El document del mes: El primer mercat municipal
Fins a la construcció del primer mercat municipal, la Plaça de la Vila havia estat el punt de venda principal de tot tipus de productes. A mesura que la població del Prat anava creixent, i per tant augmentava la seva demanda, va ser imprescindible comptar amb un punt fix de venda, amb parades de tot tipus d’aliments que no estigués sotmès a les inclemències del temps. Per tant, la ubicació del primer mercat municipal del Prat no es decidirà a l’atzar. Era habitual que els mercats es construïssin a la plaça principal del poble o de la ciutat. D’aquí aquesta expressió tan popular quan anem a comprar al mercat: anar a la plaça.
L’any 1916, es va encarregar el primer projecte de mercat municipal estable a l’arquitecte municipal Antoni Pascual i Carretero. Aquest projecte no va tirar endavant i, uns anys mes tard, Antoni Bartra i Boada, també arquitecte municipal, en va dissenyar un altre amb el mateix emplaçament. Aquest projecte sí que es va executar i el mercat entrava en funcionament l’any 1921.
Inicialment, el mercat només disposava d’una nau i una entrada única per la plaça de la Vila. L’ampliació del sud-est del solar, fins arribar al carrer d’Ignasi Iglésias, es van efectuar entre el 1934 i el 1944, i la de l’est, fins arribar al carrer del Centre, entre 1937 i 1944. Amb aquestes ampliacions es completava el mercat amb la seva estructura actual, amb els tres accessos. La darrera reforma s’efectuà l’any 2001, durant la qual es van renovar interiors, façanes i cobertes i va ser realitzada per l’arquitecte municipal Fernando Domínguez
No volem deixar de mencionar la importància de la funció social que han tingut els mercats. Han estat centres de trobades i espais de relació i sociabilització, en especial per a les mestresses de casa. El mercat era un dels llocs on les dones podien anar sense la companyia del marit i, durant els anys de més conflictivitat obrera a les fàbriques, algunes dones van aprofitar aquest espai per fer intercanvi d’idees, passar consignes i distribuir les populars “octavillas”. Aquest caire social i, fins i tot, cultural del mercats, ho podem veure en dies assenyalats, com la diada de Sant Jordi, Carnaval, etc, on els i les “paradistes” hi participen activament.
A les grans ciutats, com el Prat, els mercats municipals se sumen a actes culturals i de promoció del comerç.
El document que us presentem aquest mes correspon al plànol del projecte del mercat municipal de l’any 1921. Forma part de la sèrie I135 obres públiques d’equipaments.
