El document del mes: El Pla de l'eixample
Els diferents consistoris municipals, malgrat les divergències polítiques, tenen prou visió de futur per endevinar que el municipi canviarà profundament en poc temps. El nucli urbà es quedarà ben aviat petit i una de les preocupacions dels consistoris serà ordenar el creixement que s'haurà de produir i garantir l'accessibilitat al municipi.
El 14 de juny de 1914, el ple municipal acordà la realització del plànol general d'urbanització i l'encarregà a l'arquitecte municipal, Antoni Pascual.
El projecte, acceptat en la seva major part, va topar amb problemes amb alguns dels propietaris afectats per l'obertura de nous vials, en especial per l'obertura de la Rambla (l'avinguda de Josep Anselm Clavé) i la continuació del carrer Major. El conflicte més llarg va ser amb els propietaris del predi Flaquer i, mentre no es resolia, es va aprovar el pla amb la possibilitat de crear una plaça o un carrer a les parcel·les afectades. Al final s'arribà a un acord i el pla es completà amb la creació d'una plaça, l'actual plaça d'Espanya.
El 21 de maig de 1916, el consistori presidit per Josep Monés i Jané, del Partit Nou, va aprovar per unanimitat, el pla general. Aquest pla abastava la totalitat del poble, entre el carrer del Pont (actual de Nicolás María Urgoiti), el canal de la Dreta al seu pas pel Fondo d'en Peixo, la ronda del Sud (actual carrer de Lleida) i la ronda de l'Est (actual av. del Pare Andreu de Palma). El projecte no es va dur a terme del tot, però les línies directrius se seguiren en el creixement urbanístic del nucli urbà fins a finals dels anys cinquanta del segle XX.
El document que us presentem aquest mes és el Plano general con proyecto de reforma y ensanche (1916), que ordenava i planificava el creixement urbà del Prat de Llobregat.
