Octubre 2016
Arriba setembre, aquest any amb la sensació que el clima polític es troba en una espècie de pantà en el qual ningú sap clarament on es troba la sortida. La impossibilitat de formar govern a l’Estat sembla abocar-nos a unes terceres eleccions en un any. Possiblement, cal pensar en reformes a la llei lectoral que ajudin a formar governs en situacions d’empats, sense obligar ningú a renunciar als seus principis ideològics. Són comprensibles les reticències a donar suport de manera activa o passiva a aquells que són adversaris electorals.
També a Catalunya la situació continua estancada, amb una evident incapacitat per portar a la pràctica un anomenat “full de ruta” amb més incògnites que certeses. Aquesta unidirecionalitat al Parlament comporta la impossibilitat de governar amb normalitat; una situació complexa que també ens conduirà a unes noves eleccions, aquesta vegada amb un adjectiu diferent: el 2015 eren “plebiscitàries” i ara volen qualificar-les de “constituents”. En definitiva, noves eleccions autonòmiques que pretenen donar sortida a un altre “embolic” polític.
La democràcia parlamentària és un sistema en el qual la ciutadania ha escollit als seus representants perquè governin durant un període i, quan aquest finalitza, la ciutadania valora i ratifica o nega la confiança escollint nous representants. Mala cosa si en comptes de governar el que es fa és estar en permanent campanya electoral.
Rafael Duarte Molina
www.iniciativa.cat/elprat
per Juan Pedro Pérez Castro
per Miguel Ángel Ochoa Oliva
per Jordi Ibern i Tortosa
per Antonio Miguel Ruiz
per Sandra Patricia Daza Puente
per Cristina Simón Molina
per Immaculada Llopis Climent