Presentació de 'La mort i la primavera', de Mercè Rodoreda

dimecres, 31 gener, 2018 - 17:15

El passat 25 de gener va tenir lloc al Cèntric la  presentació de l'obra publicada pòstumament La mort i la primavera, de Mercè Rodoreeda, a càrrec d'Arnau Pons i Maria Bohigas, de Club Editor, i lectura dramatizada a càrrec de la Blanca Pàmpols. 

La Joana Romero ens ha preparat una crònica pels que no hi van poder assistir. 

Presentació del llibre 

Sense dubte, Mercè Rodoreda és la novel·lista cabdal per excel·lència de la literatura catalana – no només avala la meva humil opinió el delit que sentia al llegir Mirall Trencat a l'institut, fins i tot el teòric literari Harold Bloom –característic per relegar la majoria de poetes i escriptores dones a la ficcionada Escola del Ressentiment– la inclou dins el seu polèmic cànon occidental com autora catalana d'una obra immortal. Sí, difícilment podem oblidar la Colometa aquells que hem llegit La Plaça del diamant.

Un vespre de dijous al Cèntric, en cos de l'actriu Blanca Pàmpols: la poètica de La mort i la primavera – novel·la inacabada, però no incompleta, que culmina el tarannà eminentment polític rodoredià. A partir d'un ordre que es devia al sentit del text i no pas a la cronologia de la redacció, l'any 1986, Núria Folch fa l'edició del que és considerat el testament literari de Mercè Rodoreda – no sense crear certa polèmica sobre la legitimitat de la seva publicació. Ara, tres dècades més tard, l'escriptor i traductor Arnau Pons i Maria Bohigas, editora de Club Editor, presenten una nova i acurada edició amb l'objectiu de fer present no només infinites noves lectures i situar-les en diàleg amb la nostra contemporaneïtat, sinó també dignificar la força i el caràcter enigmàtic d'un text que, en un inici, aleshores, sembla, no va ser del tot (ben) acollit per la critica literària catalana.

Una obra sobre la sedició – és aquesta la raó d'una gairebé oblidada i menystinguda La mort i la primavera enfront Aloma, per exemple? Potser sí que som capaços d'oblidar com la Natàlia sacseja els ous de colom d'amagat d'en Quimet. Com si la poetització de la violència rotundament política, subversiva, no fos latent a llarg de tota l'obra de Mercè Rodoreda – sovint, marginada als confins tediosos de l'escriptora exemplar.

Aquí podeu veure algunes imatges de la trobada i el reportatge d'ElPrat.tv