El cicle Diàlegs reflexiona sobre els grans reptes del present, des d’una mirada contemporània. Enguany arriba a la seva quarta edició, consolidat com un espai de reflexió conjunta on compartir diferents visions de la realitat que ens envolta i cercar plegats i plegades noves perspectives de futur. Seguint la mateixa dinàmica de les edicions anteriors, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert LladóRubén Martínez (IDRA) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle, que posarà el focus en els dilemes des de la filosofia, l’activisme i la literatura.

Cada temporada gira al voltant d’una temàtica comuna. Així, després de tenir com a fil conductor conceptes com la por o la mentida, en aquesta ocasió els Diàlegs reflexionaran al voltant del “conflicte”, en el sentit més ampli del terme. El conflicte, entès com a xoc, com a discordança, és inherent a les relacions humanes, i sovint és el motor de canvi que fa possible les transformacions socials, polítiques i culturals. En el món contemporani, però, aquesta virtut del conflicte com a oportunitat de desenvolupament i de creixement individual i col·lectiu queda entelada per la polarització que emanen els discursos d’odi, que generen posicions o individus adversaris, lluny de propiciar el diàleg reflexiu. Com abordar el conflicte sense caure en aquests paranys? Podem discernir, en un panorama complex com l’actual, escenaris o pràctiques de conflicte que ens enriqueixin com a societat?

El Cèntric acollirà entre els mesos de novembre i març la nova edició del cicle. De la mà de noves veus, reflexionarem al voltant d’aquest concepte de “conflicte” en un diàleg obert i crític, on el públic també hi podrà intervenir com agent actiu del debat.

Escenaris en conflicte és el títol de l’eix que comissaria Albert Lladó, que ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre per què, en el relat públic, sempre hi ha una apologia del consens, però no de l’acceptació de la dissidència. La línia coordinada per Rubén Martínez (IDRA), La política és conflicte, revisarà, des de l’òptica de l’activisme, algunes dimensions fonamentals que defineixen el món contemporani, com l’alimentació, el treball, les cures i la naturalesa. I, partint de la premissa de que conflicte i narració són inseparables, de la mà de Rosa Ribas analitzarem com aborden aquesta tensió diferents autors en les seves obres, en l’eix literari Escriure el conflicte-Escriure des del conflicte.

Calendari complert del Cicle Diàlegs

Coordinat i dinamitzat per

montcontemporani_dialegs_AlbertLladó

Albert Lladó (Barcelona, 1980) és editor de Revista de Letras  i escriu a La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de les novel·les Malpaís i La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg, 2022 i 2020), de l'assaig La mirada lúcida (Anagrama, 2019), i de les obres de teatre Ícaro (Tantarantana, 2018) i La mancha (Teatre Nacional de Catalunya, 2015). Coordina, juntament amb  Marina Garcés, l'Escola de Pensament del Teatre Lliure. 

Instagram @albertllado Twitter @a_llado Fb allado  web albertllado.com

Cicle d'activitats. Eix pensament. Escenaris en conflicte

moncontemporani_dialegs_ruben

Rubén Martínez Moreno (Barcelona, 1977). Director de l'Àrea d'Urbanisme i Transició Ecològica de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Doctor en Polítiques Públiques (UAB, 2018). És coautor de llibres com  Barcelona metròpoli-empresa (Virus, 2024), La Solució Verda. Crisi, Green New Deal i relacions de propietat capitalista (IDRA, 2021) Barris i crisis: Crisi econòmica, segregació urbana i innovació social (Tirant Humanitats, 2018) i Rebeldías en común (Libros en Acción, 2017).

Instagram @idrabcn Twitter @RubenMartinez  Web www.idrabcn.com 

Cicle d'activitats Eix activisme. La política és conflicte

centric_rosaribas

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963). Escriptora i columnista. Doctora en filologia hispànica, va viure durant trenta anys a Alemanya. He publicat nombroses novel·les, entre elles, Pensión Leonardo (Siruela, 2015), Trilogía de los años oscuros (Siruela, 2017), Un asunto demasiado familiar (Tusquets, 2019), Los buenos hijos (Tusquets, 2021) o Lejos (Tusquets, 2022).

Instagram RosaRibas63  Twitter RosaRibas63  Web www.rosa-ribas.com

Cicle d'activitats. Eix literatura. Escriure el conflicte – Escriure des del conflicte

Diàlegs 2024-2025. El conflicte

De vegades sembla que les institucions estiguin dissenyades perquè res canviï. No per casualitat Maquiavelo va denominar "el stato" (l'Estat) a una cosa immòbil, estàtica. L'Estat és l'ordre social establert. Les institucions són els costums i normes que vetllen per l'estabilitat.

Això no significa que no pugui haver-hi canvis en les institucions per a poder resoldre problemes comuns, però els canvis institucionals costen. Costen horrors. La història ens diu que no només hi ha hagut menys revolucions de les desitjables sinó que han ocorregut en processos llargs i molt costosos de sostenir. I que enfront de l'arribada de canvis, les institucions que els precedien han exercit un rol conservador o coercitiu.

Al contrari del que sovint pensem, els canvis polítics i socials no tenen el seu origen en els consensos socials i en els pactes plurals sinó en el conflicte. En els conflictes que s’obren entre els poders establerts –materialitzats en institucions, territoris i persones– i els moviments socials que volen distribuir el poder perquè tinguin veu i capacitat aquells o aquelles que mai l'han tingut.

En les sessions d'aquest eix, volem endinsar-nos en aquesta noció de la política com a conflicte, revisant algunes dimensions fonamentals que defineixen el món contemporani: l'alimentació, el treball, les cures i la naturalesa.

centric_dialegs_Carolyn Steel.jpg

Com s’alimenten les nostres ciutats? Quina relació hi ha entre els sistemes alimentaris i el tipus de ciutats en les quals vivim? Hi ha alguna alternativa realment transformadora i viable?

Dimarts, 19 de novembre a les 19 h. Més informació aquí  

Centric_Dialegs_Carlos Fernandez Liria.jpg

Com es va solucionar el conflicte capital-treball en fases històriques anteriors? L’estat de benestar és una institució emancipadora o funcional al capital? Aquest conflicte encara és central o hi ha altres conflictes que l’han desplaçat?

Dimarts, 17 de desembre a les 19 h. Més informació aquí  

centric_dialegs_Laura Macaya_1.png

Quin feminisme és necessari per enfrontar-se a les dinàmiques capitalistes? Els feminismes actuals s’han allunyat d’aquest marc anticapitalista? Hi ha una hegemonia d’un feminisme liberal que no altera les relacions de poder?

Dimarts, 21 de gener a les 19 h. Més informació aquí  

centric_dialegs_Antonio Gomez Villar_.jpg

Quina imatge de la naturalesa produeix l’ecologisme? Existeix realment allò que anomenem “naturalesa”? El conflicte ecologista va més enllà de la defensa de la naturalesa o de la lluita contra la crisi climàtica?

Dimarts, 11 de febrer a les 19 h. Més informació aquí  

Molt sovint repetim que vivim en un món en conflicte. Però podem  pertànyer a una comunitat i no tenir visions oposades de la realitat? Per què, en el relat públic, sempre hi ha una apologia del consens, de l’acord, però no de l’acceptació de la dissidència? Quins són els escenaris de conflicte, les tensions i les disputes, que ens enriqueixen com a societat? I quines formes de la paraula, contràriament, només alimenten el discurs de l’odi i deshumanitzen a qui pensa diferent?

Des de l’Antiga Grècia sabem que sense “agon”, sense la idea de “lluita”, no hi ha narrativa possible. Això afecta la novel.la, el teatre, el periodisme i, evidentment, la retòrica política. Com mantenim aquesta tensió, que és la manifestació de les pulsions humanes, sense caure en polaritzacions que no aporten més que soroll i simplificacions del discurs? Podem celebrar el conflicte sense caure en la confusió entre adversaris i enemics? Hi ha un diàleg, on la disconformitat sigui benvinguda, que no acabi sempre amb la lògica de la separació?

En un context amb excés d’informació, en què es diferencien els fets dels esdeveniments? Com passem del significat al sentit si volem crear narratives que vagin més enllà del relat oficial? Podem parlar, encara, en nom propi?

Dimarts, 26 de novembre a les 19 h. Més informació aquí   ***** ACTE CANCEL·LAT *****

Per què la identitat ha tornat amb tanta força a les lluites del present? El principal conflicte entre feminismes és, en realitat, un malentès conceptual? És la teoria performativa, encara, la millor eina per combatre les estructures de poder?

Dimarts, 10 de desembre a les 19 h. Més informació aquí  

Com representem els conflictes bèl·lics en el nostre imaginari? Què és la guerra per als qui no l’han viscuda en carn pròpia? I d'on surten les imatges i els relats que nodreixen i configuren el nostre coneixement del fenomen?

Dimarts, 28 de gener a les 19 h. Més informació aquí  

Com s’ha transformat la “banalitat del mal”, avui? Quines eines ens dóna el pensament per sortir de la indiferència o la resignació? Estem davant un món que “neix”, o que “mor?

Dimarts, 18 de febrer a les 19 h. Més informació aquí  

Conflicte i narració son inseparables. Perquè hi hagi un relat, els personatges s’han d’enfrontar a tota mena de conflictes: territorials, socials, familiars, personals.... que sovint son reflex dels conflictes reals. Com fer-ne literatura? És possible escriure des de l’interior del conflicte? Quanta distància i perspectiva necessitem per poder fer-ho? En les sessions de l’eix de literatura quatre autors reflexionaran sobre els conflictes que son el motor de algunes de les seves obres i la manera com els aborden.

Quines son les relaciones entre la cultura i la política? Si posem els ulls en la situació política recent de Catalunya, concretament en el procés, com l’ha reflectit la literatura actual? És possible que es desenvolupi una creació literària mentre s’està immers en el conflicte? Quins discursos s’han creat?

Dimarts, 14 de gener a les 19 h. Més informació aquí  

A la seva novel.la Matrioixques, Marta Carnicero parla de l’horror que van partir milers de dones que van ser sotmeses com a esclaves sexuals durant la Guerra del Balcans. “La violació com arma de guerra és la culminació de la deshumanització de l’enemic”. La violència sexual a la guerra té l’objectiu d’humiliar al contrari des d’una visió heteropatriarcal: fent mal a les seves dones.

Com es pot escriure sobre tot aquest horror i el trauma provocat? Com parlar de fets que semblen inimaginables, però que es donen sistemàticament en tots els conflictes bèl·lics

Dimarts, 4 de febrer a les 19 h. Més informació aquí  

Son conflicte i violència inseparables? Com s’enfronta l’escriptor a les violències. Quins instruments té per tractar-les? Per què escollim determinats temes? Què ens atreu fins al punt de necessitar donar-los una forma literària?

Dimarts, 25 de febrer a les 19 h. Més informació aquí  

Les transformacions dels territoris, siguin lentes o ràpides, no estan exemptes de tensions. Sense sortir de casa nostra, no fa tants anys El Prat era una població agrícola, que va experimentar una enorme metamorfosi amb la industrialització i la presència de l’aeroport. Com afecten aquestes transformacions la identitat dels llocs que les pateixen? Com es veuen? Com es narren?

Dimarts, 11 de març a les 19 h. Més informació aquí  

Diàlegs 2022-2023. "La por"

Sense dissens no és la meva revolució

La història ens mostra que la dissidència i les fraccions en disputa no són elements...

I què fem amb la realitat?

Vivim una època d’incerteses, que ens fa sentir molt vulnerables, el món ens sembla...

Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?

Com utilitzem la nostra indignació —fins i tot, la nostra ràbia— sense caure en l’odi...

Diàlegs 2021

Debats / Pensament

Què pot oferir-nos la capacitat de pensar, junts, a l’hora de compartir una imaginació...

Mentre s'acaba un món i neix un altre

Estem presenciant amb perplexitat la mort d'un vell món sense imaginaris ni models...

Quatre mirades a la perifèria

La idea de la perifèria està sovint carregada d’imatges negatives i prejudicis. Les...