LAIKA - Laboratori de creació

dimarts, 28 juny, 2022 - 18:45

LAIKA és un laboratori de creació que té lloc durant els mesos d’abril i maig  a la Sala d’Art Josep Bages; el conformen creadors i creadores del Prat que presenten els seus projectes artístics a la Convocatòria d’Unzip Arts Visuals, programa de suport a la creació de la nostra ciutat. 
Amb la intenció de posar en òrbita les diferents trajectòries i inquietuds artístiques, es busquen punts de contacte i contrast entre elles, se situen espais de reflexió, zones d’oportunitats i perills, tot per acotar els projectes i abordar diferents accions per desenvolupar-los.

Les creadores d’aquesta edició han estat Susana Alonso (Auri Alós) amb el projecte “Art.trash”; Erico Pesin amb "Bestiario del Delta", Camèlia Rodríguez amb “Ortigues”, Joel Juste amb “Falsa libertad-Metamorfosis” i el col·lectiu Fernanda TimVal de l’Escola d’Educació Especial Can Rigol amb “Això també és nostre”. 

Una de les novetats d’enguany ha estat la confluència en l’espai expositiu del grup d’artistes que van presentar el seu projecte a la Convocatòria Unzip i l’alumnat del CEE Can Rigol que ha estat treballant durant el curs escolar qüestions al voltant de l’art contemporani conjuntament amb un equip de l’Escola d’Arts Visuals del Prat en el marc del programa Interseccions.

En aquesta confluència s’han concebut totes les persones implicades part del procés de creació. D’aquesta manera, el programa LAIKA permet percebre l’escola i el centre d’art com a “obra”, en el sentit de producció artística i de procés però també d’espai en construcció. Com a “obra”, centre d’art i escola tenen els seus paràmetres, ritmes, llenguatges, codis i dinàmiques que poden esdevenir modes de ser, d’habitar i de relacionar-se.

Així entès, un centre d’art que acull durant dos mesos un laboratori de creació i una exposició, i una escola que alhora és un centre de pràctica i pensament artístic, esdevenen espais propositius i d’investigació que es retroalimenten.

Una conversa diferent, un altre tipus de treball

LAIKA LAB ha estat un procés de treball artístic de sis setmanes, un procés de comunicació obert que ha esdevingut en obres de creació particulars i una exhibició col·lectiva a la Sala d'Art Josep Bages del CA Torre Muntadas.

Un grup de persones implicades en la pràctica artística (artistes, creadores consolidades i en formació, gestores culturals, educadores, curioses que s'han interessat pels processos de treball) han fet possible una conversa oberta, en la qual encara és possible inserir-se visitant l'exposició, van començar preguntant-se sobre l'essència del treball artístic: de quines coses tenim por, què ens agradaria veure i viure en una sala d'exposicions, què pensem dels espais que habitem, o com podria ser un espai expositiu un lloc que ens interpel·la.

Gran part del temps compartit es tractava de generar les condicions que permetessin processos de qüestionament mutu i que alhora passés d'una forma autèntica i respectuosa amb els processos de treball i aprenentatge de cadascú. Per mantenir connectats els dos espais de creació, s'han emprat mètodes de comunicació no normatius i alternatius: un exercici de relatoria per situar què estava passant a cada banda i mantenir una correspondència que afectés els diferents processos de treball. La via de comunicació han estat vídeo-cartes, pictogrames i senyals de fum que anunciaven el final del laboratori.

Aplicar la mirada i el fer artístics és entendre que aquesta pràctica és de co-creació, una conversa oberta, un exercici de comunicació, i que, per tant, l'art i l'aprenentatge mai són fruit d'un sol autor.

Des de la nostra feina com a facilitadores de processos i projectes (sigui com a educadores o com a part de l'organització del programa d'arts visuals), entrem en aquest lloc en construcció per promoure que tots els agents implicats formin part d'un procés i s'impliquin en una relació d'exploració per després generar un lloc on tothom pot desvelar i fer-compartir preguntes.

Què és un centre d'art? Què és l'escola?

Quines funcions haurien de tenir? Quin rol hi tenim cadascú i per què? Com podem enriquir-nos en un diàleg obert? Com concebem i carreguem de sentit i energia aquests llocs per aprendre dins i fora dels seus murs? Com podem canviar el ritme i alterar les percepcions acostumades de les coses? Com podem desplegar una varietat riquíssima d'experiències en un espai i temps limitats?

Incidir en qüestions com aquestes forgen un taller-lloc per a la pràctica artística on els rols d'artista, educador, estudiant fan un gir per esdevenir sorprenents i significatius nous papers plens de sentit per configurar espais i formes de fer més amables i representatives.

Fer nostre aquest concepte d'art, sigui treballant-lo a l'escola o jugant-lo a la sala d'exposicions o a la nostra vida quotidiana, ens ha de servir per revisar assumpcions que donem per fetes: els objectius educatius, la relació de l'obra artística i la sala d'exposicions, les rígides fronteres que separen maneres de fer, els sentits jeràrquics o els privilegis.

Aquestes preguntes i qüestionaments han plantejat punts d'inflexió que han aportat pensar el centre d'art i l'exposició des d'altres òptiques i que alhora connecten perfectament amb els eixos de treball de LAIKA: la recerca en com fer visibles els processos artístics (sovint allò que no és tan evident en les exposicions), què és ben bé el fet expositiu, en quin moment comença, de quina manera o fins i tot què és un centre d'art i quines funcions ha de tenir avui.

Des d'una metodologia flexible basada en l'escolta, el grup de Can Rigol va visitar l'espai expositiu, va escollir les obres que presentaria i de quina manera havien de tenir lloc a la sala. L'equip educatiu, Marta Bassart i Celeste Corral (Escola d'Arts del Prat) i Jaume Aldabó (CEE Can Rigol) els van acompanyar en aquest exercici per donar forma als seus desitjos i interessos, respectant al màxim possible la seva forma de comunicar i viure l'art. Paral·lelament, el grup d'artistes que treballava a la sala d'art Josep Bages, discutien idees, configuraven espais i obres i testaven els efectes de cadascuna d'aquestes accions.

Volem que entrin animals a l’exposició!

LAIKA LAB s'inspira en l'aventura de la gossa Laika: astronauta sense tornada prevista a bord de la nau espacial Sputnik 2 l'any 1957. Aquesta acció es va convertir en una de les més emblemàtiques de la carrera espacial tant per la reivindicació que va generar respecte a l'ús d'animals en experiments, com per l'estrany fenomen d'identificació que la figura de Laika va generar en l'imaginari col·lectiu. Un moment de prova, de curiositat per descobrir, que va fer palesa la importància de l'assaig i l'exploració però que a la vegada va evidenciar que és tan important què es vol realitzar, com els mitjans i estratègies amb les quals es duen a terme i s'obtenen resultats.

Portant aquesta història a l'àmbit de la creació artística, podem extrapolar de la nostra experiència que els rols entre mediadors i públic es desdibuixen, les estratègies per activar la mediació s'amplien tot generant una pràctica que demostra que tothom té alguna cosa a dir quan parlem d'art i en la qual les persones són protagonistes. A més, el procés ha estat una experiència significativa pel col·lectiu implicat, un espai de trobada i de debat entre els professionals dels equipaments culturals i educatius i programes sobre el potencial i els reptes de la mediació artística per la inclusió social i per expandir les possibilitats entre l'art i l'educació.

A la sala d'exposicions del Centre d'Art Torre Muntadas, base d'operacions, han estat acompanyant els processos Ángela Palacios, Cristina Sanz-Gadea, Jesús Arpal (cooperativa La Caníbal), Marta Rossell, Roc Domingo, Marina Riera i l'equip Unzip (Esther Merchán, Mercè Ubalde i Loreto San Martín). Així com totes aquelles persones i col·laboradores convidades i espontànies que han visitat l'espai taller i han participat de les diferents dinàmiques aportant punts de vista i suports.

L'exposició romandrà oberta fins al 24 de juliol al Centre d'Art Torre Muntadas.