L’alcalde del Prat lamenta la greu situació del litoral deltaic i reclama mesures estructurals a l’Estat i a la Generalitat per fer-hi front

dijous, 26 maig, 2022 - 14:00

Quan ja s’apropa l’estiu, l’època en què la ciutadania fa un ús més intensiu de les platges, l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha reclamat avui mesures urgents i estructurals per frenar la regressió del litoral del delta del Llobregat.  Des de la platja de Can Camins del Prat, ha lamentat avui que el litoral del delta del Llobregat es trobi actualment en una de les pitjors situacions de la seva història, a causa  la regressió que ha patit la costa per l’impacte dels darrers temporals i del canvi climàtic.

De fet, el litoral del segon sistema deltaic de Catalunya està afectat fortament per aquest context. Per contra, la gravetat d’aquesta situació que no ha estat reconeguda fins ara, per la qual cosa no s’han adoptat les mesures necessàries per fer-hi front.

Segons ha assegurat avui l’alcalde del Prat, “cal situar el delta del Llobregat com a punt calent del litoral espanyol, en què cal actuar no només amb pegats, sinó amb mesures estructurals perquè no es produeixi aquesta regressió”. 

L’Ajuntament del Prat ja va aconseguir aquest compromís per part de l’Estat el passat 19 de maig, quan Mijoler es va reunir telemàticament amb el Secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. El responsable del Ministeri per a la Transició Ecològica es va comprometre a incloure el litoral deltaic entre les zones costaneres d’arreu de l’Estat on adoptar de forma prioritària mesures estructurals front a la regressió del litoral.

Avui, Mijoler ha tornat a exigir que es comenci a donar compliment a aquest compromís i alhora ha explicat d’altres propostes de l’Ajuntament per millorar la situació del litoral deltaic, que comprèn una superfície de 500 hectàrees (ha) i una plataforma marina de 31.000 ha entre els municipis del Prat, Gavà,  Viladecans i Castelldefels. Una de les propostes de l’Ajuntament del Prat és l’elaboració d’un pla estratègic per a la protecció del litoral deltaic davant de la regressió i el canvi climàtic, que defineixi uns terminis màxims d’execució a les platges i un pla pilot a les platges més erosives del Prat.  A més, reclama un pla estratègic d’usos de les platges deltaiques.

L’alcalde del Prat també ha recordat la necessitat de licitar i emprendre el més aviat possible l’estudi anunciat per l’Estat per valorar les mesures a prendre per evitar que la platja del Prat segueixi retrocedint. En aquest estudi, s’ha de valorar la possibilitat de trobar fonts de sorra amb una granulometria major que l’actual, fet que evitaria que tornés a marxar tan ràpidament un cop aportada i una major resiliència. Altres opcions que s’estudiaran són el desmuntatge parcial de l’espigó de la desembocadura, ampliacions dels sistemes dunars com s’ha fet a Holanda o solucions estructurals que impedeixin o pal·liïn l’actual erosió.

El compromís d’elaborar aquest estudi va ser expressat tant pel Secretari d’Estat de Medi Ambient com pel subdirector general per a la Protecció de la Costa, Ángel Muñoz, en les reunions telemàtiques mantingudes amb l’alcalde del Prat el 19 de maig i el 21 d’abril, respectivament.  Morán també es va comprometre a visitar el litoral del delta del Llobregat el proper mes de setembre per conèixer la situació sobre el terreny de primera mà.

Mijoler lamenta l’endarreriment en l’aportació de sorra al litoral deltaic per part del Port de Barcelona i considera que aquesta hauria d’augmentar

D’altra banda, l’alcalde ha denunciat l’endarreriment de l’aportació anual de sorra al litoral deltaic per part del Port de Barcelona: “lamentem profundament que el Port de Barcelona no hagi complert la seva aportació anual de 100.000 m³ de sorra. No la tindrem almenys fins a finals de juliol i això suposa que es veurà afectada gran part de la temporada de bany”

Cal recordar que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Port contempla aquesta aportació de sorra per pal·liar l’impacte de l’ampliació de la infraestructura sobre el litoral deltaic. Habitualment, aquesta aportació de sorra (d’uns 100.000 m³ anuals, dels quals 80.000 corresponen al terme municipal del Prat i 20.000 al de Gavà) es fa a finals de juny. Però, enguany, per endarreriments en els tràmits de contractació pública necessaris per fer-ho de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), no es podrà fer fins a finals de juliol.

Per a l’alcalde del Prat, “és inassumible” que per un problema administratiu en la contractació no es pugui fer a temps l’aportació de sorres a la platja. “Si l’Ajuntament no ho entén, com ho podem explicar a la ciutadania”- ha lamentat.

Més enllà dels endarreriments d’enguany, Mijoler ha denunciat també els volums de les aportacions de sorra contemplats per la DIA del Port vigent, que data de l’any 2000, són ja de per si insuficients. “S’ha demostrant que la regressió de la sorra no és de 100.000 m³, sinó de 138.000. Cal actualitzar aquestes mesures”. Així ho exposen dades de l’AMB corresponents al període 2013-2017. Però, més enllà de l’aportació de sorres, l’alcalde ha volgut avui posar l’èmfasi en la necessitat d’actuacions estructurals: “l’aportació de sorra és necessària, però no suficient”.

Reclama a la Generalitat que es compleixin les aportacions de sorra compromeses per Aigües Ter Llobregat a les platges protegides del Prat

Per a l’alcalde del Prat, també “falta el compromís de la Generalitat” per millorar la situació de litoral deltaic.  La dessalinitzadora del Prat de Llobregat, depenent de l’empresa pública de la Generalitat Aigües Ter-Llobregat (ATL), compta també amb una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) des de 2018. Aquesta declaració contempla que l’ALT hauria d’aportar fins a 240.000 m³ de sorra per poder recuperar el bon estat de les platges protegides de La Ricarda i les situades davant del Mirador del Semàfor i la Caserna de Carrabiners del Prat. La DIA va incorporar aquesta aportació de sorres, després que Aigües Ter-Llobregat fes una escullera per protegir el tub des d’on extreu l’aigua del mar per poder transportar-la a la dessalinitzadora, que havia resultat malmès anteriorment a causa de la pujada del nivell del mar, juntament amb les pròpies platges. Després d’aquest incident, es va autoritzar a ATL a fer l’escullera per protegir el tub, però a canvi de fer la mencionada aportació de sorres, fins ara incomplerta.