La platja del Prat, espai natural

dissabte, 1 maig, 2004 - 15:50

Poques platges del nostre entorn conserven el seu aspecte natural. Petites formacions dunars arreceren una àmplia diversitat de plantes adaptades a viure en aquest ambient sec i càlid, i ens permeten gaudir d'una platja que adopta diferents colors i que esdevé l'hàbitat on viuen molts animals. La nostra platja és un espai de gran valor natural i també una zona d'oci i de lleure per a la ciutadania.

L'alumnat de 2n de primària de les escoles públiques del Prat paticipa en un programa d'educació ambiental que pretén fer-los entendre la platja com un espai on ha de ser compatible la conservació del paisatge, dels animals i de les plantes que hi viuen, amb la utilització per part de les persones.

Aquest programa s'estructura a partir d'una activitat a l'aula, on es fa un treball experimental amb sorra i es treballa un guió didàctic sobre les plantes de la platja i el corriol camanegre. A principis del mes de juny es fa una visita a la platja, guiada per educadors ambientals. Durant el curs 2002-2003 hi van participar 226 alumnes de vuit escoles del Prat.

Informadors ambientals

Des de principis dels anys 90 es fan tasques d'informació ambiental a la platja, amb l'objectiu de vetllar per la compatibilitat entre l'ús públic i la conservació de les zones naturals. Aquest servei cobreix el període de nidificació de les aus i l'època de bany, des de mitjan març fins a principis de setembre. Des de l'1 d'abril el servei és diari, de dilluns a diumenge, de 12 a 18 hores.

Un dels problemes més importants amb què es troben els informadors ambientals és la presència de gossos deslligats, que entren a la zona protegida i poden depredar els ous i pollets de les diferents espècies d'ocells que hi crien, entre les quals destaca el corriol camanegre. L'ordenança municipal de tinença d'animals prohibeix la circulació i permanència de gossos a les platges protegides de mitjan març a finals de juliol. Per tant, els gossos han d'anar lligats per la platja.

L'Autoritat Portuària de Barcelona, responsable de l'ampliació del Port, ha contractat aquest any un servei d'informadors-vigilants per a la nova platja de ca l'Arana, que s'està construint al costat de la nova desembocadura del riu. Aquests informadors s'encarregaran també de fer el seguiment de les aus que utilitzin aquest nou espai natural.

Clarejat de la vegetació

El corriol camanegre nidifica a les nostres platges, a les zones amb vegetació natural, on amaga el niu i troba els insectes dels quals s'alimenta. Prefereix les zones amb un recobriment baix de vegetació, on pot moure's millor i pot detectar més fàcilment els depredadors. En alguns sectors de la zona protegida de la platja del Prat la vegetació s'ha desenvolupat molt i cobreix pràcticament tot el terra, fet que ha provocat que el corriol deixi de criar-hi. Per tal de millorar l'hàbitat de nidificació del corriol camanegre, des de fa tres anys es fa un clarejat de la vegetació en petits sectors de la zona protegida, especialment a les zones on creixen plantes exòtiques o males herbes per tal d'afectar al mínim la vegetació de platja. Enguany s'ha dut a terme el clarejat durant el mes de febrer i a finals de març ja s'havien instal·lat tres nius de corriol en aquestes zones pelades.

Nou desguàs a la Roberta

Si passegem per la platja a l'alçada de l'antic camp de golf, ens sorprendrà veure com una de les parcel·les protegides, abans coberta de vegetació, es troba ara amb la sorra nua, perquè s'hi ha construït una sortida d'aigües amb una petita escullera circular a la platja adjacent.

Es tracta d'un nou desguàs d'aigües pluvials de l'aeroport, connectat a la nova estació de bombament de l'estany de la Roberta. L'aeroport, com a part de les obres d'ampliació, ha incrementat els seus desguassos, que ara es canalitzen cap a dues sortides principals, l'estany del Remolar i el nou estany de l'Illa, recreat en el seu lloc original, on hi havia el càmping Cala Gogó.

La sortida de la Roberta, en una posició central entre les altres dues, es farà servir només en cas de pluges intenses. Aquest desguàs, soterrat, consta de tres tubs de formigó de 2 x 2 m que travessen el passeig Marítim i el sector protegit de la platja. Per instal·lar-los, l'aeroport va haver de treballar amb celeritat (per interferir al mínim amb la temporada de reproducció del corriol camanegre que utilitza aquesta platja). També va definir un recinte tancat de treball, així com altres mesures ambientals, com ara separar la capa superficial de sorra, plena de llavors i arrels de la vegetació, per aconseguir una recuperació posterior més ràpida de la coberta vegetal i replantar plançons d'algunes espècies pioneres per estabilitzar la petita duna. A hores d'ara, en aquest sector de platja la vegetació és escassa, però d'aquí a pocs mesos començarà a tenir un aspecte similar a l'original.