El document del mes: El passaport
Un dels documents d'identificació i de control que s'ha fet servir al llarg de la història fins als nostres dies ha estat el passaport. El seu origen es remunta a milers d'anys enrere. Els grans Imperis, com el persa, l'egipci i el romà, feien servir cartes, salconduits, etc, per facilitar el pas de viatgers i comerciants pels seus territoris i pels territoris estrangers.
Molt abans de l'existència de la fotografia, els passaports incloïen les dades físiques del subjecte, i en ressaltaven qualsevol tret que el fes fàcilment identificable, la destinació i el motiu del viatge.
Des de l'any 2006, a l'Estat espanyol s'expedeix el passaport electrònic, el qual incorpora un xip a la portada posterior. Aquest xip conté la dada biomètrica relativa a la imatge facial del titular, juntament amb les dades personals.
El document que us presentem aquest mes és un passaport expedit l'any 1828 per l'Ajuntament del Prat, que autoritzava a viatjar per tot l'Estat i que s'havia de retornar un cop acabat el viatge o finalitzat el termini pel qual s'havia donat el permís.
Durant el segle XIX, a l'Estat espanyol, es van viure moments de gran inestabilitat política i de conflictes armats: la guerra del Francès, les guerres carlines, la Revolució de 1868 i la proclamació de la I República, la monarquia d’Amadeu de Savoia, la restauració borbònica, l’enfrontament entre absolutistes i liberals, etc. Per tot això, les mesures que establiren els governadors per controlar la població foren molt estrictes. S’arribà a l’extrem d’obligar a expedir un passaport per a qualsevol moviment fora del terme municipal, independentment de quina fos la destinació, veïna o llunyana. Així mateix, la vagància i la mendicitat eren considerats factors que atemptaven contra l'ordre públic i els municipis van rebre competències de caràcter repressiu per combatre-les.
Aquesta mateixa situació es repetí al segle XX, durant la Guerra Civil i bona part de la dictadura franquista. Els passaports, tant per a l'interior com per a l'estranger, van ser una manera de tenir les persones fitxades i, per tant, controlades.
En aquest cas, el document reproduït correspon a un home que vol desplaçar-se a diferents municipis per demanar almoina. Aquesta persona sabia signar, fet poc habitual tenint en compte la seva condició social. A la part del darrere, hi podem veure els diferents segells de les diferents poblacions per on s'ha anat desplaçant, com ara Sant Just Desvern, Sant Cugat, Sant Joan Despí, etc.
L'arxiu municipal del Prat conserva, a la secció de Defensa, la sèrie de passaports des de 1821 fins a 1917.