González: "Falta unió en el futbol del Prat"

divendres, 1 febrer, 2002 - 01:00

Què et va empènyer a seure a la banqueta del teu exequip?
En primer lloc, sempre havia volgut ser entrenador. Tant el meu pare com el meu avi es van treure el títol d'entrenador, abans que jo. Potser per edat podria haver continuat jugant encara uns anys més a futbol; de fet, he tingut ofertes d'altres equips. Però el naixement de la meva filla feia més difícil els desplaçaments dels diumenges, els entrenaments fora de casa, etc. Així que vaig acceptar fer-me càrrec d'aquest equip, en el qual m'he sentit i em sento molt a gust. 

Quina és la teva filosofia com a entrenador?
Evidentment, la primera cosa que demano als jugadors és que es diverteixin quan tenen la pilota i que siguin agressius quan no la tenen. L'exigència per a obtenir resultats és la justa. 

Un jugador com tu, que ha passat per tants clubs, quina valoració fas del futbol del Prat?
Crec que estem molt endarrerits respecte d'altres municipis. Falta unió en el futbol del Prat. No es viu aquest esport amb l'emoció i el sentiment amb què es viu en altres llocs. A més, ens trobem molt aïllats d'altres localitats del Baix Llobregat. Fitxem molts jugadors de fora i ens preocupem poc dels que tenim aquí. Es busquen resultats costi el que costi i no es planifica a llarg termini. A més, he observat que el futbol base també s'ha encomanat d'aquesta recerca de resultats immediats. Això provoca que els nens, en lloc de formar-se quan són a l'edat de l'aprenentatge, visquin el futbol com una competició. Primerament, intentant ser titulars indiscutibles, i després, intentant guanyar com sigui els partits.  

Creus que no es promociona prou aquest esport?
No. Hi hauria d'haver un seguiment més gran del futbol. Altres pobles s'aboquen més en els seus equips i es mobilitzen. N'és un exemple la quantitat de mitjans de comunicació locals que s'ocupen setmanalment de l'esport en alguns municipis de la nostra mateixa comarca. 

Pel que fa a l'equip d'aquest any, veus possibilitats d'ascendir?
Som a la meitat alta de la taula, però encara hi ha força equips damunt nostre. Si al final de la lliga mantenim opcions, és clar que lluitarem per pujar. A més, crec que la nostra categoria natural és la Primera Regional, de la qual vam baixar fa uns anys. No obstant això, sóc conscient com a entrenador de fins a quin punt he d'exigir resultats. Pot ser negatiu pressionar excessivament els jugadors que competeixen d'una manera sacrificada i altruista per l'entitat. 

Quin paper feu dins del futbol del Prat?
Som un equip amateur i des de sempre hem intentat ser un trampolí per als jugadors del Prat que acaben l'aprenentatge al futbol base. Ara és més difícil fer aquesta tasca, perquè fins i tot en el futbol base hi ha molts jugadors forans. Quan aquests jugadors acaben l'etapa de formació, no tenen la necessitat de continuar aquí, al Prat, i molts tornen als seus pobles d'origen o fitxen per altres clubs.  

David Vert