L’Ajuntament del Prat lamenta la manca de resposta de la Generalitat i l’Estat per millorar la protecció del Delta, un any després de l’advertència europea

dimecres, 16 febrer, 2022 - 14:45

Quan es compleix un any de l’advertiment de la Comissió Europea a l’Estat espanyol per la desprotecció dels espais naturals del delta del Llobregat, l’Ajuntament del Prat ha denunciat avui que les institucions competents, tant la Generalitat de Catalunya com el govern central, segueixen sense respondre adequadament els requeriments de la UE. L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha comparegut aquest migdia per exposar-ho a la Casa de la Vila.

La Comissió Europea va llançar el 18 de febrer de 2021 aquesta advertència a l’Estat espanyol, en què constatava que les mesures de compensació per les ampliacions de l’aeroport i del port havien resultat insuficients i li exigia la posada en marxa de mesures addicionals per protegir i gestionar la zona de la xarxa Natura 2000 dels espais naturals del delta del Llobregat. La UE exposava que calia evitar el deteriorament d’una zona com aquesta, amb una biodiversitat excepcional i punt clau de les rutes migratòries de moltes espècies d’aus europees, com a conseqüència de l’execució de grans projectes d’infraestructura, per donar compliment a la Directiva d’Hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell). La UE va llançar aquesta carta d’advertiment a l’Estat espanyol arran d’una denúncia de l’entitat ecologista Depana.

L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha lamentat avui: “Ha transcorregut un any i no tenim cap proposta de la Generalitat del Pla especial de protecció del delta i no sabem quines són les mesures que s’haurien d’aplicar per corregir el que reclama la Comissió Europea”. Aquest pla és fonamental per al disseny i desenvolupament de les accions necessàries per a la preservació de la zona. Entre els diferents espais naturals de Catalunya, el del delta del Llobregat és aquell amb major pressió urbana, industrial i d’infraestructures,  però, en canvi, és l’únic que no té aprovat un pla de protecció i de gestió específic. 

“També ens hem trobat amb una proposta d’Aena que tenia a veure amb tot el contrari del que s’estava dient per part de la Comissió Europea, l’ampliació de l’aeroport, de la tercera pista, que no suposava només un manca de compensacions sinó una destrucció encara més gran dels espais naturals del delta i del parc agrari” – ha afegit Mijoler.

“Emplacem a la Generalitat i a l’Estat a fer els deures, no per les reivindicacions de l’ajuntament sinó de tota la societat civil i el moviment ecologista”, tal com va expressar les mobilitzacions contra l’ampliació de l’aeroport i per donar més i millor protecció als espais naturals del delta del Llobregat.

L’Ajuntament recorda que els espais naturals del Delta són l’àrea amb major biodiversitat de tota l’àrea metropolitana i que les seves zones humides (de 969,4 hectàrees) són les terceres de major importància de Catalunya, on hi viuen fins a 1.000 espècies. El Parc Agrari Baix Llobregat, amb un total de 3.348 hectàrees, també és fonamental per garantir una alimentació sostenible als municipis de l’entorn.

El consistori també aposta per ampliar les zones naturals al riu i pel litoral, i proposa fer-ho a l’entorn del cabal riu fins a la seva desembocadura i per la zona costanera i marina, tot estudiant la seva ampliació a d’altres zones agrícoles d’interès ornitològic.

Millorar la qualitat de l’aigua, una auditoria ambiental i garantir corredors biològics, alguns dels deures pendents al Delta

Les necessitats de protecció i preservació dels espais naturals són múltiples. L’Ajuntament del Prat va publicar el passat mes d’octubre el document que sintetitza els diferents informes encarregats per l’Ajuntament del Prat al respecte i pel que fa a l’impacte d’una possible ampliació de l’aeroport. 

Entre les mesures que l’Ajuntament considera necessàries estan les adreçades a revertir la pèrdua de recursos hídrics, zones humides i masses d’aigua i l’empitjorament des seus processos ecològics, degudes a les alteracions a la zona que ha suposat el creixement de les infraestructures o els canvis en els usos del sòl. En aquest sentit, l’informe indica que només s’ha creat una hectàrea de zones humides, davant de les 40 que es van eliminar arran de la darrera ampliació de l’aeroport.

A més, exposa que la construcció de la terminal 1 ha generat un impacte imprevist i irreversible de pèrdua de recursos hídrics, no previst en la Declaració d’Impacte Ambiental de 2002, la que es va fer després de la darrera ampliació de l’aeroport. En aquest sentit, l’alcalde ha exposat que cal realitzar una auditoria ambiental per actualitzar el diagnòstic de les necessitats de la zona.

L’alcalde del Prat ha demanat a la Generalitat que executi “les inversions pel que fa a les masses d’aigua i els nostres aqüífers a les quals es va comprometre i que encara no s’han materialitzat”. Fa un any, la Generalitat es va comprometre a desenvolupar el Pla d’Inversions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per al període 2022-2027, que hauria de suposar inversions de fins a 74 milions d’euros per a la millora de la qualitat i de la gestió dels recursos hídrics  i les masses d’aigua dels diferents municipis que comprenen els espais naturals del delta del Llobregat i el Parc Agrari del Baix Llobregat. En el cas del Prat, aquestes inversions haurien d’anar adreçades a la regeneració i millora de la qualitat de l’aigua dels estanys litorals.

En aquesta matèria, l’única acció que s’ha desenvolupat fins ara és la impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament del Prat, per habilitar un nou sistema per subministrar aigua regenerada al Canal de la Bunyola. Això està  possibilitant la millora de l’estat ecològic d’aquest canal dels espais naturals del delta del Llobregat. L’aigua regenerada prové de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Prat de Llobregat, que depèn de l’ACA però està gestionada per l’AMB. Aquesta arriba al Canal de la Bunyola a través d’un sistema de canalització, l’últim tram del quan ha estat habilitat per l’Ajuntament i l’empresa municipal Aigües del Prat.

El consistori també remarca que calen accions per millorar els hàbitats i la biodiversitat, entre elles la delimitació i aplicació d’un sistema de connectors ecològics, per exemple entre els espais naturals del Remolar-Filipines i la Ricarda a través del litoral.

Les demandes de l’Ajuntament també s’estenen a la protecció del litoral front als efectes del canvi climàtic i la regressió de la platja o la millora del cabal ecològic del riu Llobregat i mesures per evitar l’acumulació de sediments a la desembocadura.