Maria Isabel Blanco: "El patinatge artístic és un regal per a la vista i l'oïda"

dimecres, 1 desembre, 2004 - 09:59

Maria Isabel Blanco sap com és de difícil de vegades competir a les escoles amb el futbol o el bàsquet. Ella és la presidenta del Club de Patinatge Artístic del Prat des que es va fundar, ja fa alguns anys. No aspiren a aconseguir ser una especialitat esportiva majoritària, ni tan sols esperen aconseguir índexs de protagonisme similars. El repte és poder continuar gaudint amb el ball, la música i el patinatge a la pista coberta del CEM Sagnier. Durant els darrers anys, la parella formada per Raquel Frías i Adán Sanz, del Prat, ha aconseguit grans èxits tant en els campionats de Catalunya com en els d'Espanya, i actualment són el màxim exponent de l'entitat.

És complicat promocionar una modalitat esportiva tan oblidada en els mitjans?
La veritat és que sí, ens trobem en la mateixa situació que altres esports minoritaris. Però sense que això bloquegi la nostra confiança, continuem explicant a les escoles, com el primer dia, com és de bonic i de divertit el patinatge artístic.

Hi ha molts nens i nenes actualment al club?
Tenim vint-i-cinc inscrits. En total són vint-i-tres nenes i dos nens. Encara els nois són una mica reticents a ballar en públic, encara que, com en el cas d'Adán Sanz, està demostrat que poden arribar a un gran nivell artístic.

Un dels vostres objectius, suposo, deu ser bandejar aquest tòpic.
Sí. Aquesta és una de les coses que hem de tenir en compte cada vegada que intentem promocionar el patinatge artístic, encara que no hi ha dubte que continuem oberts a la inscripció de totes les persones interessades a fer esport i, alhora, a practicar la dansa, tant si és un noi com una noia.

Fins a quin punt és important disposar a les vostres files d'una parella tan guardonada com Raquel i Adán?
És molt important, ells serveixen d'exemple als més petits. Hi ha molts patinadors que s'han sentit atrets per aquesta modalitat en veure'ls ballar. És un autèntic espectacle visual que recomano a totes les persones que encara no ho hagin presenciat. Podria descriure'l com un regal per a la vista i l'oïda.

Per arribar a aconseguir tants títols, el nivell d'exigència en la preparació deu ser enorme, no?
Són moltes hores a la pista. No només han de ser experts patinadors, sinó que han de saber coordinar molt bé els moviments i la sincronia amb la música. I com que ells competeixen en parella, la dificultat es multiplica per dos. A cada moment s'han d'adaptar, s'han d'avançar i han de conèixer molt bé la seva parella. Per això no és exagerat pensar que, quan arriben a un nivell tan alt de compenetració, és pràcticament impossible canviar de parella de ball.

David Vert