La Seda se'n va sota vigilància

divendres, 1 març, 2002 - 01:00

Els resultats de les anàlisis i prospeccions prèvies a les obres d'enderroc han demostrat que la quantitat i perillositat dels focus contaminants a la fàbrica de la Seda no ha estat tan gran com s'esperava. Aquestes prospeccions han estat efectuades per la prestigiosa empresa Enviromental Resources Management (ERM), especialista en descontaminació de sòls, mentre que les anàlisis han anat a càrrec d'un laboratori anglès independent.
De fet, tant la llei, emparada en una normativa molt estricta de la Unió Europea, com l'Ajuntament obliguen a descontaminar tots aquells sòls industrials en els quals es vol construir habitatges, i aquesta descontaminació l'ha de pagar l'empresa que ven el solar o bé la que el compra. En aquest cas ha estat la immobiliària Vèrtix, del Banc de Sabadell, qui s'ha fet càrrec de les despeses. Així, no es podrà construir cap habitatge a la zona fins que hagi quedat totalment descartat el risc de contaminació dels aqüífers i d'afecció de la salut de les persones (a través d'ingestió d'aigua, aspiració de pols, etcètera).

Continuen les analítiques
El pla de descontaminació de la Seda té tres fases. En primer lloc s'identifiquen els focus de contaminació i s'analitzen els materials potencialment perillosos. Això ja s'ha fet. En segon lloc s'activa l'anomenat Pla de Vigilància Ambiental, és a dir, mentre es fa l'enderroc o desconstrucció de la fàbrica continuen les analítiques i el control sobre els materials. Així es pretén evitar que durant el procés es produeixin contaminacions ambientals o del subsòl causades per productes residuals. En tercer lloc es fa un estudi de risc per determinar quins materials poden restar al solar i quins cal retirar perquè siguin tractats en centres de descontaminació per gestors de residus especials.
Com ja hem comentat més amunt, les anàlisis han revelat que els residus trobats a la Seda són menys perillosos del que els tècnics esperaven i que el sòl no està tan afectat com es creia. D'altra banda, els aqüífers, que es temia que podien estar contaminats després de tants anys d'activitat industrial, de fet no ho estan. Un altre aspecte positiu és que els residus contaminants que s'han trobat són de fàcil tractament en plantes especials de reciclatge, i la seva eliminació no representa cap problema ni risc important.
La immobiliària propietària dels terrenys de la Seda no va obtenir la llicència d'enderroc fins que va presentar l'estudi de descontaminació i els resultats de les anàlisis. També està obligada a retirar els residus i assumir el cost de la retirada, que en alguns casos pot arribar a gairebé un euro per quilo.
Les obres d'enderrocament, tot just començades, trigaran aproximadament un any, després del qual la Seda s'haurà convertit en un solar net i polit de 84.000 metres quadrats (un terreny equivalent a vuit illes i mitja de l'Eixample de Barcelona).

600 tones de residus al dia
Durant aquest any, es calcula que cada dia sortiran de la Seda unes 600 tones de residus, la gran majoria runa. Una matxucadora mòbil, situada al lloc de les obres, s'encarrega de desfer aquesta runa per convertir-la en subbase granular per a la seva posterior conversió en nou formigó, materials ceràmics per a carreteres i altres usos. De fet, tots aquells residus que es puguin reciclar, es reciclaran. Es calcula que en total es generaran 68.551 tones de materials, dels quals el 96% es reciclaran in situ amb la matxucadora. La nova xemeneia, instal·lada fa un parell d'anys, també desapareixerà.
Les primeres naus i instal·lacions de la Seda daten de 1925. Els edificis estan construïts principalment amb formigó, tot i que també hi ha elements auxiliars com una planta de depuració d'aigua, una planta d'osmosi, transformadors, pous d'aigua, instal·lacions de fred i tallers de manteniment.
Un cop el solar hagi quedat net, encara no es podrà construir. Abans, l'Ajuntament haurà de decidir com s'urbanitza aquest espai, com es tracen els carrers, les places, els parcs, on s'ubiquen els edificis, quina alçada tindran, etcètera. Cal pensar que, amb el proper soterrament del ferrocarril, on actualment hi ha la Seda naixerà un nou barri de la ciutat, connectat a peu pla amb el nucli antic del Prat.

PRINCIPALS FOCUS DE RISC

Un dels focus de risc que s'han trobat a la fàbrica ha estat un gran dipòsit soterrani de viscosa, de 1.800 metres cúbics de capacitat. La viscosa era la principal matèria primera que es feia servir a la Seda per a la fabricació de raió. També es feien servir elements com la cel·lulosa, la sosa càustica, el sulfur de carboni, l'àcid sulfúric i el zenc. En menor grau s'utilitzava biòxid de titani, carbonat sòdic, dicromat potàssic i lleixius. També s'han trobat diverses acumulacions de residus d'incineració de materials minerals que, tot i que no són perillosos, també es retiraran. De fet, qualsevol material que representi un risc, per molt mínim que sigui, desapareixerà per sempre de la vella factoria.

David Miquel