Imatge d'arxiu
dimecres, 13 abril, 2022 - 15:00
Des de la creació del nou Servei d’Intervenció i Prevenció de l’Exclusió Residencial (SIPER) del Prat l’any 2020, s’ha pogut evitar l’execució del 42% de les ordres de desnonaments dictades pels jutjats al municipi. Concretament, entre 2020 i 2021, s’han pogut aturar fins a 47 ordres de desnonament.
Aquest migdia, Alba Bou, com a tinenta d’alcaldia d’habitatge de l’Ajuntament del Prat, ha fet balanç dels dos primers anys de funcionament d’aquest servei a la seu de l’empresa municipal d’habitatge, Prat Espais. Bou ha exposat que el servei contribueix a aturar els desnonaments a partir “d’ajuts socials perquè les famílies puguin mantenir el seu habitatge o aconseguint acords entre les famílies i els propietaris d’aquests habitatges a partir de la intermediació”. El SIPER realitza una tasca de suport i assessorament, per exemple per a la sol·licitud de suspensions o pròrrogues dels desnonaments; o per facilitar l’accés a ajuts d’urgència per cobrir els deutes d’habitatge, entre d’altres.
La tinent d’alcaldia d’habitatge ha recordat que aquest servei es va posar en marxa fa dos anys “en ple context de pandèmia i d’emergència habitacional i d’urgència per a moltes famílies per pagar els lloguers o els crèdits hipotecaris dels seus habitatges” i que seguirà en funcionament mentre les dades segueixin avalant que és necessari, amb l’objectiu de “reforçar la coordinació entre els diferents serveis municipals que atenen famílies amb problemes d’accés i manteniment de l’habitatge i amb els jutjats del Prat”. L’any 2021, el SIPER va realitzar 74 informes de vulnerabilitat a demanda dels jutjats, entre d’altres qüestions, perquè la normativa actualment vigent a Catalunya obliga els grans tenidors a oferir lloguers socials a les persones amb dificultats econòmiques. Això requereix la interlocució entre els jutjats i els serveis d’acció social municipals i, actualment, s’està treballant en un protocol de coordinació amb els jutjats per millorar aquest treball en xarxa.
La tinent d’alcaldia Alba Bou també s’ha referit a la necessitat de dotar de més recursos i competències als ajuntaments per poder ampliar els pisos de lloguer social de què disposen els municipis, que actualment “són insuficients”. En aquest sentit, ha considerar que llei estatal d’habitatge, actualment en tramitació al Congrés, “ofereix una oportunitat d’or (...) per “retornar competències als ajuntaments i dotar-los de més recursos”. D’aquesta manera, es podria garantir que els grans tenidors “estiguin obligats de facto a oferir lloguers socials” a les famílies amb dificultats econòmiques, ja que es reforçaria la capacitat dels ajuntaments per poder supervisar i controlar des de la proximitat el que avui ja és una exigència legal.
Bou també s’ha referit a un altre dels temes que s’està debatent durant la tramitació de la llei estatal d’habitatge: la regulació del preu del lloguer. “Posar el topall en ciutats metropolitanes altament tensionades és una obligació que tenen les administracions públiques”.
Durant el 2020, any en què es va posar en marxa el SIPER al Prat i es va acusar l’impacte de la pandèmia i de la paràlisi de l’administració de justícia arreu del territori, el Prat va ser el municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona amb menys desnonaments per cada 10.000 habitants. Durant el 2020, es van executar al Prat 18 desnonaments al Prat (on hi viuen 65.532 persones), cosa que suposa una taxa de 2,75 desnonaments per cada 10.000 habitants, segons les dades oficials del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). De menor a major taxa de desnonaments, a continuació del Prat se situen Cornellà (3,1), Sant Boi de Llobregat (3,4), Cerdanyola (4), Sant Feliu (4,3) i Esplugues (5).
Pel que fa a l’any 2021, les dades indiquen una tendència a l’alça dels desnonaments executats al Prat i als diversos municipis metropolitans, fruit dels processos acumulats de l’any anterior, després que es reactivés l’administració de justícia a partir de setembre de 2020. En el cas del Prat, les dades indiquen que s’han produït 48 desnonaments durant el 2021. Tot i això, aquestes dades segueixen sent inferiors que les del context precovid (el 2019 es van produir 74 desnonaments al Prat). Això també s’explica per les mesures excepcionals aprovades per l’Estat a l’inici de la pandèmia, de moratòria de deutes hipotecaris i de lloguer, prorrogades fins al proper 30 de setembre.
En total, a través de les seves diferents línies d’actuació, el SIPER ha atès un total de 792 casos des de la seva posada en marxa. En un context en què la major part de desnonaments arreu del territori són per l’impagament del lloguer, aquest també és també és el principal motiu pel qual les famílies recorren a l’ajuda del SIPER. El 2021, el 72% de persones usuàries vivien de lloguer.
Des de l’any 2020, el SIPER complementa la resta de serveis i programes municipals que donen suport a les persones en situacions d’exclusió residencial, que en total van atendre 300 persones durant el 2021. Per exemple, col·labora amb la Mesa i la Comissió d’emergències de l’Ajuntament del Prat, integrada pels serveis municipals d’Acció Social i de Prat Espais, a l’hora de cercar alternatives habitacionals a les persones que han perdut la seva llar, quan el desnonament no s’ha pogut evitar.
Cal recordar que les diferents línies d’actuació de l’Ajuntament del Prat en aquesta matèria s’emmarquen en el Pla local d’habitatge 2021-2027, amb un pressupost de 25 milions d’euros, per ampliar el parc d’habitatge assequible, promoure la rehabilitació, prevenir l’exclusió residencial o prevenir i sancionar els usos irregulars dels habitatges.
La tinent d’alcaldia d’habitatge, Alba Bou, ha demanat “un major compromís de les altres administracions, de l’Estat i també de la Generalitat”, que té competències en polítiques d’habitatge, per garantir aquest dret social. L’Ajuntament ve assumint un sobreesforç durant els darrers anys. La Comissió d’emergències municipal, que va rebre 72 sol·licituds el 2020 i 118 el 2021, ha valorat favorablement i ha proposat l’adjudicació d’habitatges a famílies que prèviament havien tingut una resposta negativa per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Entre 2020 i 2021, l’Ajuntament ha assignat 69 habitatges per a persones en situació d’emergència. Aquests allotjaments procedeixen de la Borsa de lloguer social municipal, o bé del programa de cessió municipal d’habitatges, format per immobles cedits per privats gestionats per la fundació Hàbitat 3.
Altres serveis del Prat per atendre persones en situació d’exclusió residencial són els allotjaments d’emergència, gestionats pels serveis municipals d’Acció social per donar una resposta d’urgència a persones en situació d’extrema vulnerabilitat sense cap altra alternativa habitacional, a l’espera que puguin cercar una llar més estable. En plena emergència habitacional, l’Ajuntament del Prat ha incrementat substancialment el pressupost destinat a aquest servei, que l’any 2019 era de 102.762 euros i el 2021 va ser de gairebé el triple (289.054 euros). L’any 2020, en ple context de confinament, es van arribar a destinar 496.805 euros als allotjaments d’urgència, que van acollir 256 persones, front a les 104 de 2021.
Un altre d’aquests serveis és el SPAI, que ofereix una atenció social integral i un servei diürn per atendre diferents necessitats (habitatge, alimentació, salut...) a persones en situació de vulnerabilitat.
dijous, 14 novembre, 2024 - 11:15
dilluns, 11 novembre, 2024 - 14:15
dilluns, 11 novembre, 2024 - 09:30