associació de Veïns i Comerciants del Carrer Ferran Puig, la del carrer Frederic Soler, l'ACIP i la Unió de Botiguers.

No són moltes per a una ciutat mitjana com la nostra?
No, més aviat són poques. Cada nucli hauria de tenir la seva, i no és així. El que seria interessant és que totes les associacions ens federéssim a la Unió de Botiguers, per exemple, per fer una feina conjunta.

Quines funcions ha de complir una associació de botiguers?
A la de Ferran Puig tenim una doble funció, per una part lúdica i per l'altra dinamitzadora. Les associacions han de servir per unir forces i poder fer projectes conjunts, i expressar demandes unitàries davant les administracions. També han de servir per lluitar contra el sector de les grans superfícies comercials.

Lluitar?
Sí, no podem competir-hi en preus i hem de buscar altres estratègies.

Quines són?
Les botigues de la ciutat hem d'oferir el que no ofereixen els grans comerços: qualitat, servei, professionalitat i especialització. Són les nostres armes. Som al segle XXI i ja s'ha acabat el botiguer romàntic. Ara ens hem de preparar per a les necessitats de la societat actual.

Què vol dir dinamització comercial?
Es tracta de fer entrar la gent a la botiga, de fer-li creuar la porta. És important que al carrer hi hagi activitat, per atreure els vianants i els possibles compradors.

Us en sortiu?
Ho intentem. Al carrer Ferran Puig fem la Festa Major del carrer; ara, per Nadal, hem posat un enllumenat nou, hem decorat el carrer, el dia 24 farem cagar el tió per als nens i nenes, etc. Intentem fer coses noves.

Tu n'ets el president des de fa vuit mesos. Explica'ns una mica la història de l'Associació?
És la més antiga del Prat. Fa més de 30 anys que existeix, i durant tot aquest temps han estat les mateixes persones les han portat tota la feina. No perquè elles volguessin, sinó perquè ningú no volia prendre'ls el relleu. Ara, un grup de comerciants i veïns més joves del carrer ens hem organitzat per continuar treballant.

Com són les relacions amb els vostres veïns de Frederic Soler?
Són bones, però les hem de potenciar molt, moltíssim més. Hem de treballar conjuntament en molts aspectes. Aquest any hem fet l'enllumenat de Nadal igual als dos carrers. Vull que quedi clar, però, que treballar junts no vol dir fusionar-se. La nostra associació té una entitat pròpia molt potent que no volem perdre.

I amb la resta d'associacions, com són les relacions?
Hi ha bona relació, estem fent més coses junts i coordinats.

I amb l'Ajuntament, quina relació hi ha?
També molt bona. Estan treballant per ajudar el comerç de la ciutat, amb moltes activitats: la campanya de comerç, les jornades de formació, etc.

I la reacció dels botiguers, com és?
La veritat és que és una mica decebedora. Hi ha hagut poca assistència i poca participació en totes aquestes accions. Molta gent es queixa, però després, a l'hora de participar en les activitats i posar-hi de la seva part per formar-se, no hi van.

Llavors... què?
Ens hem de posar les piles tots plegats. No podem pretendre que l'Ajuntament sigui "el papa". Des del consistori ens poden ajudar, però hem de ser nosaltres els que preguem la iniciativa i ens posem a l'alçada de les circumstàncies. Crec que els botiguers hem de fer un exercici d'autocrítica important.

I el futur?
Depèn de nosaltres. Al Prat estan tancant moltes botigues que després no es tornen a obrir com a botigues. Aquí, a Ferran Puig, en cinc anys moltes tancaran per jubilació dels seus amos. Si no les agafa gent jove, amb ganes d'innovar, no es tornaran a obrir.

Per què és tan complicat el comerç al Prat?
Tenim diversos factors en contra: d'una banda, la dispersió de les zones comercials i dels comerços entre si. De l' altra, la poca distància amb Barcelona i per acabar-ho d'adobar, les grans superfícies comercials que ens envolten.

Quines condicions us podrien ser favorables?
Unes condicions urbanes més bones i que el centre urbà sigui zona de vianants.

Però, fins fa ben poc, éreu els comerciants els que no ho volíeu?
És cert, però està estudiat i comprovat que els centres comercials que funcionen són els situats en zones de vianants, on la gent pot passejar tranquil·lament.

Parlem de la teva experiència com a botiguer. Tu vas obrir la llibreria Drac. Com et vas atrevir a posar una botiga de llibres?
Vaig ser molt agosarat, ja ho sé, però era la meva vocació frustrada. Fa vuit anys que juntament amb la meva dona, la Fina, vam obrir una llibreria al carrer Martí Pinyol. Allà vam estar dos anys, fins que vam trobar el local a Ferran Puig.

Va costar molt?
La veritat és que vàrem estar diverses vegades a punt de rendir-nos, però no ho vàrem fer i ara n'estem contents. La botiga està consolidada i ens dóna per viure, perquè els beneficis els reinvertim per tenir la llibreria al dia.

Què vens més, llibres o música?
Llibres, molt més, es venen molts llibres al Prat, i cada cop més d'infantils. El que no funciona gens és la música, entre el tema del pirateig i que no tenim marge de competència de preus amb les grans superfícies, no surt gens a compte.

No tens por d'una crisi del llibre?
No gens, el llibre no desapareixerà mai.

Dolors Pérez Vives