“Esperem que aquesta pandèmia conscienciï de la importància d'invertir en recerca biomèdica”

Carlota Dobaño (FOTO: ISGlobal)

dimecres, 27 gener, 2021 - 08:30

Les vacunes contra la covid són una conquesta de la humanitat que és fruit de la feina col·lectiva de recerca de molts i moltes científiques arreu del món. Una d’elles és la pratenca Carlota Dobaño. Premi Ciutat del Prat el 2014, Dobaño encapçala el grup de recerca sobre immunologia de la malària a l’ISGlobal, l’Institut de Salut Global de Barcelona. Ara ha aplicat els seus coneixements sobre immunologia a la recerca sobre el SARS-COV-19.

Un any després de l’esclat de la pandèmia d’aquest nou tipus de coronavirus que causa la covid, ja ha arrencat la vacunació. Per què ha pogut anar tan de pressa?
Hi ha diversos motius que han confluït. D’una banda, ja s’havia avançat significativament en la recerca d’altres coronavirus similars al SARS-CoV-2 (causant de la COVID-19), com són el SARS-CoV-1 i el MERS, que van causar epidèmies importants a l’Àsia fa uns anys però que no van circular per la resta del món. Per això els científics no van haver d’arrencar de zero a principis del 2020, atès que hi ha moltes similituds entre els virus i tot el que s’havia avançat per les vacunes del SARS i MERS va repercutir positivament, accelerant el desenvolupament de les del COVID-19.

Es va seqüenciar molt aviat el gen de la proteïna “Spike”, que és el principal antigen del virus (el component de les vacunes més avançades), tenint ben aviat els primers prototips per testar en animals.

Es van poder aprofitar molts coneixements que s’havien generat recentment en les vacunes experimentals d’ARN missatger i d’adenovirus.

I sobretot, es va abocar tota la comunitat científica i biomèdica i molts recursos econòmics i voluntat política per tal de generar coneixement a una velocitat i un volum impressionats; i en obert, sent públic immediatament, no com passa normalment, quan es requereix un procés de revisió per altres científics que alenteix el procés de disseminació.

Un cop van començar els assajos clínics en humans, es van fer solapant les fases I, II i III, i no seqüencialment, i les dades han estat enviades en temps real (i no al final de tot) a les entitats reguladores per accelerar els tempos.

Finalment, les farmacèutiques van començar a produir les vacunes abans d’acabar els assajos per ja tenir estocs, a risc que si no funcionaven s’haurien de llençar a les escombraries. Però com que la producció sol ser un coll d’ampolla, van avançar aquesta etapa per tenir vacunes ja disponibles per començar a vacunar immediatament en cas de resultar segures i eficaces.

“No es pot abaixar la guàrdia, cal continuar amb la precaució, mesures de distanciament, mascaretes, higiene i ventilació, perquè encara hi ha molta gent vulnerable”

Hi ha algunes persones que tenen por a posar-se la vacuna. Com s’ha garantit que és segura?
Malgrat el temps curt que s’ha trigat, un temps rècord, en cap cas s’han saltat les etapes. Tot s’ha fet d’una manera molt més intensa, eficaç i ràpida, amb molta voluntat i recursos de tots els actors. I també hem tingut molta sort que a la primera han donat eficàcies tan elevades! Això no ens ho esperàvem pas, però tot s’ha fet amb tot el rigor. Els assajos clínics de fase 3 fan un escrutini detallat dels efectes de les vacunes per detectar qualsevol efecte advers associat a la immunització. Les vacunes aprovades a Europa i Estats Units han hagut de passar els mateixos controls estrictes que segueixen tots els nous medicaments. Si no són segures, no són aprovades. Hi ha molts comitès d’experts que ho valoren perquè això és el més important: la seguretat.

Quan la vacuna s’administra pot causar el mateix nivell de reaccions en algunes persones que qualsevol altra, i en cap cas són greus sinó que transitoris.

“Havíem oblidat els estralls que les malalties infeccioses poden causar i que la ciència i la innovació ens poden ajudar a sortir d’aquestes situacions”

De forma molt bàsica, com funcionen les vacunes contra la covid?
Com qualsevol vacuna, l’objectiu és inocular al cos un fragment del virus (el que anomenem antigen) o el virus sencer debilitat, de manera que sigui reconegut pel nostre sistema immunitari però no resulti infecciós ni patogènic. Les nostres defenses s’activen i produeixen els anticossos i els limfòcits T i B de memòria, que estan preparats per reconèixer i atacar el virus quan entri al nostre cos i prevenir la malaltia. Els anticossos (produïts pels limfòcits B) bloquegen que els virus penetrin a les cèl·lules dels pulmons. Els limfòcits T maten les cèl·lules que s’hagin infectat.

Hem llegit que algunes vacunes, com les que s’estan aplicant a la Unió Europea, es basen en l’ARN modificat. Com podem entendre què vol dir això persones no familiaritzades amb la immunologia?
Les vacunes de l’ARN missatger (Pfizer/BioNTech i Moderna) estan dissenyades per introduir al cos el fragment del virus que porta les instruccions per produir la proteïna “Spike”, que és reconeguda com agent estrany i fa activar les defenses.

Com deia abans, totes les vacunes estan formulades per administrar un tros del virus (o el virus sencer) que és l’antigen que imita l’agent infecciós. La diferència entre les vacunes clàssiques i aquestes més modernes és que les anteriors introduïen la proteïna del virus tal qual, juntament amb un agent potenciador del sistema immunitari (adjuvant), mentre que les d’ARNm introdueixen la molècula precursora de les proteïnes, que la cèl·lula humana fa servir de motlle per produir ella mateixa la proteïna que posteriorment activa les defenses. Les vacunes d’ARNm no necessiten aquest adjuvant perquè ja fan aquesta funció potenciadora. A més son mes fàcils de produir, i això ha ajudat a anar tant ràpid.

“Cap malaltia infecciosa no s’ha eradicat del món sense una vacuna, les eines més cost-eficaces en salut publica”

Implica això algun tipus d’afectació al genoma?
En cap cas. L’ARN missatger és una molècula molt làbil que de seguida es degrada, per això calen baixes temperatures per la seva conservació i estabilització. De fet l’ARNm no s’administra de forma nua, sinó que rodejat d’una bombolla de nanopartícules lipídiques (greixos) que el protegeixen i que faciliten l’entrada a les nostres cèl·lules. Un cop a dins, fan la seva funció (donen les instruccions per fabricar la proteïna) i ràpidament es destrueix, sense entrar en cap cas al nucli de la cèl·lula on està el nostre genoma. Per tant, no hi ha cap perill d’integració al genoma. En molts anys que s’estan testant vacunes d’ADN o ARN modificat en cap cas s’ha donat aquesta afectació.

Algunes veus han parlat de les vacunacions com “l’inici de la fi de la pandèmia”. Fins a quin punt és acurat?
És ben acurat, és l’inici de l’esperança i permet veure la llum al final del túnel. En absència de medicaments clarament eficaços, és la millor manera de controlar la pandèmia. Cap malaltia infecciosa no s’ha eradicat del món sense una vacuna. Les vacunes han estat les eines més cost-eficaces en salut pública. Però en el cas de la COVID-19, fins no arribar a cobertures vacunals elevades, no es pot abaixar la guàrdia: cal continuar amb la precaució, mesures de distanciament, mascaretes, higiene, i ventilació. Encara hi ha molta gent vulnerable fins que no assolim un elevat percentatge de vacunacions i una immunitat de grup sostinguda.

“Les vacunes aprovades han hagut de passar els mateixos controls estrictes que segueixen tots els nous medicaments”

Què se sap sobre el temps que dura la immunització que generen les vacunes?
Encara no ho sabem, és una de les preguntes més importants que cal respondre en els propers mesos, a mesura que vigilem l’evolució de la immunitat a les persones vacunades. Pel que indiquen els estudis d’immunitat natural, alguns del nostre grup, els anticossos poden durar fins a un mínim de 9 mesos, i les farmacèutiques indiquen que segurament un any mínim.

Quines incògnites més urgents ens falten per saber sobre la immunitat davant d’aquest nou coronavirus?
Si les vacunes també son capaces de prevenir la infecció i reduir la transmissió. També cal avaluar si l’eficàcia es veurà afectada per les mutacions en el genoma del virus; les noves variants que estan apareixent. També si seran eficaces en gent més diversa, de tota mena de races, edats, amb altres complicacions de salut, i àrees geogràfiques.

“No es pot abaixar la guàrdia, cal continuar amb la precaució, mesures de distanciament, mascaretes, higiene i ventilació, perquè encara hi ha molta gent vulnerable”

Per acabar, què hem d’aprendre d’aquesta pandèmia per millorar el foment i la inversió en la ciència com a societat?
Doncs que hem estat oblidant els estralls que les malalties infeccioses poden causar i com la ciència i la innovació ens poden ajudar a sortir d’aquestes situacions. Per tant, cal fomentar al màxim la ciència i el coneixement, tot i que els fruits no es vegin en pocs anys. Per què a Espanya no tenim cap vacuna capdavantera? Doncs perquè aquí la inversió en investigació està a la cua dels pressupostos de l’estat; no es veu com un valor del benestar i el progrés social i així no podem seguir. Mai a la vida la gent havia vist i sentit parlar tants científics als mitjans, o entès conceptes biomèdics com ara. Esperem que aquesta pandèmia ajudi a despertar consciències a la gent. Cal exigir als nostres governants que s’ha d’invertir en recerca biomèdica com a únic mitjà per poder afrontar aquesta i d’altres pandèmies que vindran en el futur amb les eines i coneixement adequats.

Bertran Cazorla