Limbo, un altre Dijous Teatre enriquidor

Una imatge del col·loqui de Limbo

dimecres, 22 novembre, 2017 - 09:00

“ (...) La resistència a la definició és una resistència política. Allò quotidià és polític, les emocions són polítiques, les identitats són construccions, les narracions es poden diversificar, els mites es poden deconstruir, les fronteres dicotòmiques es poden derrocar, i les jerarquies poden eliminar-se: a l'acadèmia i a les discoteques, als llits i als carrers". Coral Herrera Gómez

Limbo és la història d'un procés d'acceptació, d'una lluita diària contra el calaix –aparentment- inamovible del binarisme.

La Cia. Les impuxibles van estar al Teatre Modern el passat dijous 16 de novembre i ens van deixar molt bon regust de boca.  Limbo és tota una declaració d'intencions al voltant de la identitat sexual i del què vol dir ser transgènere i sentir-se'n.

El Kevin Guerrero, persona que està molt en contacte amb el col·lectiu de gent jove hi va ser també i ens va deixar aquesta crònica:

"En una estructura aparentment fragmentària però no per això caòtica, la història de l’Albert, abans la Berta, es desenvolupa a través de diverses escenes que expliquen diversos aspectes del seu complex procés de transició, sempre condicionat per les diverses formes de pressió que exerceix la visió hegemònica del gènere presents en tots els àmbits de la vida. Així, el monòleg interior de l’Albert, que de vegades es converteix en un diàleg amb la seva altra identitat, es combina amb diverses escenes de dansa, performance i música.

El muntatge conforma un diàleg compacte entre música, dansa i teatralitat que serveix de revulsiu emocional en l'espectador. L'espectacle es construeix sobre una base multidisciplinària en la qual les formes artístiques s'entrellacen sense competir entre elles.

En el plànol musical, l'omnipresent piano coqueteja amb algunes bases electròniques excepte a la part final de l'obra, que culmina amb la recreació d’ un videoclip amb flaire de radioformula i amb un rap de gran intensitat que toca la fibra de l'espectador.

La diversitat formal de l’espectacle acaba sent part de l’apologia a la diversitat, i en definitiva a la llibertat de poder viure sense etiquetes, que recorre tot el text i totes les imatges que crea l'elenc per impactar i fer reflexionar a l'espectador."