Joan Vives de cal Roc, un criador dels d'abans

divendres, 13 desembre, 2002 - 01:00

Vives, nascut l'any 1925, recorda que els seus pares, quan vivia de petit en una altra masia anomenada, també, cal Roc, ja criaven pollastres potablava i els portaven a vendre a la rambla de Barcelona. Ell, cada any en porta alguns exemplars a la Fira Avícola. I no pas sense èxit. L'any passat, sense anar més lluny, va guanyar el primer premi en l'apartat de les gallines.

A principis de desembre, en Joan Vives té a la seva masia "uns 25 capons, una quarantena de pollastres i la mateixa quantitat de gallines. Ara és l'època en què n'hi ha més. D'aquí a pocs dies, entre els que regalem i els que venem, això quedarà buit.". En Joan reconeix que en regala més que no pas en ven, "i és clar, això no és cap negoci. És més aviat una afició. T'ha d'agradar, perquè cal ser aquí gairebé cada dia. Ells mengen matí, tarda i nit".

El corral de cal Roc és immens, un dels espais més grans del Prat on els potablava caminen, es persegueixen, es barallen i canten lliurement. Uns cants que, cada pocs minuts, competeixen en intensitat amb els avions que es preparen per prendre terra a l'aeroport, i que passen ben a prop. Aquest gran corral, un cop passada la Fira, només sentirà el soroll dels aeroplans, ja que els pollastres hauran desaparegut. Només quedaran les gallines, que se salvaran per la senzilla raó que ponen ous.

"Cap al febrer o març comprem uns 200 pollets a l'Associació de Criadors i s'estan aquí fins al proper Nadal. Després de 8 i 9 mesos de creixement, exercici i alimentació sana, sobretot blat de moro, ja estan llestos per anar a la cassola". Res a veure amb els pollastres de granja: engabiats, alimentats amb pinso i que amb menys de tres mesos de vida ja són carn de polleria.

A cal Roc, masia que porta la família Vives des de 1939, enguany hi ha hagut una novetat: la presència de tres pollastres raça Prat de la varietat blanca, la menys comuna. "Mai n'havia tingut, d'aquests, però aquest any me'ls va portar la meva filla. Són iguals que els altres, quant a forma i caràcter, i només varia el color", explica el Joan, qui comenta que, "de cara al concurs de la Fira, convé que les orelles dels pollastres siguin el més blanques possible. I una cresta ben formada també hi influeix molt. Per cert, que hi ha gent que considera la cresta la part més saborosa del pollastre".

Però si els avions passen ben a prop de cal Roc, la futura llera desviada del riu Llobregat també ho farà. Els terrenys de la masia, no obstant, estan integrats dins del Parc Agrari del Baix Llobregat i, "si no hi ha res de nou, seran sempre agrícoles o bé zona natural. Però mai no es pot dir", explica el Joan amb l'escepticisme i l'experiència d'haver-ne vistes de tots colors.

A cal Roc, a banda dels pollastres, el senyor Vives cultiva hortalisses que després ven a Mercabarna. Ara té dos remolcs plens de carbasses, i quan n'és l'època, cria carxofes. Pollastres potablava i carxofes, més pratenc, impossible.