Ramon Viladrich, Bomber

dissabte, 1 juny, 2002 - 02:00

Encara que viu a Sant Cugat, Ramon Viladrich passa moltes hores a la nostra ciutat, des que el mes de juny de l'any passat es va obrir el Parc de Bombers del Prat, que forma part de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat. En Ramon és un home discret, senzill i afable que parla del foc, dels accidents, de les inundacions, dels rescats de persones i treu importància al valor que es necessita per intervenir en totes aquestes situacions, per tal d'ajudar i solucionar-les. "Aquesta és la nostra feina", afirma amb naturalitat. 

- Quan arriba l'estiu, els bombers es posen de moda i tots ens recordem de vosaltres i confiem en el "cos de bombers" perquè salvin els nostres boscos... 
És cert, és la nostra època. Però fem moltes coses que ningú no s'imagina, durant tot l'any, de vegades molt estranyes: des d' auxiliar les víctimes en un accident de trànsit fins a rescatar un gatet enfilat dalt d' un arbre, com surt sempre a les pel·lícules. 

- Hi ha molta feina al Prat?
Bastant, en ser un servei nou, ens truquen per fer moltes tasques que, abans, com que no hi érem, les feia la Policia Local. A més, encara que la nostra demarcació és la Metropolitana Sud, sempre que en altres indrets necessiten reforços, hi anem. 

Inundacions, el primer risc
- Quins són els principals perills del municipi del Prat?
El risc urbà és el més important, és a dir, focs en habitatges, en elements de la via pública, salvaments, accidents de trànsit, etc. El més notori, però, per la geografia del territori, és el perill d'inundacions quan el Llobregat creix. En canvi, de risc forestal, n' hi ha poc, perquè les zones boscoses no són gaire grans i estan molt a l'abast. 

- Com se't va acudir ser bomber?
No va ser una vocació de sempre, va ser a poc a poc i quasi de casualitat. Vaig començar a treballar al magatzem general de bombers a Martorell i allà vaig tenir el primer contacte amb la professió. Em vaig fer bomber voluntari, després em vaig presentar a una oposició i vaig entrar a treballar com a bomber l'any 83. 

- Què és que més t'agrada de la teva feina?
El sentiment de gratitud de la gent . M'omple molt el servei que dónes a les persones, et sents molt gratificat quan aconsegueixes ajudar algú. També m'agrada la part més material. La nostra feina ens permet tocar molts aspectes variats. Has de saber d'electricitat, de construcció, de materials, has de tenir coneixements de molts aspectes diferents, perquè hem d'improvisar solucions i hem de tenir una habilitat especial per fer-ho. 

- S'ha de ser tan valent com sembla?
Ni som Superman ni tampoc massa agosarats. Cap de nosaltres vol prendre mal, s'han de prendre les precaucions necessàries i anar molt ben equipat. Sempre hem de valorar el risc que correm i per què l'hem de córrer. Les situacions són molt diferents i no és el mateix quan es tracta de béns materials, que si hi ha persones implicades. 

- Sí, però molts cops us hi jugueu la vida i, de vegades, la perdeu...
De vegades infravalores els riscs que corres per tal de salvar altres persones. En cada sinistre has de fer una valoració molt ràpida de la situació i sempre preval el fet de poder treure les víctimes.  

- Que valents!
El més difícil és quan has de decantar-te per posar en joc la teva vida o salvar la d'un altre. No penses gaire en els riscs quan hi ha perill i vols salvar algú. No ho penses i t'hi fiques. Després, quan per desgràcia mor algun bomber, sempre penses que et podia haver passat a tu. 

- Es creen vincles afectius amb els rescatats?
No se'n solen crear. Més aviat són sentiments d'agraïment, que expressen, sobretot, a través de cartes. Encara que penso que és la nostra feina i ningú no ens deu res. 

- Has viscut personalment alguna situació de molt risc?
Sí que n'he viscut, però jo mai m'he trobat en la disjuntiva d'haver d'escollir entre el meu risc o la vida d'altres. En canvi, sí que he viscut situacions on les hem passat molt magres: foc passant per sobre el camió, bombones d'aire que s'acaben abans de sortir del fum, etc. 

- Suposo que l'educació de la població en matèria de prevenció deu ser molt important a l'hora d'evitar desgràcies.
Sí que ho és. Les campanyes que es fan entre els escolars, que fan visites als parcs de bombers, les explicacions que se'ls dóna en matèria de seguretat i de comportament en cas de sinistre, són molt valuoses. També són imprescindibles les informacions que es dóna a les indústries. Les campanyes reverteixen en seguretat. 

Sentiment d'impotència
- Arran dels fets de l'11 de setembre a Nova York, els bombers s'han convertit en els herois de tot el món. Què en penses d'això?
Desgraciadament la seva fama ha estat perquè en van morir molts, més de 300. L'actuació que van fer, va ser la que hauria fet qualsevol bomber. El que fas és pujar per intentar treure la gent que puguis, de totes maneres era molt difícil accedir als pisos més alts. 

- Malgrat tot, ho van fer.
Sí, sí, van fer tot el que van poder, el que ningú no s'imaginava, però, és que els edificis s'esfondressin d'aquella manera. 

- Quin va ser el sentiment que et va provocar tot allò?
Impotència, molta impotència, la impotència que sentim els bombers quan veiem que no hi podem fer res. 

Dolors Pérez Vives