Infants del Prat

dimarts, 1 octubre, 2002 - 02:00

Vaig néixer fa 9 anys i fa pocs dies he començat quart de Primària en una escola pública. Diria que sóc una nena normal i corrent, com tantes altres, però sovint m'adono que no tots els nens i nenes som iguals, que cadascú de nosaltres tenim vides i famílies diferents... igual que passa amb els grans.
Us puc dir que no tots anem a l'escola pública, ni tots parlem la mateixa llengua ni hem nascut al Prat, ni tan sols a Catalunya. Alguns tenim bona salut, els nostres pares guanyen diners suficients per mantenir-nos sense problemes i donar-nos alguns capricis, i a casa no hi ha baralles. Però m'han explicat que no tots els nens i nenes es troben en aquesta situació. Diuen que cada persona és un món. Doncs nosaltres, com que som persones, també.
Per situar-vos, us diré que, dels 63.000 habitants del Prat, 7.627 som infants de 0 a 12 anys, o sigui, el 12% de la població. Segurament us preguntareu que, tot i ser tan pocs, com és que donem tanta guerra...
M'han dit que al Prat, entre 1960 i 1980, es va produir un "baby boom", uns anys en què van néixer molts infants. Des de llavors, els naixements han anat caient en picat. Al Prat, el 1996 va ser l'any que menys naixements va registrar des de 1960. Des de llavors, la natalitat s'ha anat recuperant de mica en mica, però amb alts i baixos. La veritat: jo noto que pel carrer i a l'escola hi ha més nens, però no només perquè en neixin més, sinó també perquè en vénen d'altres països. De fet, a la meva escola, i a moltes altres, fan plans especials d'acollida per als alumnes estrangers.
Ara tot just hem acabat les vacances, que a nosaltres ens semblen molt curtes i als pares molt llargues. L'escola agrada més a uns que a altres, però el que tots esperem són les activitats de lleure. Molts pares, però, el que més esperen són els serveis fora de l'horari lectiu, com l'acolliment "bon dia" (l'escola ens admet a partir de les 8 i fins a les 9, hora d'inici de les classes), el menjador escolar (un servei encara més demanat que el "bon dia") i les activitats de tarda (organitzades generalment per les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes -Ampa-. S'hi fa anglès, dibuix, tallers de manualitats i d'instruments musicals, teatre, costura, psicomotricitat, reforç escolar, infor-màtica i diversos esports).
La demanda d'activitats extraescolars és més gran com més petits som. Quan creixem ja podem anar sols a casa, o fem activitats fora de l'escola. Molts pares i mares no poden anar-nos a buscar perquè treballen, i per això cada cop veig més avis i àvies a les portes de les escoles, que agafen cada dia més responsabilitats. Hi ha experts que parlen d'una nova síndro-me: la de "l'àvia estressada".
També us vull parlar d'uns nens i nenes que hi ha a totes les escoles i als quals els costa d'aprendre més que a la resta. Se'ls anomena d'educació especial. Al Prat hi ha una escola dedicada a aquests com-panys, el CEE Can Rigol. Alguns fan totes les classes en aquest centre, però d'altres hi van només unes hores, i les altres les fan amb nosaltres. D'això se'n diu escolarització compartida. I, també, n'hi ha d'altres que tenen necessitats educatives especials, que estan a classe amb nosaltres però amb professors que estan pendents només d'ells.
Com veieu, l'escola fa parlar de moltes coses. Penseu que és obligatori anar-hi dels 6 als 16 anys, però gairebé tots ja hi van a partir dels tres. Al Prat hi ha 12 centres d'ensenyament infantil i primari (CEIP) públics i tres de privats. Sis instituts d'ensenyament secundari (IES) més tres de privats, i dues escoles bressol públiques (una municipal i l'altra de la Generalitat) i sis de privades.
Però ja n'hi ha prou de parlar de l'escola, perquè allí només hi passem, els que menys, cinc hores al dia, de 9 a 12.30 h i de 15 a 16.30 h, almenys a la pública. Qui es queda a dinar, passa dues hores i mitja més. I, a partir de les 16.30, qui vol i pot comença les activitats extraes-colars, fins a les 18.30 o les 19 h. Fora de les escoles, són els esplais els que s'encarreguen de formar-nos i entretenir-nos. O sigui, que passem molt més temps a casa o al carrer que a l'escola.
Ah!, i ara que parlo del carrer, recordo el que m'explica l'avi, que abans al Prat gairebé no hi havia cotxes i que els infants hi podien jugar sense tants perills com ara. Jo crec que els carrers de les ciutats no estan dissenyats pensant en nosaltres. Per això, per alertar-nos dels perills, una noia de la Policia Local va fent xerrades per les classes dos cops a l'any. Als més petits els passa vídeos, més endavant fem una sortida al circuit de bicis del parc Nou, i als adolescents els parla molt dels ciclomotors (que han de portar casc, com han de circular...). Molts tenim una edat en què ja comencem a caminar sols pel carrer i ens convé seguir aquests consells. També ens diuen que la Policia Local controla els autobusos de transport escolar que circulen pel Prat, tot mirant que ho tinguin tot en regla. Així, els qui van a escola en autobús van més segurs. Jo, per sort, hi vaig a peu.
I quan no som ni a l'escola ni al carrer, som a casa o en algun esplai. A casa, ens acusen de veure massa televisió i de passar-nos hores davant les videoconsoles, però jo em pregunto què farien els adults si tinguessin la nostra edat. Que potser es passarien el dia llegint? Segons un estudi fet al Prat per la Fundació Bertelsmann, de foment de la lectura, al 80% dels escolars ens agrada molt o bastant llegir, però a mida que ens anem fent grans perdem l'interès, sobre tot si els nostres pares no llegeixen. I és que el 72% dels pares i el 65% de les mares no compren llibres mai o gairebé mai! I és clar, amb aquest exemple... Tot i així, el 43% dels escolars de 8 a 16 anys del Prat llegim tres o més cops per setmana, però un 12% no ho fa mai. El que sí vull que quedi clar és que les nenes llegim més que els nens.
Per facilitar que els petits encara llegim més, al Prat s'han posat en marxa alguns projectes que ens animen a passar per la biblioteca i divertir-nos amb els llibres. Allí ens expliquen contes, ens conviden a exposicions, anem al parc Nou quan hi ha Nit de Faula, fan concursos de lectura, de relats, de còmics...
A la biblioteca municipal Antonio Martín es fan activitats com l'Hora del Conte (quatre vegades el mes) o la Tarda de Faula (dues vegades al mes), un conte adreçat als infants de 3 a 7 anys. A més, hi ha un pla que fa l'Ajuntament per millorar les bilioteques dels centres educatius.
També voldria parlar-vos dels esplais, i animar tots els nens i nenes del Prat a apuntar-s'hi, perquè són força divertits, s'hi fan nous amics i s'hi aprenen força coses. Per exemple, t'ensenyen a fer-te tu sola moltes feines que, normalment, et fan els pares. Al Prat hi ha esplais com El Globus, el Ziga-Zaga, el Quia, el Sant Jordi, el Sant Pere i Sant Pau, el Grup Infantil St. Cosme o els agrupaments escoltes Conxita Busquets i Anton Vilà (també coneguts com a "caus"). A banda, hi ha diverses agrupacions, parròquies i congregacions religioses que també fan activitats per als infants, així com també altres associacions cíviques. Tot això a banda de la molta oferta que tenim per fer esports, amb molts clubs, associacions i equipaments esportius on podem anar, i dels quals us parlaran altres revistes.

L'oferta cultural infantil
Al Prat podem gaudir de la cultura des dels 3 anys. Per exemple, pel que fa al teatre, que a mi m'agrada molt, l'associació La Xarxa programa obres al teatre Modern, que solen fer-se el tercer diumenge de cada mes a la tarda. Sempre fan obres molt interessants. Al centre cívic Jardins de la Pau també es fan espectacles, que acostumen a fer-se el darrer diumenge de mes, al migdia, i els organitza l'Ajuntament i el mateix centre cívic (que, per cert, m'han dit que ara comença una programació de cinema infantil...). Jo m'assabento de tot això a través de l'Agenda Infantil, que es reparteix a tots els nens i nenes d'entre 3 i 8 anys.
A la biblioteca, a part de llegir, podem fer tota mena d'activitats i tallers, com d'instruments musicals. Un dels tallers que té més acceptació, en aquest cas de teatre, l'organitza l'associació lúdica Els Bitxos, al centre cívic Jardins de la Pau, per a infants de 4 a 14 anys. A més, l'Associació Musical del Prat, la Unió Filharmònica i la Coral Lo Llobregat de les Flors ofereixen cursos de música, coral infantil, piano... i algunes escoles fan tallers de gralla. Pel que fa a la resta de les arts, Amics de l'Art també organitza tot tipus de tallers i cursets, mentre que diverses associacions culturals tenen seccions infantils (la Coral, els Gegants, els Diables, els Amics de la Sardana, algunes entitats regionals...). No cal oblidar, pels volts de Nadal, el Pratijoc, un parc de nadal amb activitats i tallers muntats per entitats de lleure, culturals i esportives. Com veieu, qui s'avorreix és perquè vol.

Tenir cura de la nostra salut
Des que vaig néixer, els pares m'han portat al meu pediatre, que està en un dels tres centres d'atenció primària (CAP) que hi ha al Prat. A cadascú li'n toca un. A més, com que vetllen molt per la meva salut, em porten al pediatre a fer-me revisions, i no només quan estic malalta. Allí em pesen, em mesuren, em posen vacunes... Una vegada, però, em vaig trencar un braç i em van haver de portar a l'hospital de Sant Joan de Déu, a Esplugues, que és el que ens toca als infants del Prat. Allí me'l van enguixar.
A l'escola també es preocupen de la nostra salut. Per exemple, ens fan xerrades sobre com alimentar-nos correctament, com tenir cura del nostre cos, com prevenir accidents, sobre higiene personal, la importància de rentar-nos les dents... Fins i tot ens fan exposicions i algunes obres de teatre sobre aquests temes. Ens diuen que hi ha moltes malalties que es podrien evitar només tenint una mica més de cura del nostre cos. A vegades ens visiten infermeres i metgesses que ens donen consells, i recordo que l'any passat vam anar amb l'escola a visitar el CAP on hi ha el meu pediatre. Així tots vam saber on era i per a què serveix.
Aquest any, a l'escola, ens han avançat que en el proper curs ja ens començaran a parlar de temes com les drogues, sobretot el tabac i l'alcohol. Jo ja sé d'alguns companys i companyes de la meva classe que han fumat alguna cigarreta. Jo no ho faré mai, perquè tinc clar que el tabac és dolent per a la salut. Jo li ho dic al meu pare, que fuma bastant, però no em fa gaire cas...
A banda dels centres d'atenció primària de què us he parlat, sé que n'hi ha d'altres, perquè una companya meva de classe que en poc temps es va aprimar moltíssim i no volia menjar la van dur a un centre de salut mental infantil, aquí al Prat. I també m'han explicat que els nens petits que, per exemple, tenen problemes per parlar bé, els duen a un altre centre, que es diu Servei d'Atenció Precoç.

Però, i ells, què en pensen?
Aquí donem per acabat el relat d'aquesta Maria virtual que ens ha anat explicant algunes coses, per passar a veure què ens expliquen l'Anabel Molero i el Carles Vilaseca, dos nois ben reals que tenen 12 anys i són membres del Consell d'Infants del Prat. Preguntats sobre què els agrada-ria que millorés a la ciutat, en Carles diu que "les zones de joc dels parcs, que estan pensades per als molt petits, però no per als que ja tenim més de 9 o 10 anys. A més, jugar a futbol al carrer està prohibit. Ho pots fer al parc Nou, i a pocs llocs més..." L'Anabel, sobre aquest tema, afegeix que "per als més grans ja hi ha altres coses, però nosaltres estem en una edat en què tenim poca cosa".
Durant l'any passat, el Consell d'Infants va fer diverses activitats. El Carles en des-taca les campanyes contra les "tifes" dels gossos i contra els cotxes mal aparcats. "Jo hi vaig portar el meu cosí, que va en cadira de rodes i sovint no pot pujar les voreres per culpa dels cotxes, o perquè no hi ha rampes. Vam parlar amb el regidor d'Urbanisme i ens va dir que mirarà de posar-n'hi" L'Anabel hi va portar el seu avi, que té problemes per pujar graons.
Un tema sempre present és el de la igualtat entre homes i dones (o entre nens i ne-nes). El Carles opina que hauria d'haver més igualtat, però accepta que en algunes coses ells siguin diferents d'elles. "Ells són més violents. A la tele i als videojocs prefereixen temes més bèsties... A l'escola, els mestres ens tracten igual, però a casa, els pares encara ens regalen nines a nosaltres i pilotes de futbol a ells", ex-plica l'Anabel. "A casa meva, el pare fa forats a les parets i la mare planxa. I a la sortida de l'escola sempre hi ha més ma-res que pares. Jo crec que, quan nosaltres siguem grans, ens repartirem millor el pes de la casa", opina el Carles, que tot seguit és rebatut per la seva companya de Consell: "Jo no ho ho tinc tan clar. Si algú ha de deixar la feina per cuidar els fills, segur que serà la dona".

Lloc de naixement dels infants
del Prat - nens de 0 a 14 anys
 Al Prat 4.226
 A la resta de Catalunya 4.280
 A la resta d'Espanya 157
 A la resta de la Unió Europea 20
 A l'Europa no comunitària 20
 A l'Àfrica 119
(Al Marroc, 114)
 Amèrica 153
(A Xile, 81)
 A Àsia 15
 A Oceania 1
NOTA: Tot i que al Prat no hi ha cap maternitat,
des de fa alguns anys existeix la possibilitat que,
tot i néixer fora de la ciutat, generalment a Barcelona,
els infants puguin registrar-se com a nascuts al Prat.

Alumnes matriculats
al curs 2002-2003, segons
nivell i tipus de centre
Nivells PÚBLICS CONCERTATS
 Infantil
i primària 3.773 889
 Secundària
obligatòria 1.971 485
 Secundària
postobligatòria 1.231 *
Total alumnes matriculats
al curs 2002-2003
 Infantil i Primària 4.662
 Secundària obligatòria 2.456
 Secundària postobligatòria* 1.231
* Sense dades dels centres concertats



David Miquel