El document del mes: Caramelles

Les caramelles són cançons i balls populars que es fan per la Pasqua. Encara que el seu origen és religiós amb el pas del temps s'han anat incorporant cançons humorístiques o satíriques sobre temes de caràcter local.

Pel que fa al Prat, al final de la quaresma, el dissabte de glòria, es cantaven les caramelles. Els grups estava format per homes i n’hi havia que eren de cantaires organitzats que assajaven amb regularitat, però també n’hi havia d’altres, de joves, que es reunien per veure què podien arreplegar amb els seus concerts improvisats. D’entre els primers, destacava el cor d’en Narcís, dirigit per Narcís Baiges, un dels impulsors de la recuperació d’aquesta tradició després de la guerra. Als anys quaranta, el cor d’en Narcís era molt popular i havia arribat a tenir entre seixanta i setanta components.

Els caramellaires acostumaven a sortir a cantar al vespre, després de les feines del camp. Feien un recorregut per tot el poble i per les cases de pagès. El més característic i el que els identificava era un cistell on es posava tot el que el grup recaptava amb els seus cants. El jove que portava la cistella, subjecta a dalt de tot d’un pal, no calia que cantés. El cor d’en Narcís cap a les nou del vespre ja es retirava, però n’hi havia d’altres que cantaven de nit. Hi havia més cors, com el de La Papelera, format només per bascos i dirigits pel mestre Zabaleta, o el de La Joventut, del mestre Joan Estalella.

El premi per als cantaires, a les cases de pagès, acostumava a ser ous, però gairebé tothom donava cèntims. Els grups més informals tenien el mal costum que si no se  sentien prou ben pagats, agafaven entre tots el corró de la masia i l’empenyien fins al rec. Després, la feina era del pagès, que se les veia de tots colors per treure’l de l’aigua. Moltes vegades eren obsequiats amb un bon porró de vi per refrescar les castigades goles.

Després de fer aquest recorregut per les cases, l’endemà, després de missa, els cors més formals es concentraven a la plaça per oferir un concert de caramelles. Amb els guanys obtinguts, els joves anaven, el dilluns de la segona Pasqua, a fer un bon àpat al costat de l’ermita de Bruguers i els ous s’aprofitaven per fer mones o crema.

 

(Extret del llibre El Prat pagès. Col·lecció de textos locals núm. 5)

El document que us presentem aquest mes data de 1947. Es tracta d'un programa de festes on s'anunciava el concurs de caramelles. El concurs de caramelles, en ple franquisme, tenia lloc a la plaza del Caudillo, l'actual plaça de la Vila. Forma part del fons municipal del Prat, sèrie Festes i tradicions.