“És un tòpic que el Prat té poca història; hi ha gent vivint i treballant en aquest sector del delta des de fa molts segles”

dilluns, 20 desembre, 2021 - 11:15

Al novembre del 2020, la reforma de la plaça de l’Església estava en la fase àlgida quan els operaris van topar amb unes restes: les runes de l’antiga rectoria. L’arqueòleg encarregat d’excavar i documentar la troballa fou Jordi Gibert Rebull (el Prat, 1975). Doctor en Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona, Gibert Rebull és autor de diversos estudis; entre ells, el treball A l’ombra de Barchinona. Antecedents i gènesi de la societat feudal a l’entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI), que va rebre la beca Jaume Codina el 2013. Ara comissaria l’exposició “El Prat, una mirada arqueològica”, que podeu visitar al Cèntric fins al 30 d’abril.

Com vas arribar a l’arqueologia, i què te’n fascina?

Des de que vaig començar a estudiar Història, sempre em va interessar l’alta edat mitjana, un període de forts canvis després de la desaparició de l’Imperi Romà. Són uns segles dels quals es conserva poca documentació escrita i en què el recurs a l’arqueologia és bàsic. A més, l’arqueologia proporciona dades sobre la vida de les persones que els documents no registren. Els textos són importants, però sempre els ha escrit algú i aquest algú sempre té interessos.

Què s’hi ha trobat, a l’excavació arqueològica de la plaça de l’Església?

Diverses habitacions de l’antiga rectoria, desapareguda l’any 1936. És un edifici de finals del segle XVI, ampliat un segle més tard, i que no només era la residència dels clergues, sinó també el centre de gestió de la parròquia. Tenia un paper fonamental en la vida del Prat de l’època moderna. A més, l’excavació ha permès documentar amb detall l’incendi del 20 de juliol del 1936. Com que l’edifici es va enderrocar tot seguit, és com tenir una foto fixa d’aquell dia. És una situació que, tot i derivar-se d’un esdeveniment tràgic, és excepcional des del punt de vista arqueològic.

“L’excavació de la pl. de l’Església
és una foto fixa de l’incendi de
juliol del 36; és excepcional”

També hi heu fet prospeccions per georadar; què han permès descobrir?

Han permès confirmar que l’església dels segles XVI i XVII estava en bona part sota l’aparcament del costat de l’església actual. Sembla que l’estat de conservació de les restes pot ser molt bo, com passa a la rectoria.

L’exposició que has comissariat al Cèntric mostra aquestes troballes, però va més enllà: proposa “una mirada arqueològica” sobre el Prat. Quins coneixements aporta aquesta perspectiva sobre una ciutat històricament tan jove?

Si m’ho permets, aquest és un equívoc que justament l’exposició vol combatre. Una cosa és la història de les institucions, i aquí sí que el Prat és un municipi relativament recent, dels segles XVI i XVII, i l’altra és la història de la gent o de la societat. Hi ha gent abans de les institucions, i l’arqueologia és la que pot treure’n la història a la llum. Aquesta percepció ens ha dut al tòpic de considerar el Prat com un poble amb molt poca història, quan en realitat hi ha gent vivint i treballant en aquest sector del delta des de fa molts segles.

A l’exposició presenteu també els resultats d’una prospecció a l’avinguda de la Verge de Montserrat. Què s’hi va trobar?

Es va aprofitar la construcció dels aparcaments per poder estudiar els diferents tipus de sediments, que ens expliquen la història del delta en els últims 2.000 anys. Les conclusions són realment interessants: hem pogut observar-hi la presència d’una platja de fa 1.500 anys o el pas d’un antic braç del Llobregat per sota del carrer de Jaume Casanovas en fa uns 1.200. Fa uns mil anys, el riu es va moure de nou, segurament cap a la llera anterior al desviament del 2004, i tot el sector de l’avinguda es va convertir en un espai inundable, de llacunes. També s’ha fet un estudi de pol·len per reconstruir el paisatge medieval, quan les noves terres del delta es colonitzen i es comencen a explotar.

“A l’avinguda Verge de Montserrat
hem observat la presència d’una
platja de fa 1.500 anys”

Al carrer d’Ignasi Iglesias heu localitzat restes que ens parlen de la formació de la ciutat.

Allà hem pogut observar les restes del mas Gual, dels segles XIV i XV. Era el centre d’una gran propietat que anava de l’actual carrer de Jaume Casanovas fins al riu. Cap al segle XVIII va ser ampliat i reformat i es va convertir en la Torre Gran, que es va enderrocar l’any 1926 però que encara apareix en algunes fotografies antigues. Aquí la intervenció s’ha limitat a l’observació dels talls un cop s’havia excavat el fossat d’ascensor d’uns habitatges que s’havien de construir. Amb previsió i eines legals potser s’hauria pogut fer alguna cosa més.

I ho dic, si em permets un apunt final, perquè, a banda de fer conèixer el patrimoni arqueològic del Prat, l’exposició del Cèntric vol ser també una crida a la necessitat de protegir-lo. I no només em refereixo a la ciutadania, també cal que l’Administració municipal prengui consciència de la necessitat de disposar d’eines de protecció que passen principalment per definir àrees d’expectativa arqueològica i per establir protocols de seguiment d’obres que garanteixin que les restes no desapareixeran sense abans ser estudiades o que no es faran malbé elements patrimonials.

Bertran Cazorla