Qui continuarà estirant el fil?

dijous, 29 abril, 2021 - 17:00

Val a dir que les propostes artístiques contemporànies sovint tenen a veure amb el treball en col·laboració. Desglaçant l’exposició: Can Rigol  és un clar exemple que compartir idees i processos des de camps aparentment diversos com ara l'art i l'educació, ens obre un món de possibilitats i maneres de viure.

En aquesta ocasió, hem tingut l'oportunitat de veure-ho a 112/108 Accions: desglaçar (de Lía Pérez, a.k.a. Carla Palacios) un projecte artístic de la convocatòria /Unzip 2020 naturalment obert a la participació i interpretació: partint de la premissa de no quedar-nos glaçades davant la vida i seguir els nostres propis moviments i intuïcions, ens convida a començar l'exercici amb 8 senzilles accions què ens serveixen com a punt de partida del que cada una de nosaltres pot començar a estirar un fil infinit.

Aquest és el fil de què hem tibat conjuntament CEE Can Rigol, Escola d’Arts Visuals del Prat i el Centre d'Art Torre Muntadas en la present edició del projecte IntersECCions, donant com a resultat les intervencions que s'han pogut visitar a la Sala d’Art Josep Bages al llarg del mes d'abril: el vídeo “DESGEL” dels objectes compartits a l’aula que es desglacen davant nostre, els tres poemes sonors que il·lustren les aparentment minimalistes peces exposades, i les claus folrades de colors barrejades amb altres de metàl·liques i fredes. Totes aquestes aportacions com a respostes esquitxades per les sales, són producte de les realitats de l'alumnat de Can Rigol convergint i sumant-se a la veu de la Carla Palacios.

El ressò

Connectat a aquesta experiència, els educadors i artistes Laia Ruz i Guillem Gefaell han elaborat un fanzine-relat com a recull de les seves vivències dins d’aquest projecte, i com a aplec de reflexions i conclusions. També ha estat d’ells la tasca de revisar la guia Com ser un centre cultural i educatiu integrat atenen a la diversitat física i intel·lectual que es va publicar en una primera edició en 2019. Aquest document compartir permanentment amb agents immersos en temes d’atenció a la diversitat, es revisa i modifica de forma constant amb les seves visions, així com amb les experiències i aprenentatges que el Centre d’Art Torre Muntadas porta a terme en aquest camp.

Continuarem estirant el fil?

En acabar el recorregut que ens proposa la mostra, la sensació que ens deixa tot plegat és la d'entreveure algun tipus de llibertat, d’albirar que tot podria començar a desglaçar-se després d'aquest any d'imprevisible i forçada congelació. Però la cosa no queda aquí, sinó que ens remet a un missatge encara més llunyà: serà que des de sempre hem tingut la clau per tancar-nos o obrir-nos a un món ple d'alternatives, a viure la vida creativament? O com versa un dels poemes de Can Rigol realitzats per l’ocasió: a sentir que ens travessa "un rayo como un calambre", vives, elèctriques?

El que és clar és que la proposta la tenim feta i la possibilitat davant: l'art i els processos educatius com a detonadors, com a generadors de coneixement compartit; si volem continuar o no estirant el fil ja depèn de nosaltres.