Entrevista a Paco Martín, entrenador del Fútbol Sala Casa Alcalá

diumenge, 1 maig, 2005 - 13:26

La competició acabarà el dia 15 de maig pròxim, una data marcada amb vermell en el calendari i en la qual el Casa Alcalá espera tenir a les mans una ampolla de cava per celebrar l'enèsim ascens.
Els últims partits han estat un clar exemple de la dificultat que comporta guanyar jornada rere jornada. Per a l'entrenador, Paco Martín, el seu principal avantatge és no tenir la pressió dels seus rivals.

Arribem al tram final de la temporada i, com si es tractés d'un hàbit adquirit a la plantilla, ja només penseu en l'ascens.
Sí, fa un mes ho teníem molt més complicat. Afortunadament, els nostres resultats favorables i les ensopegades dels rivals ens han posat en aquesta situació de privilegi. La victòria davant el Tàrrega, un dels nostres rivals directes, va ser molt important, ja que els vam poder superar a la classificació i ens vam posar a primera línia per perseguir el líder, el Vila-seca.

Dos d'aquests partits que us queden seran a casa i els altres dos fora. Quina valoració fas del calendari i del nivell dels rivals de les pròximes jornades?
El més difícil serà el que jugarem a la pista del Riera de Cornellà, l'últim partit de lliga. El Riera és un equip que plantarà cara fins al final. La resta de rivals són equips de la part mitjana de la classificació, sense la pressió per pujar ni per mantenir la categoria. Espero que aquests equips juguin i ens deixin jugar sense dificultar gaire els partits.

A més, els jugadors i els entrenadors rivals amb els quals heu pogut parlar no deixen d'elogiar el vostre joc.
Sí, molts al final dels partits ens confessen la seva admiració per la rapidesa del nostre joc i per la intensitat amb la qual competim. Per a mi, com a entrenador, és tot un honor que pensin en el Casa Alcalá com un possible candidat a l'ascens. Aquestes paraules sempre ens donen molta moral per continuar lluitant.

En aquesta recta final partiu amb avantatge, ja que no teniu tanta pressió com altres equips per pujar. L'ascens no era el vostre objectiu al començament de la temporada, no és cert?
No, és un avantatge important. Els meus jugadors tenen tota la il·lusió i totes les ganes per jugar l'any que ve en una categoria en la qual cap equip del Prat no ha estat abans. Encara que també he de confessar-me culpable de ser el primer a posar pressió a l'equip i conscienciar-los de la importància de ser a categoria nacional.