Gent gran, gent activa

dissabte, 1 març, 2003 - 01:00

El 13 de novembre passat, el saló de Plens de la Casa de la Vila va acollir l'acte oficial de constitució del Consell Municipal de la Gent Gran, un òrgan consultiu i de participació que estableix un marc on totes les persones, entitats i organismes que treballen al Prat en l'àmbit de la gent gran puguin posar experiències en comú, fer propostes i plantejar accions. És a dir, treballar tots plegats per millorar la qualitat de vida de les persones grans del Prat i també de tota la societat en general.
El Consell Municipal de la Gent Gran s'estructura en diferents comissions de treball, formades per persones grans, que tracten diferents àmbits: serveis i recursos de benestar social; civisme, participació i voluntariat; informació, comunicació i accés a noves tecnologies; oci i temps lliure; i seguiment i avaluació del pla de treball del Consell Municipal. Les seves propostes es fan arribar a l'Ajuntament que, juntament amb els col·lectius de gent gran, tracta de posar-les en pràctica.

La constitució del Consell va descobrir per a molts la força i vitalitat dels col·lectius de gent gran de la ciutat. Perquè, en realitat, la constitució del Consell no és un inici, sinó una continuació del que durant anys han estat fent aquestes associacions que, sovint amb el recolzament de l'Ajuntament, han treballat per la gent gran. I cal no oblidar la tasca de les persones grans que, a títol individual i anònim, posen al servei de la societat la seva vitalitat, coneixements i capacitat d'aportar coses útils.

Tot i així, el 71% de la gent gran catalana creu que la societat no s'aprofita prou de la seva experiència. La societat els necessita, però potser no els valora prou... Però això té remei: segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "els estereotips negatius associats a la vellesa comencen a desaparèixer quan les persones grans continuen sent actives. Això és essencial per crear una comunitat harmoniosa i intergeneracional en la qual les persones grans puguin contribuir plenament en la societat".
Al Prat hi ha poc més de 8.000 persones majors de 64 anys. És a dir, són el 12,3% de la població total de la ciutat. És un percentatge inferior a la mitjana provincial, que és del 15,8%, i a la catalana, que se situa en el 16,6%. És a dir, el Prat no és una ciutat especialment envellida, però cada vegada el percentatge de gent gran és superior. Es calcula que l'any 2010 la taxa d'envelliment haurà arribat, al Prat, al 15% (unes 10.900 persones).

Títol: Evolució de la població de gent gran al Prat

ANY

1997

6.842

1998

7.083

1999

7.408

2000

7.613

2001

7.770

2002

8.059

El Pla Local de la Gent Gran

És clar, doncs, que un col·lectiu tan important en quantitat i qualitat mereix molta atenció per part de la societat i de les institucions. És per això que l'Ajuntament impulsa un Pla Local de la Gent Gran, que coordinarà totes les actuacions que les diverses àrees i regidories municipals fan envers la gent gran (cultura, educació, esports, sanitat, serveis socials...). Aquest pla, que s'està debatent amb el Consell Municipal de la Gent Gran per incorporar les seves propostes, serà portat al ple municipal a la primavera, i té tres objectius principals envers les persones grans:
1.- Garantir les necessitats i drets bàsics (econòmics, de salut, aliment, vestit, aprenentatge, habitatge, treball i protecció; estils de vida saludables i capacitants; i recolzament social i jurídic, especialment a les persones dependents).

2.- Afavorir el desenvolupament personal i l'autoestima (poder fer les tasques bàsiques de la vida diària; promoure la relació entre persones, també entre les de diferents generacions; oferir espais lúdics; i donar una imatge positiva de la vellesa a la societat).

3.- Implicar la gent gran en processos de participació, voluntariat i ajuda mútua.

Programes de lleure

Al Prat, les associacions, esplais i casals organitzen moltes activitats per a la gent gran. Per part de l'Ajuntament existeixen els programes municipals de serveis i activitats de lleure, que ja tenen una dècada d'història i que són tot un èxit de participació i dinamisme. Van començar amb una participació minsa, però a hores d'ara ja compten amb més de 1.500 persones grans de la ciutat que participen en les seves múltiples ofertes. Es tracta d'una tasca molt important. Cal recordar que, al Prat, el 23,6% de les persones de més de 74 anys viuen soles. I d'aquestes, el 81,4% són dones.
Els programes de lleure són anuals, es renoven any rere any i apleguen activitats permanents (que es fan durant tot l'any) i puntuals. Entre les permanents destaca l'elaboració de la revista quadrimestral "Els jubilats opinen", que es distribueix entre entitats de gent gran, equipaments, ambulatoris i associacions de veïns. Se'n fan unes 700 còpies.
També es fa gimnàstica, amb monitors especialitzats en persones grans que proposen exercicis adients a cada edat. La gimnàstica es fa al CEM Estruch, al centre cívic Jardins de la Pau i a l'equipament Delta del Llobregat. Una altra activitat permanent són els tallers (pintura, marqueteria, quadres amb sorra, macramé...), on també hi ha monitors i, en algun cas, voluntaris que fan de mestres. Altres activitats són les caminades mensuals pel Prat, les tertúlies sobre temes que interessen aquest col·lectiu i els balls dominicals. Els responsables dels programes expliquen que "en totes les activitats les dones encara són majoria clara. Als homes els costa més moure's i sortir, i prefereixen estar-se al casal, fent jocs de taula. Alguns marits estan molt "enfadats" amb nosaltres, perquè diuen que no veuen mai la dona per casa...".

A banda de les activitats permanents, n'hi ha de puntuals, algunes molt multitudinàries, com la paella popular al pati de l'Artesà (la darrera edició va aplegar unes 800 persones), les sortides de vacances (quatre dies al mar o a la muntanya, amb monitors i animadors), les sortides culturals (de mig dia de duració), les xerrades, les festes de Nadal i de Carnestoltes...
Els responsables dels programes expliquen que "abans, la gent gran demanava només festa, menjar i ballar, però ara les coses han canviat. Ara ens arriba gent amb més nivell cultural, i ens demanen altres coses, com excursions i visites a museus. Això representa un repte per a nosaltres".

Serveis socials
Els serveis socials municipals han atès durant l'any 2002 un volum de 360 persones majors de 64 anys, és a dir, el 4,46% de la població del Prat, per a qüestions i serveis relacionats amb el lleure, l'assistència a domicili, les teleassitències, els centres de dia, les residències, els ajuts a les famílies, etcètera. Els serveis socials municipals es troben a tots els barris, de manera que cada persona tingui una oficina el més a prop possible de casa seva.

 
Casals, esplais i centres per a gent gran

• Centre Cívic Jardins de la Pau
  Jardins de la Pau, 1, 934 782 141

• "la Caixa "
  Pl. de la Vila, 11, 933 798 058

• Caixa Penedès
  Av. Verge de Montserrat, 88

• Centre Cívic Delta del Llobregat
  C. Riu Llobregat, 94, 934 787 283

Entitats de gent gran al Prat
Si encara no pertanyeu a cap associació o entitat de gent gran, aquí teniu les que hi ha al Prat. Aneu-hi i apunteu-vos a la que més us agradi. No us en penedireu.

• Associació de Jubilats i Pensionistes Jardins de la Pau
  Centre Cívic Jardins de la Pau, 934 782 141

• Associació de Gent Gran El Prat (la Caixa)
  Pl. de la Vila, 11, 933 798 058
• Associació de Prejubilats i Pensionistes del Baix Llobregat
  Centre Cívic Jardins de la Pau , 934 782 141

• Associació Gent Gran Delta del Llobregat
  C. Riu Llobregat, 94., 934 787 098
• Casal d'Avis Caixa del Penedès
  Av. Verge de Montserrat, 88
• Associació Familiars Alzheimer Baix Llobregat
  C. Eusebi Soler, 1, 1 2a
• Vocalies de gent gran a diverses associacions de veïns, sindicats i entitats diverses

CENTRES D'INTERÈS

• Serveis Socials Municipals
  Secció de Serveis Socials, Centre, 28-30, 933 790 050

• Residència municipal d'avis Penedès
  C. Penedès, 87, 933 708 054

• Residència Frai Leopoldo
  C. Frederic Soler, 1, 933 795 077

• Residència Rusiñol
  C. Santiago Rusiñol, 16, 933 700 065

• Centre de dia per a la gent gran
  C. Riu Llobregat, 94, (Equipament Cívic) 934 787 283

• ALOIS. Centre de dia per a malalts d'Alzheimer
  Av. Apel·les Mestres, 33, 933 704 529

OPINIÓ DE 4 PERSONES GRANS

Benito Muñoz.

"Aunque tengo ya 79 años, estoy en la asociación Ball Gent Gran, en la que más que bailar hago de portero y ayudo en lo que puedo. Me encanta ver disfrutar a la gente. También estoy en el Consell Municipal de la Gent Gran y en otras organizaciones de gente mayor. Me encontraréis en muchas actividades ciudadanas. Siempre que puedo animo a los mayores a no quedarse en casa con los brazos cruzados, aburridos y tristes. Especialmente a las viudas, ya que es muy duro quedarse solo, pero ¡hay que animarse! Mi mujer y yo, por ejemplo, vamos dos veces por semana al gimnasio. Al no tener hijos, tenemos más tiempo libre. A veces me disgusta ver a los abuelos cargando con los nietos. Por una parte está bien, pero por otra no, ya que ahora que pueden disfrutar de la vida, los hijos les cargan esa responsabilidad, y yo sé que algunos no la llevan bien, pero les cuesta decir que no".

Joan Portals.

"Sóc membre d'Amics de la Sardana des de fa 4 anys. Abans no en ballava, però ara m'ho passo pipa, tot i que tinc les cames malament. Però quan ballo no em fan mal. També he participat, com l'any passat, en la construcció del pessebre de la plaça de la Vila. Ho hem fet una vintena de persones i n'estem molt orgulloses, tot i que em disgusta veure com ha patit alguns actes de vandalisme i n'han trencat algunes coses. Malgrat tot, això no em treu les ganes de continuar fent coses per la ciutat. Una cosa que em fa sentir útil és cuidar el meu cunyat, que pateix alzheimer. Els grans podem ser molt útils a la societat fent coses com aquestes. No ens hem de quedar a casa, endropits al sofà. Cal sortir, anar a l'esplai, llegir, jugar al dominó, al billar o a escacs, comunicar-se amb l'altra gent i mantenir la ment desperta i en forma. Parlar amb l'altra gent és molt important".

Carmen Garcia.
"No hay que quedarse en casa. Hay muchas cosas que hacer y actividades donde participar. Yo no paro nunca en casa. Mis hijas incluso me han comprado un teléfono móvil para localizarme... Soy de la Associació de Puntaires, donde además de encaje también hacemos vestidos de papel. Doy clases de cocina en el equipamiento cívico Delta del Llobregat, en Sant Cosme, y a la vez recibo clases de cocina en la Escola de la Dona de Barcelona. Allí hago también hago cursos de plancha, muñecas de cartón-piedra, muñecos de peluche, flores... Conoces a gente y te lo pasas muy bien. Y además, también ayudo en lo que puedo a mis hijas, a mis yernos y a mis nietas... En fin, que no me aburro. Hay que hacer cosas y sentirse activo y útil. A los mayores que se aburren, que vengan conmigo".

Joan Gatell.

"Confio que el Consell Municipal sigui de profit, i que serveixi per ajudar a qui ho necessita. Estem a l'expectativa. Per a la gent gran és molt important l'entreteniment, omplir les hores mortes. Cal estar ocupats i tenir companyia amb qui enraonar. Jo estic al casal de "la Caixa", on m'encarrego d'organitzar les excursions. Allí, a banda de xerrar i jugar a jocs de taula, també aprenem informàtica, llegim el diari... Les sortides són molt importants. Fem una cada mes, un dia entre setmana, i dues a l'any de set dies, en temporada baixa. Enguany anem a Tenerife, als carnavals. Jo animo a la gent que vingui a aquest esplai o a qualsevol altre, a que es relacionin amb gent de la seva edat. I estem contents perquè ara tindrem un local nou, a l'antic cinema Monmari, molt més gran. Som més de 800 socis i en el local de la plaça de la Vila amb prou feines hi cabem 250 persones".

OPINIÓ

Gent gran, vida activa

Gent gran del Prat, benvolguts amics i amigues, acaben d'aparèixer dos llibres, el Llibre blanc de la gent gran activa (amb 50 propostes i 14 recomanacions) i el llibre del 4t Congrés Nacional de la Gent Gran, amb les ponències, conclusions i el manifest d'aquest congrés. Per a aquest any 2003, cal que siguin com els nostres llibres de text. Si no els teniu, podeu demanar-los a la FATEC (c. València, 281, Barcelona).

Cal felicitar-nos tots plegats per l'existència del vostre Consell Municipal, un òrgan consultiu que ho ha de ser en dues direccions: de l'Ajuntament cap a vosaltres i de vosaltres cap a l'Ajuntament. Crec que sou un bon exemple, així m'ho diu la gent del carrer i la família que tinc al Prat.

Aquest any serà el pre-Fòrum del Fòrum de les Cultures del 2004, del qual ja heu sentit a parlar. La gent gran hi tindrà cabuda: tots nosaltres hem de fer-hi la nostra aportació i hem de ser-hi presents. Des de la meva participació directa en aquest esdeveniment, confio en els vostres suggeriments i col·laboració. Estic a la vostra disposició per a tot el que calgui.

També hi haurà eleccions municipals i autonòmiques. Treballem-les a fons. No deixeu que ningú suplanti la vostra presència i la vostra participació. Nosaltres, el col·lectiu de la Gent Gran, encara no hem aportat tot allò que podem fer: som jubilats i jubilades laborals, però no ens hem jubilat de la vida. Cadascú des del seu lloc ha de condicionar els grups polítics perquè ens facin lloc en la tasca de govern, al costat d'altres col·lectius.

El Prat avui fa soroll: recupera platges, amplia l'Aeroport, acull el pas del TAV, rep immigració... I fóra bo que el nostre col·lectiu de gent gran també fos capdavanter amb una nova empenta de presència activa en un municipi en constant millora i creixement. Felicitats.

Ferran Ariño

President de la FATEC (Federació d'Associacions)

Entrevista a Teresa Pàmies. Escriptora. Autora de "L'aventura d'envellir"

Vostè demana que els vells es mobilitzin més en l'àmbit social. Per què no ho fan més?

Per diferents raons. Perquè no estan en condicions de salut física o anímica per "mobilitzar-se" en l'acció ciutadana i tampoc no s'esperona la seva participació. Perquè no creuen que serveixi de gran cosa, "mobilitzar-se", ni tan sols per a reivindicacions específiques de la gent gran. D'altra banda, en general -i en el millor dels casos- als vells se'ls respecta, però no se n'espera col·laboració en cap "mobilització". Es busca el seu vot.

També tenen por de posar en evidència la seva pèrdua de facultats: lapsus de memòria, pèrdua d'audició, dificultats per desplaçar-se, per fer esforços ... A la pel·lícula uruguaianoargentina "El último tren" s'aborda aquesta realitat amb honestedat i emoció en el personatge del jubilat que ha volgut participar en una acció cívica que requeria condicions que ell ha perdut amb el pas del temps.

Quina importància té la independència econòmica en les persones grans? I l'actitud personal davant dels problemes?
No dependre econòmicament de ningú és bàsic per envellir dignament, però no tothom s'administra igual amb els mateixos ingressos. L'actitud personal davant dels problemes de la vellesa depèn, en gran mesura, del tarannà individual i això determina l'actitud en cada fase vital, des de l'adolescència a l'ancianitat.

Què opina del fet que molts avis prenguin moltes responsabilitats amb els néts perquè els pares diuen que no tenen temps?

Molts avis volen ajudar els fills a criar els néts, però no assumeixen la responsabilitat, que correspon als pares de les criatures. La vida en la societat del consumisme irracional i de la competitivitat en el món laboral no deixa temps a les joves parelles amb fills per criar-los i veure'ls créixer. És natural que els avis i les àvies que poden i volen els ajudin, sense convertir-se en mainaderes, el primer pas per ser objecte d'abús per part de fills i néts. En aquest capítol és importantíssim respectar la independència dels avis, els seus gustos i aficions, els seus projectes de lleure i superació.

Què creu que haurien de fer les administracions per millorar la qualitat de vida de la gent gran i que ara no fan?

En primer lloc, garantir-los una pensió digna si no tenen patrimoni, uns ingressos mínims per envellir a casa, amb ajut dels serveis a domicili a càrrec de les institucions o disposant de centres de dia al barri on resideixen. N'he visitat alguns i funcionen: dos àpats diaris a preus assequibles o de franc, segons els casos; voluntaris per ajudar-los en el bany setmanal, a passejar, a assistir a activitats culturals escollides i no imposades; potenciar el turisme via Inserso per als vells i velles en condicions de fruir-ne. Que no hi ha diners per pagar-ho? És una qüestió de prioritats. El nou govern de Brasil, presidit per Lula da Silva, ha començat abordant els problemes més urgents, el de la pobresa de joves i vells, el dels habitatges insalubres i precaris, el de la fam de milions de brasilers. I tot això costa molts diners i en prioritzen la distribució amb criteris de justícia social. El govern precedent havia assignat 760 milions de dòlars a la compra d'avions de caça per a la flota de les Forces Aèries del Brasil. El primer Consell de Ministres del nou govern, democràticament elegit, ha decidit suspendre la compra dels avions militars per finançar els projectes socials. És un exemple per a tot govern local, regional o nacional: prioritzar les persones a l'hora d'invertir els cabals públics de tots els ciutadans, els joves i els vells, segons les seves necessitats. La pregunta era curta, la resposta és llarga, i espero que ajudi a "mobilitzar" els vells i els joves.

David Miquel