Objectiu: la igualtat

dimecres, 1 octubre, 2003 - 02:00

Al començament, Adisprat amb prou feines érem set membres. Avui ja som trenta-cinc afiliats, encara que al llarg de l'any arriben a participar en les nostres activitats prop de cinquanta persones. Tenint en compte que el 13 % de la població europea som discapacitats físics, encara hi ha moltes persones al Prat que no s'han integrat en la nostra associació. Per això des d'aquí els animem perquè ens vinguin a veure i comparteixin amb nosaltres les seves preocupacions i els seus projectes. Recordem que a la nostra ciutat viuen unes 3.000 persones amb algun tipus de disminució, tant física com psíquica o sensorial.

Adisprat fa una funció bàsicament reivindicativa dels drets dels discapacitats. Quins són aquests drets? Doncs, senzillament, els mateixos que els de la resta de la població. Però nosaltres, en canvi, hem de lluitar per aconseguir-los, per poder viure en societat sense una discriminació permanent.

Les nostres reivindicacions i les nostres demandes s'adrecen tant a les institucions com a la societat, perquè ens tinguin en compte en tots els projectes i les actuacions.

Al Prat, el nostre problema principal és la mobilitat. Per exemple, pel que fa al transport públic, no hi ha taxis adaptats, i no tots els autobusos ho són. A més, moltes vegades no podem ni pujar-hi perquè hi ha cotxes aparcats a les parades, o als passos de vianants, o damunt les voreres. També tenim problemes per accedir als comerços, ja que n'hi ha pocs d'adaptats. Els comerciants haurien de pensar que som consumidors i que ells estan al servei del públic, de tot el públic, i que no ens n'haurien d'excloure. Nosaltres també mengem, ens vestim, ens agrada sortir a prendre alguna cosa, etc. Al Prat és difícil trobar botigues i bars als quals puguem entrar lliurement, sense necessitat de saltar esglaons. La llei obliga els comerços de més de 100 m2 a adaptar-se, però ens agradaria que no ho fessin per obligació, sinó per convenciment. I també els de menys de 100 m2.

El nostre objectiu principal és adquirir uns drets que ens permetin dur a terme un projecte vital de la mateixa manera que la resta de la gent, encara que això obligui a fer canvis legislatius. Temes com ara el transport, la inclusió laboral i l'accessibilitat en són peces clau. Si no, no hi ha integració social possible.

Crec que una iniciativa molt positiva és la creació recent al Prat del Consell Municipal de les Persones amb Discapacitat, que recollirà totes les propostes i els projectes de les entitats amb la idea d'introduir-hi polítiques transversals, de manera que cada departament municipal pensi, des del seu àmbit, polítiques que ens tinguin en compte. Les comissions de treball del Consell començaran a treballar pròximament.

Ens agradaria acabar amb una reflexió: quan la societat entengui que la discapacitat és un fet cada vegada més possible, al qual tots estem exposats a qualsevol moment de la nostra vida, les coses començaran a millorar. Tots podem ser discapacitats, ja no per accidents o malalties, sinó simplement per envelliment. Per això, la nostra feina actual és una tasca de futur, una tasca per a tota la societat.

Associació de Persones amb Disminució del Prat (Adisprat)
Centre Cívic Jardins de la Pau
Atenció al públic: dilluns, de 17 a 19 h
Tel. 679 258 667
Presidenta: Dolores Serrano
dolorsserrano@wanadoo.es