El document del mes: La Gloriosa (la revolució de 1868)

Una característica de la història de l'Espanya del segle XIX són els constants pronunciaments militars. En un país en què la corrupció política era generalitzada, s'afavoria que els canvis polítics es produïssin a partir d'aixecaments militars i moviments revolucionaris.

Dins d'aquest context esclatà la revolució de setembre del 1868, coneguda com La Gloriosa, amb uns objectius molt clars: destronar Isabel II i, per tant, acabar amb la dinastia borbònica i introduir noves reformes polítiques. L'inici d'aquesta conspiració havia nascut dos anys abans, quan progressistes i demòcrates van decidir organitzar-se per definir un govern provisional que hauria d'exercir el poder en el moment del cop d'Estat, i van signar el Pacte d'Ostende (1866, Bèlgica).

Les causes que van portar a aquesta revolució s'han de buscar en un context molt crític de l'Estat espanyol. El país es trobava en una situació econòmica preocupant. A la crisi financera i industrial (baixa rendibilitat de la xarxa ferroviària, fallida de bancs i empreses, crisi de la industrial tèxtil, etc.), s'hi afegia una crisi de subsistència derivada de l'atur industrial i de les males collites, que van provocar carestia de aliments i fam. Davant d'aquesta situació, va créixer el descontentament general de la població, que veia com les seves protestes i reclamacions obtenien com a resposta una forta repressió del govern.

A l'àmbit polític, la situació no era gaire millor. Com ja hem dit abans, el règim polític espanyol es caracteritzà per la corrupció del sistema. El regnat d'Isabel II es basava en un sistema constitucional que no es complia, en consultes electorals falsejades i en les quals els moderats, amb més poder econòmic i social, eren els que rebien el suport de la reina i els que monopolitzaven el poder. Els partits progressistes, Unió Liberal, i els demòcrates, davant la impossibilitat d'arribar al poder mitjançant vies legals, van optar per un cop d'estat.

Aquest aixecament, liderat per la burgesia, va adquirir un caire més revolucionari a causa del suport popular que va obtenir. El cop d'estat, que havia estat encapçalat pels generals Serrano, Prim i el brigadier Topete, havia seguit els models del pronunciament militar liberal, però amb el suport de les juntes revolucionàries progressistes i demòcrates, que s'anirien formant a les ciutats i que reclamaven àmplies reformes polítiques (sufragi universal, llibertat d'expressió, d'associació, de culte, etc.) i socials (desamortització, abolició de les quintes i dels consums...).

La revolució de 1868 va provocar l'exili de la reina Isabel II. Aleshores es va iniciar el període conegut com a sexenni revolucionari (1868-1874), un dels períodes més inestables de la història d'Espanya, en el qual s'instaurà un nou règim regulat per una nova constitució (1869), una monarquia constitucional amb un monarca estranger, Amadeu I (1871-1873), i finalment es proclamà la Primera República Espanyola (1873-1874).

El document que proposem aquest mes correspon a un fragment d'una acta del Ple municipal de 1868 en què es pot veure, a la capçalera, la corona reial de l'escut oficial de l'Estat borbònic ratllada, com a conseqüència de tots els fets que s'havien anat produint. L'acta, del mes d'octubre del 1868, fa referència a la constitució de la junta revolucionària. En un primer moment el poder va residir en aquestes juntes revolucionàries, però van desaparèixer un cop es va haver proclamat el govern provisional després de la revolució.