Juny 2017
Quan encara patim els efectes de la bombolla immobiliària irromp un altre fenomen que fa perillar de nou l’accés a l’habitatge. La situació d’emergència ve determinada per la pressió d’una demanda que es decanta pel lloguer. Els canvis socials i econòmics, així com les condicions d’accés als préstecs bancaris, fan que milers de persones optin pel lloguer, no només joves, sinó famílies i col·lectius vulnerables. En aquest context, determinats operadors s’han adonat de les oportunitats de negoci: des de gent amb patrimoni o estalviadors, que hi troben més rendibilitat que als dipòsits bancaris, fins a grans empreses acostumades a moure’s en un mercat lliure i sense regulació. Per això no és estranya la creació d’un sindicat de llogaters “per la defensa del dret a l’habitatge i a un lloguer assequible, estable, segur i digne”. La mobilització de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona a la recerca de fórmules alternatives per posar límits als preus i a les condicions abusives topa amb una llei estatal que va reduir la durada dels contractes d’arrendament de cinc a tres anys, i que ara pot provocar que molts llogaters es trobin al carrer si l’arrendador els apuja la renda. Moltes forces polítiques i socials, entre elles ICV-EUiA, fan propostes pel dret a l’habitatge, sigui la promoció d’un sistema de control públic per establir un topall a les rendes, la modificació de la llei estatal o fomentar la intervenció pública en el mercat del lloguer.
Rafael Duarte Molina
www.iniciativa.cat/elprat
per Juan Pedro Pérez Castro
per Miguel Ángel Ochoa Oliva
per Jordi Ibern i Tortosa
per Antonio Miguel Ruiz Redondo
per Sandra Patricia Daza Puente
per Cristina Simón Molina
per Immaculada Llopis Climent