Discurs de l’alcalde durant els actes de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya

10 de setembre de 2017

Molt bona tarda a tothom. Abans de res, en nom del consistori, moltes gràcies a tots i totes per la vostra participació en la celebració de la Diada Nacional de Catalunya al Prat. Gràcies per la vostra presència.

“La celebració de la Diada és un dia de commemoració i, des de fa molts anys, també de reivindicació nacional. Al marge de quina sigui la nostra visió del passat i la nostra opció política per al futur, el que és innegable és l’existència, especialment des de la sentència de l’any 2010 del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, d’un distanciament emocional, primer, i d’un conflicte polític, després. D’un conflicte polític entre una part important de la ciutadania de Catalunya i de les seves institucions democràtiques amb les institucions de govern de la resta de l’Estat.

Com he pogut expressar quan he tingut oportunitat, només amb vies democràtiques es pot resoldre un conflicte en democràcia. Catalunya és enormement diversa i els seus gairebé 7.500.000 de ciutadans poden tenir també visions diverses del camí que cal emprendre en el futur, i de fet les tenen, però cal sentir, cal escoltar totes les veus i aquest propòsit només es pot garantir a través d’una consulta democràtica en un referèndum que interpel·li a tothom, amb totes les garanties del respecte al pluralisme polític que necessitem preservar.”

Aquestes paraules que he llegit no són noves, les llegia aquí mateix en la Diada de l’any passat, i malauradament tot ha anat a pitjor.

És per això que sembla del tot necessari reflexionar sobre el que ha passat durant aquest temps i on som ara respecte d’aquest repte tan difícil que tenim com a país.

Catalunya es troba davant d’una situació de bloqueig polític institucional que té el seu origen en la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de l’any 2006 i les posteriors sentències contra les lleis emanades del Parlament. Aquesta situació de bloqueig ha fet que una majoria de la població catalana consideri que l’actual marc autonòmic es troba esgotat i que és necessari avançar cap a nous escenaris de sobirania mitjançant canvis constituents que tinguin en el centre l’exercici del dret a decidir.

Això no ha estat possible i ens trobem davant d’un enorme fracàs col·lectiu i una crisi institucional sense precedents des de la restauració de la democràcia a Espanya, una crisi de conseqüències avui imprevisibles.

Abandonar la política i la seva necessària pedagogia i lideratge, derivant la responsabilitat i l’acció només als tribunals de justícia, davant del conflicte territorial més important de la democràcia moderna a Espanya, ha estat un gravíssim error i una irresponsabilitat dels governs de l’Estat que tenien l’obligació d’atendre i resoldre el conflicte i, no només ho han fet, sinó que l’han minimitzat i alimentat durant anys de forma insensata.

L’immobilisme, i de vegades la frivolitat dels governs de l’Estat, ha estat una temeritat i avui en vivim les conseqüències. La justícia i els tribunals apliquen les lleis que redacten els governs i parlaments des de la política,  però no són els tribunals els que tenen a les seves mans la solució per a un conflicte de naturalesa política tan complexa, perquè no els hi pertoca. Això ho ha de fer la política i els governs a través del diàleg, la negociació i el pacte, i en aquest diàleg ha de ser possible parlar de tot, i si es necessari es reformen les lleis i també la Constitució com fan de forma natural altres països democràtics del nostre entorn. Això és la política. Algú pensa que la societat espanyola i la catalana és la mateixa que la de l’any 1978, ara fa 40 anys ?

Malauradament, davant aquesta situació, la deriva de la majoria política del Parlament de Catalunya ha construït una legalitat paral·lela amb un referèndum il·legal per legitimar la seva voluntat i ha consumat una fugida endavant que ha anat deixant cada vegada més gent enrere, reduint el pluralisme, la transparència i la democràcia que proclama que vol defensar i exercir.

El tràmit parlamentari d’aquest dies és democràticament inacceptable i perillós perquè violentar les normes parlamentàries no ens homologa a cap democràcia avançada, sinó tot el contrari.

No és difícil constatar que aquest no és el referèndum vinculant que Catalunya mereix i necessita per solucionar de forma definitiva el seu futur polític.

Qualsevol votació decisòria impulsada per un govern en un país democràtic exigeix unes garanties que a Catalunya no s’han donat. Una llei reguladora coneguda amb anticipació per la ciutadania i debatuda àmpliament per totes les forces polítiques; una administració electoral per garantir la igualtat, l’objectivitat i la transparència de tot el procés, des de l’inici fins a l’escrutini; un cens electoral; unes taules electorals amb membres escollits per sorteig entre el cens electoral i uns mitjans públics de comunicació respectuosos amb la pluralitat d’opcions.

Res de tot això està garantit l’1 d’octubre. La convocatòria no té el reconeixement internacional perquè no reuneix les condicions per la seva homologació democràtica per la Comissió de Venècia, que és l’òrgan consultiu del Consell d’Europa.

Malauradament la situació és aquesta, no cal amagar-ho, i per això més que mai exigim als nostres líders i responsables institucionals i polítics al màxim nivell que reconsiderin les seves posicions, que actuïn amb responsabilitat i intel·ligència, que no empitjorin la situació i treballin per reconduir-la. Encara som a temps.

Cal tornar a recuperar la política responsable, pedagògica i inequívocament democràtica, preservant els drets de les minories polítiques;  acceptant amb realisme el reconeixement de Catalunya com a nació i pactant el dret a l’expressió electoral dels catalans i catalanes de forma efectiva i amb les garanties democràtiques que en aquest procés de cap manera es donen.

Catalunya és i ha de continuar sent un sol poble plural i divers i convivencial i ningú, ningú, té dret a posar en risc aquest patrimoni col·lectiu que tants esforços, temps i generositat social i política ha costat construir.

Col·lectivament no ens mereixem aquesta greu crisi institucional, però encara som a temps de reconduir-la des de la política, trobant horitzonts d’enteniment.

Aquestes són només les meves reflexions.

Agraeixo la vostra atenció i confio que hagueu entès que, a diferència d’altres celebracions de la Diada, el to de les meves paraules hagi estat més greu, perquè la situació ho requereix.

Ara, pratencs i pratenques, crideu amb mi

VISCA EL PRAT!!

VISCA CATALUNYA!!

Lluís Tejedor
L'alcade