Edward Scissorhands

 

Sessió del 16 de desembre de 2015 del Cine club al Capri

Direcció: Tim Burton.
Guió: Caroline Thompson (història de Tim Burton i Caroline Thompson).
Fotografia: Stefan Czapsky.
Muntatge: Colleen Halsey, Richard Halsey.
Música: Danny Elfman.
Intèrprets: Johnny Depp, Wynona Ryder, Dianne Wiest, Alan Arkin, Kathy Baker, Anthony Michael Hall, Vincent Price.
Nacionalitat: Estats Units.
Idioma: Anglès.
Any: 1990.
Durada: 105 min.
Classificació: Apta per a tots els públics.Premis: Premis BAFTA 1992: millor disseny de producció. Premis Sant Jordi 1992: millor pel·lícula estrangera.

Argument

En una nit hivernal i nevada, una àvia explica a la néta la història d'Edward Scissorhands, un ésser creat per un extravagant inventor que en lloc de mans tenia tisores.

Equip artístic i tècnic

Actualment cal considerar Tim Burton (Burbank, Califòrnia, 1958) un clàssic del cinema. Després de més de trenta anys de carrera, pot presumir de tenir un món propi, habitat per antiherois i inadaptats, que beu tant dels clàssics de la literatura i el cinema fantàstics, com de l’animació, el còmic o la cultura trash. Burton és un autèntic mestre del reciclatge cultural. Va començar treballant com a animador per a la Disney, als anys vuitanta, però aviat va seguir el seu camí. Autor d’una filmografia tan variada com irrenunciablement personal, en els inicis va dirigir Bitelchús (1987), Edward Scissorhands o les dues primeres parts de Batman. Després arribaria l’estupenda Ed Wood (1994), la irreverent Mars attacks (1996) o les més barroques Sleepy Hollow (1999) i Sweeney Todd (2007), sense oblidar obres amb cert alè infantil com Charlie i la fàbrica de xocolata (2005) o Alice in wonderland (2010) i pel·lícules d’animació com La núvia cadàver (2005). No gaire beneït pels premis cinematogràfics, Burton disposa, però, d'una legió de seguidors fidels que esperen afamats cada nova proposta seva.

La trajectòria de Johnny Depp (Owensboro, Kentucky, 1963), tot i ser especialment coneguda pel personatge de Jack Sparrow a la saga Pirates del Carib, va molt unida a la del seu amic Tim Burton, amb qui ha treballat en vuit pel·lícules. Edward Scissorhands va ser la primera. Depp havia debutat en el cinema amb Malson a Elm Street (1984) i gaudia de certa fama entre el públic adolescent gràcies a la sèrie de televisió 21 Jump Street (1987-1991), però el paper del jove amb tisores en comptes de mans el va convertir en una estrella. Actor de vegades extravagant i sovint autoparòdic, ha mostrat inclinació a treballar amb directors de personalitat transgressora, com John Waters (Cry baby, 1990), Jim Jarmusch (Dead man, 1995), Terry Gilliam (Por i fàstic a Las Vegas, 1998) o Roman Polansky (La novena porta, 1999). I per sobre de tots, és clar, Tim Burton. Des d’Ed Wood (1994) fins a Sweeney Todd (2007), per posar-ne dos exemples inoblidables, la col·laboració ha estat constant. Depp també ha dirigit una pel·lícula (The Brave, 1997), ha mantingut una apreciable carrera com a músic de rock i no ha dubtat a l’hora de fer cinema amb clara vocació comercial.

La història

Ara que celebra els primers vint-i-cinc anys, Edward Scissorhands continua sent una pel·lícula memorable. No només pels indiscutibles mèrits cinematogràfics, sinó també pel rerefons de la història que explica. A banda de reminiscències de la La bella i la bèstia, Frankenstein i els contes de fades en general, la pel·lícula parla d'una societat aparentment idíl·lica, acolorida i en  perfecte ordre, que amaga un interior més fosc. La irrupció de l'estrany, de l'anomalia, trenca l’inestable equilibri d’aquesta comunitat. La inicial precaució deriva, successivament, en improbable convivència, aparent acceptació i explotació de la novetat. Inexorablement arribarà el rebuig d'allò que, no cal oblidar-ho, era en el fons una creació de la mateixa comunitat. Les dificultats que planteja la relació entre qui viu en un lloc i qui hi arriba, entre el local i l’estranger, les experimentem avui dia des de l’àmbit més quotidià fins al supranacional. En aquests temps de trànsit incessant de persones motivat per crisis, violències i conflictes de tota mena, trobar la manera d’habitar espais comuns de tolerància i convivència s’ha convertit en una qüestió fonamental de supervivència col·lectiva.