“Som els teus veïns, els teus fills, les teves amistats o familiars... Defensar la nostra llibertat implica que tothom tingui més llibertat”

divendres, 10 juny, 2022 - 09:30

El 28 de juny se celebra el dia per l’alliberament sexual i de gènere a tot el món. També al Prat, amb un conjunt d’activitats que culminarà el 2 de juliol amb una festa a la Capsa. En la seva preparació està col·laborant l’entitat Orgull Pota Blava. Parlem amb aquesta entitat, fundada fa tan sols cinc mesos però que ja organitza un bon ventall d’activitats.

Com va sorgir Orgll Pota Blava?

Valle Alcaide: Jo havia participat en anteriors organitzacions LGBTI de la ciutat, que van acabar desapareixent. Vaig fer una crida per xarxes socials per trobar gent que estigués interessada en arrencar de nou. Ens vam aplegar un grup de persones cap al novembre, vam preparar-ho tot i ens vam registrar al gener.

Quines activitats feu?

Juan Manuel Aranda: tenim un despatx al Centre Cívic Ribera Baixa i els dilluns de 17h a 20h hi acompanyem de tothom qui vulgui venir, del col·lectiu LGBTI o de les seves famílies. A banda d’això, els primers dijous de cada mes en aquest mateix centre cívic fem una trobada oberta per a tot el col·lectiu. No tenim un tema en concret; parlem de tot el que interessi.

Si algú vol participar a l’entitat, què ha de fer?

J.M.A.: Estem obertíssims, nomes cal que vingui tots els dilluns o el primer dijous de cada mes! També ens podeu seguir a Facebook i sobretot a Instagram, a @orgullpotablava.

També heu començat a fer xarxa amb altres entitats, oi?

V.A.: Moltes se’ns han apropat a demanar-nos informació sobre el col·lectiu i sobre l’associació. Hem tingut reunions amb serveis socials i altres serveis de l’Ajuntament, amb SAO...

J.M.A: No hem parat! Acabem de tenir una reunió per exemple amb els Mossos d’Esquadra, per generar un vincle amb una persona en concret dins del cos i tractar tots els dubtes que puguin sorgir per part seva o nostra. Es tracta de fer una xarxa entre la nostra associació i la resta d’entitats de la ciutat i les administracions; de crear comunitat.

Com podem avançar cap a una societat més igualitària en termes LGBTI?

V.A.:  Cal visibilitzar, educar, i normalitzar. Des de les famílies fins a les escoles.

J.M.A: I als mitjans de comunicació.

V.A.: Per exemple, ara els mitjans estan relacionant la verola del mico amb les persones homosexuals. No Es transmet a través de fluids, i que hagi donat la casualitat que s’hagi transmès en un petit grup homosexual no significa que només el col·lectiu transmet aquesta malaltia. Es pot comunicar de moltes formes.

J.M.A.: Ha tornat a passar el que va passar amb el VIH. Quan va començar aquella pandèmia ers vinculada directament amb els homosexuals. Sembla que no hem après res i encara ens queda molt per fer.

“L’auge de la ultradreta està comportant
un augment dels casos de LGBTI-fòbia.
No ens podem relaxar”

I quins creieu que són alguns reptes urgents?

J.M.A.: Una urgència són els banys inclusius. Necessitem banys en què puguin entrar tots els gèneres i que no entrin en conflicte. D’altra banda, cal a Catalunya una unitat més de trànsit. A la unitat de transit professionals de sis especialitats, de la psicologia a l’endocrinologia, fan acompanyament a les persones trans. Ara mateix al servei de trànsit més proper al Prat, al carrer Numància, 23 de Barcelona [93 419 12 69, transit.bcn.ics@gencat.cat] hi ha una llista d’espera de tres mesos. S’han obert altres centres, el darrer a Sabadell, però encara tenim una llista d’espera molt llarga. Això per a un adolescent és massa temps. És necessari escurçar-la i donar-los l’atenció integral que necessiten, especialment atenent a l’elevada taxa de suïcidis que es registra entre el col·lectiu trans.

Fa l’efecte que la defensa de la igualtat trans cada cop agafa més pes en la mobilització LGBTI?

J.M.A: Ara mateix el col·lectiu més vulnerable és el trans, i el no binari que està totalment invisibilitzat. Cal incidir aquí, perquè la dimensió de la identitat de gènere és la part més desconeguda de tota la lluita LGBTI. Però les persones homosexuals o bisexuals seguim sent un col·lectiu vulnerable: encara s’insulta, encara hi ha agressions físiques i verbals, encara es vol invisibilitzar, encara la gent té complicacions per sortir de l’armari, per exemple a l’esport o a la feina... Tampoc està assumida la diversitat de l’expressió de gènere. Per exemple, un home cis [que s’identifica amb el gènere assignat al néixer, a diferència de les persones trans] i heterosexual pot tenir una expressió de gènere molt femenina i això la societat encara ho rebutja. I les persones LGBTI racialitzades, que tenen una mobilitat reduïda, que tenen una discapacitat mental... són doblement o triplement vulnerables. Segueix sent molt necessari incidir en tot això.

La lluita LGBTI implica només al col·lectiu LGBTI?

J.M.A.: Tothom surt beneficiat de qualsevol conquesta de llibertat. Som els teus veïns, els teus fills, les teves amistats o familiars... A banda d’això hi ha molts rols de gènere que marquen la vida de les persones, determinats per la societat. Per exemple, l’estereotip determina que els homes no poden plorar o mostrar els seus sentiments, han de jugar a futbol... i els homes que se surten de la norma es converteixen en “maricons”, ho siguin o no. Defensar la llibertat de tothom implica que tothom té més llibertat per expressar-se i per fer el que consideri amb la seva vida, amb independència del que determini la societat.

Creieu que el jovent és més obert?

J.M.A: Tenen molt més assumida la diversitat d’orientacions sexuals que no pas en generacions anteriors. Ho comentàvem amb el cap d’estudis de les Salines: el jovent està acostumat a amigues i amics bisexuals, gais, lesbianes... però la identitat de gènere segueix sent la gran invisibilitzada, que tot just ara començar a sorgir. Cal educació. I no ens podem relaxar perquè podem retrocedir molt fàcilment.

Quins riscos veieu en el futur?

J.M.A.: Rússia és una gran potència econòmica i el seu govern està en contra del col·lectiu LGBTI. I els d’Hongria i Polònia, que no oblidem que són part de la UE. Ha ressorgit també la ultradreta a Espanya, amb un discurs homòfob que està calant. Les denúncies per LGBTI-fòbia han crescut a Catalunya un 51% en el darrer any. És cert que la gent cada cop té més valentia per denunciar, però també és veritat que part d’aquest augment ve provocat pel discurs homòfob de la ultradreta, que està donant cobertura a una gent que abans estava a l’ombra i que no s’atrevia a sortir.

Què podem fer?

J.M.A: Normalització, visibilització, educació com dèiem abans, i lleis, lleis i lleis. Estem esperant amb candeletes la nova llei trans integral, que ampliï els drets d’aquestes persones i visibilitzi les persones no binàries. Al final es tracta de promoure lleis que impulsin una major igualtat.

Tornant al Prat, prepareu un mes de juny ple d’activitats...

V.A.: Al Centre Cívic Sant Jordi tenim la presentació oficial de l’entitat el proper dia 13. El 30 farem un taller de pintura de peg dolls, que són uns ninots de fusta que es poden pintar com es vulgui. També tenim el 14 de juny un taller sobre diversitat sexual, i el 7 farem un pícnic de colors a la plaça de Sant Jordi en el qual participaran altres organitzacions del centre cívic. A la Palmira una altra companya organitzarà una tarda jove.

Hi participaran altres entitats?

V.A.: Ens estem entenent molt bé! Aquí al costat tenim unes senyores que fan costura, punt, i de tot, i que estan fent uns ninots de feltre per poder-los vendre al pícnic de colors. Estan súper-emocionades fent les seves banderes i els seus vestits! També intentarem que les artesanes puguin posar uns stands de venda d’artesania relacionada amb el col·lectiu LGBTI.

I tot culminarà amb una festa el 2 de juliol...

V.A.: La primera de moltes que arribaran! Estem súper-orgulloses!

Bertran Cazorla