Vallhonrat i Vilà, Pau
El Prat de Llobregat, 1927 - 1997
Nascut al Prat de Llobregat el 26 de febrer de 1927. El seu pare era pagès i tenia una esparteria al carrer de Ferran Puig. Del treball amb l’espart provenia el sobrenom de l’Esparter que en Pau heretaria. De la mateixa manera, el Teatre Modern, propietat de la família Vallhonrat, adquirí el sobrenom de “ca l’Esparter”.
Va acabar els estudis universitaris de Química, però no va poder dedicar-s’hi mai professionalment com que va haver d'assumir els negocis familiars: l'esparteria, el camp i el Modern, que funcionava com a sala on se celebraven balls i altres espectacles.
A la dècada dels anys quaranta es començà a editar la revista literària Batec fruit de les inquietuds culturals que empenyeren un grup de joves entre els quals hi havia Vallhonrat. Tot i tractar-se d’una publicació clandestina, feta amb pocs mitjans, tingué un gran valor perquè aconseguí traspassar la dura repressió cultural i lingüística que Catalunya patia en l’època de la postguerra. És a la revista Batec on podem consultar les primeres creacions literàries de Vallhonrat dels anys 1945-48, primer en castellà i després, en català.
Posteriorment, als anys seixanta, Vallhonrat va treballar conjuntament amb figures destacades del cinema pratenc, com van ser Fermí Marimón, Pau Giral, Jordi Bringué i Manuel Villanova, en l’elaboració de missatges publicitaris pel cinema.
La creació poètica de l’autor va renéixer amb força l’any 1973. Amb Retaule pratenc fou guardonat amb el primer premi de poesia del concurs que “Amics d’El Prat” organitzà per commemorar el centenari del pont de Ferran Puig. Més endavant, a la dècada dels vuitanta, la seva poesia, intimista i plena de referències a la terra i al Delta, fou publicada en quatre obres molt significatives dins la seva trajectòria poètica.
L’any 1991, en un gest d’estima cap al seu poble, Vallhonrat va cedir a l’Ajuntament del Prat l’emblemàtic edifici d’inspiració modernista, El Modern. L’Ajuntament se’n va fer càrrec, el va reformar i l’any 1994 fou inaugurat com a sala de teatre. Home culte, nacionalista, interessat en la filosofia, la poesia, la música i el cinema, va morir el 15 de desembre de 1997.
- Poemes del delta. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2011.
- Platges de tardor. [El Prat de Llobregat]: Rúbrica, 1985.
- Els crits del silenci. Barcelona: Rondes, 1983.
- Solatge d'estany. Barcelona: Rondes, 1982.
- La rodera fonda. Barcelona: Rondes, 1981.
